1204331724
Scrra de Tramuntana, Mallorca
I deliri de colors en l'obra de Joaquim Mir arriba durant eis
M—j ültims mesos de la seva estada a Pilla. La pinzellada es farä nies ampla i allargada, aplicada de forma vertical, i els colors es tornaran taques länguides, que la retina s'ocupa de transformar rn paisatges.
Malgrat tot, Mir no perd mai el referent de la forma, i la serra de Tramuntana copsada per l'atenta mirada del pintor en aquesta obra se'ns mostra amb la seva silueta imponent sota la Hum rogenca de la tarda.
A l'artista el mou i el commou alio perdurable, l'essencia de La terra, alio ocult i profund que amaga la natura, que es plasmat ara amb un esclat vibrant de colors.
Malauradament, perö, la recerca d'aquest esperit d'unio amb la natura provocarä que l'artista pateixi un accident. Una caiguda involuntäria al torrent de Pareix, prop de Sa Calobra, donarä fi sobtadament a l'estada de Joaquim Mir a Mallorca, i sera traslladat de forma urgent a Barcelona i internat per a la seva recuperacio a l'Institut Pere Mata de Reus.
Paisatge de ľAleixar (Tairagona)
Despres d'abandonar Mallorca prccipitadament i ďuna esta-da que no va arribar als dos anys al sanatori de Reus, Mir es trasllada a ľAleixar, on s'instal-la amb la seva família el 1907.
Possiblement la nova ubicació del pintor fou suggerida per qui fou un dels Companys de tertúlia al Pere Mata, Pau Segimon. No es tractava ďun dels interns sinó del propietari de la finca que confrontava amb ľinstitut psiquiätric. Pau Segimon li pro-posä de visitar-lo a la seva masia, que juntament amb eis jardins de la clínica esdevindran eis motius de les obres de Joaquim Mir durant la seva convalescéncia.
El canvi quant al paisatge fou brutal: Mir es trobava davant ďun paisatge sec on el vent era protagonista. Perö com ja s'havia produ'it durant ľetapa passada a Mallorca, ľartista escollí la so-ledat del paisatge, la mirada individual que el portä a despullar-se davant la natura. I si en eis paisatges mallorquins la natura s'abraona sobre el pintor, tot absorbint-lo absolutament, en el Camp de Tarragona Mir hi establirä definitivament un diäleg, una relació cordial i sincera que el pottarä a descobrir allo que integra el paisatge, bo i socialitzant-lo.
59
Camí de la cova, Montserrat
T 'establiment a l'Aleixar quedľi hilerromput des de la prima-Jľj vera de 1908 i fins a la primavcTii de ľany segiient per una estada a Montserrat. Segons Josep M. l.aplana, Mir hi buscava el guariment definitiu després de la caiguda patida a Mallorca, que li havia provocat un trauma ďhorror al buit. InstaMant-se a Montserrat buscava superar el temor als precipicis i un indret on la nátura agresta es contrarestava amb llocs segurs i habitats.
Testimoni ďaquesta primera estada a Montserrat -el 1931 el pintor hi fara un nou sojorn, ara convidat pels monjos del mo-nestir- són les pintures que juntament amb les darreres obres de ľ etapa mallorquina i les exeeutades ja a l'Aleixar, formaran part de ľexposició individual celebrada el 1909 al Faianc, Catalä.
A Camí de la cova, Montserrat la muntanya sagrada es compon de taques de color que reereen ľorografia característica de la roca, conservant encara la factura de les obres mallorqui-nes, deserites per Feliu Elies com un "món en ignició, ľebullició de la matéria en preparácie ďignotes cosmogonies, monstruosa barreja ďeflorescéncies, vapors, cendres, liqiiefaccions, energies, colors, petrificacions, oxidacions, dolors, reflexos, irradiacions, tenebres, harmonies".
61
Maspujols
L'estada de Mir a l'Aleixar fou intcrrompuda en dues ocasions, la primera per passar una temporada a Montserrat, i la segona per instal-lar-se a Maspujols, un petit pöble situat dalt d'un turó, sobre el qual s'alca com un fidel guardia l'esvelt campanar barroc de ľesglésia, a partir del qual s'escalona tot el pöble. Qui no s'enamoraria d'un pöble aixi? Certament, Mir se sabia enamorat ďaquests pobles i transmetia aquest amor a la tela.
En aquestes obres aprofundeix en el sentit i ús del color, que si bé apareix refor§at en textúra en algunes teles, a voltes també es difumina fins desaparéixer, com podem observar aqui en el fum que desprenen les xemeneies de les cases.
Folch i Torres definia així les pintures de Joaquim Mir a La Veu de Catalunya ľany 1911: "Veus aqui el color, sol, ben sol, jugant a un joc estrany, meravellós, de trepiditat nerviosa, d'avi-desa insaciable, d'anhel d'un 'encara més' que puja des del gris més suaument hermós al vermellós més viu, de la més apagada entonació a la coloració més excitant, de ľapacibilitat més ténue a la més culminant excitació".
Els sants obradors. Montscrrat
Si bé Mir ja havia fet una estada a la muntanya de Montserrat entorn de ľany 1910, el 1931 s'hi va instal-lar amb la seva dona i el fill que havien adoptat, que era llavors una criatura no-més ďuns mesos, envoltat de totes les atencions de la comunitat benedictina.
Els resultats ďaquest segon establiment foren ben diferents dels de la seva primera estada, on el color exaltat omplia les teles. Vint anys després, es mostrava preocupat per copsar eis infi-nits matisos de les roques i de la vegetació de la muntanya.
L'obra que ens ocupa, Els sants obradors, fou regalada pel mateix artista a la pinacoteca del monestir després del certamen que sota el títol "Montserrat vist pels pintors Catalans", organit-zat pel Cercle Artistic de Sant Lluc per tal de celebrar ľany Jubilar montserrati, va reunir tres-centes vint-i-tres obres a la capital catalana el 1932.
Mir hi participä fora de concurs i ďaquesta segona estada ens va llegar unes vistes impressionats de la geológia característi-ca de la muntanya.
Pont ďOrdino, Andorra
De nou les seves campanyes 1'allunyaven de la seva Vilanova. Mir, almenys en dues ocasions (potser fins i tot tres) va viatjar fins a Andorra, sota eis auspicis ďuna de les escoles que eis monjos de Montserrat regentaven al principát, on vivia una petita comunitat.
El resultat ďaquestes campanyes fou presentat primer a la biblioteca del monestir de Montserrat i després a la Sala Pares, ľabril de 1933. La crítica es dividia entre el sector més tradicionalista, que expressava exultant un acostament cada vegada més accentuat cap al realisme en la seva obra; mentre que el sector més progressista trobava a faltar 1'esclat de color característic del Mir de Mallorca o del Camp de Tarragona. Fins i tot hi havia qui l'acusava ďuna čerta comercialització del seu treball.
Si bé és cert que l'obra de Joaquim Mir es mantenia fidel a un color que actuava com a definidor de les formes, també és Verität que havia perdut 1'explosió colorista tan transgressora que significaren eis paisatges d'etapes reculades de la seva trajectöria. El Mir que pintarä ara la geografia catalana és un Mir reposat, madur i segur de la seva pinzellada i del toc de color.