Joan Roís de Corella



Joan Roís de Corella (1433/43- 1497)
  - Neix a Gandia
 - Fill primogènit que trenca les normes familiars de què el primer fill de l’aristocràcia havia de
ser militar. I en cap cas sacerdot.
 - Sabem que als 35 anys ja era mestre en Teologia, però això no vol dir que fos sacerdot.
 - Té una intensa vida sentimental i fills quan ja era sacerdot. Deixa la seva herència a la seva
germana i aquesta als fills d’ell.

Joan Roís de Corella (1433/43- 1497)
 - Obra moderna: pels temes I tècniques. Exemple clar dels canvis profunds a les lletres de finals
del segle XV.
 - La seva formació va ser medieval, i es pot considerar la conclusió d’un llarg període de
normalitat literària.
 - L’aristocràcia havia de potenciar l’obra de Corella, però es castellanitza.
 - Corella esdevé l’últim autor medieval, o el primer autor modern.
 - Amb ell es trenca una tradició que no ressorgirà fins a tres segles més tard.
 - Modernitat en l’anàlisi dels seus personatges a través de l’expressió dels seus sentiments.
Trobem una mena d’anàlisi psicològica basada en l’expressió d’aquests sentiments, sovint induïts
per elements de la naturalesa.
 - Interès per ambientar la seva obra d’acord amb els gustos teatralitzants del Renaixement,
escenografies acurades i imatges poètiques de gran plasticitat, com un quadre.

Joan Roís de Corella (1433/43- 1497)
 - El to és intimista i delicat, el què suposa una important innovació literària.
 - La seva actitud humana acaba amb l’esperit cavalleresc, les lluites guerreres se substitueixen
per lluites amoroses, no hi ha amor cortès, les dones tenen un paper molt destacat en les lletres,
sense la misogínia típica medieval, amb un sistema de valors totalment diferent.
 - Els esquemes han canviat totalment: La dona es presenta amb una mentalitat moderna, i els fets
s’expliquen a través d’ella. Corella es mostra molt lluny del misoginisme medieval. Aquesta actitud
podria ser provocada també pel fet que el nucli més important de seguidors de la seva obra era
femení.
 - Aquesta actitud canvia, però, quan descriu experiències amoroses personals, on reconeix la
maldat de les dones en el seu comportament. La literatura serveix per a Corella, també, com una via
de desfogament, a més d’una eina moralitzadora i de transmissió de pensament.
 - En qualsevol cas, parlem d’un autor que no segueix les modes de finals del segle XV.

Joan Roís de Corella - Intencionalitat
 - Durant el segle XV la capitalitat de les terres de parla catalala es tresllada de Barcelona a
València.  - València no pateix l’enfrontament entre aristocràcia, burgesia i camperols fins el
segle XVI. Això va permetre el fet que es convertís en una de les ciutats més floreixents de la
mediterrània.  - Hi havia un evident consum literari protagonitzat pels aristòcrates, amb obres
llatines o versions dels clàssics, i la burgesia que consumia autors autòctons.  - La intenció de
Corella era de divertiment, sobretot amb la seva prosa profana de tema amorós. Aquest amor, tenia
un doble missatge: la mort destrueix sempre el desig i l’ideal amorós.
 - La intenció de la seva obra religiosa era de professionalització, amb obres per encàrrec.

Joan Roís de Corella - Estil
 - El seu estil s’acosta al classicisme imperant en la literatura.
◦- Gran nombre de neologismes
◦- Acumulació de substantius, adjectius i verbs
◦- Ús freqüent de l’hipèrbaton
◦- Preponderància de frases negatives en lloc de positives
◦- Ús freqüent del gerundi i el participi

Joan Roís de Corella - Obra
 - La seva obra és profana i religiosa, especialment a la última part de la seva vida. Això és
degut, segurament, a la presència de la Inquisició, la seva dedicació eclesiàstica i a l’aparició
de la imprenta que difón ampliament la literatura religiosa.
 - La seva obra profana finalitza segurament el 1483.
 - Prosa autobiogràfica: La seva obra més coneguda és la Tragèdia de Caldesa (1458).
 - Prosa de circumstàncies: El Triümfo de les dones
 - Prosa religiosa
 - Prosa mitològica
 - Poesia profana (la sepultura) i poesia religiosa.
 - Traductor de Lo Cartoixà (Vita Christi de Ludolf de Saxònia).