ara^cat DIUMENGE 13 DE NOVEMBRE DEL 2016 NUMERO 21Ď0 2,50 EUROS cAVUI -Afcßari anaützem eípopuňsme i aí suplement cefeôrem eis nostres 6 anys a r a aradiumenge cAvui, gratia, primera Cämina de l{jimon Qasas T ___.t^^j^V)-__ 150 aniversari c 02 150 anys Ionium Qasas -M- diumenge, 13 de novembre del 2016 ara cR@mon Qasas, ISO anys amon Casas va néixer el 1866, ara fa 150 anys. Va ser una figúra clau del Modernisme artistic i de la cultura catalana del tom-bantde segle. Les sevesobres tenen, merescudament, una importantissima preséncia als museus del pais. En vidava ser molt popular i la sevacapacitat de seducció s'hamantingut intacta. Pel que va ser i per tot el que encara representa, Ramon Casas és un personatge clau per entendre la Catalunyadel seu moment, un pais que, assumint el llegat de laRenaixenca, vafer el salt alamodernitat i a ľeuropeisme. Apartir, dones, de la seva obra, amb Casas com a referent gráfic i intellectual, dediquem aquest diari extra de dotze pägines aentendre laCa- talunya que va de ľExposició Universal del 1888 a l'Exposició Internacionál del 1929: son els anys en que qualla el catalanisme politic, els anys de la pri-mera internacionalització de Barcelona, els anys de ľeclosió del moviment obrer a remolc d'una espec-tacularindustrialització lideradaperlaburgesia,els anys de la professionalització i obertura internacionál en el terreny cultural i científic, els anys en que ľesportconquereix les masses a través d'una prem-saque es professionalitza, uns anys d'avenc^s tec-nolôgics espectaculars i de grans tensions socials i polítiques.Un perióde apassionantde lanostra história que reflectim en aquest diari d'epoca. Amb aquestdiari, i amb les lamines que oferirem duranttotalasetmanagräciesalacol-laboració dels museus que en són propietaris, ľARA s'afegeix a les celebracions de l'Any Ramon Casas. ara diumenge, 13 de novembre del 2016 03 150 anys Ionium Qasas ( íií/íi í/ííi. una pintura dé Qasas ambCrA^A A vui comencem la setma-yfl na Ramon Casas amb /B l'ARA. Cada dia podreu / H obtenir una lamina en format gran del pintor-la mida és gairebé com una página del diari-amb una tira de quadres seus emblemátics. Per comenc^r, avui regálem el famós El tandem, del 1897, en que apareix el mateix Casas amb el seu amic Pere Romeu, ánima del local modernista Els Quatre Gats. I a partir de dilluns i fins diumenge que ve, per un euro la lamina, podreu completar aquestacol-lecció de posters ambPleinair (1891), Nu ďesquena (1894), Carro amb vuit mules de tir (1889), Madeleine (1892), Ball al Moulin de la Galette (1890-91), La Sargantain (1907) i La sortida de laproces-só de Corpus de Vesglésia de Santa Maria (1896-1898). Cada lamina porta una expli-cació de l'obra a cárrec de Vinyet Panyella, comissaria de 1'AnyCasas. Divendres, 18 Hatt a( čMoudn rfe fa Qafette žMuseu defQau ^errat Vissaúte, 19 £a $argantain Qercfe defjiceu ^Diumenge, 20 4a sortida rfe ía processó rfe Qorpus žMuseu žNacionafďcArt de Qatafunua 04 diumenge, 13 de novembre del 2016 ara 150 anys Ionium Qasas Vohtica Xylites poťítiques entre dues cT\gpu6ßques SILVIA MARIMON BARCELONA 1 setembre del 1868 ■ la cap9alera de Lo ^^Somatent. Periodic JPolitic Liberalpubli-^^^^-^ cava: "Llibertat en totes les manifestations, tots los drets individuals, abolició de quintes, desestanc de tot lo es-tancat. República federal, única forma de govern que pot adme-tre la democracia espanyola si estimasos principis i lavida de les províncies. Sufragi Universal. Milícia Nacional. Economies, destrucció del monopoli, in-violabilitat de lacorrespondén-cia i del domicili, abolició de l'esclavitud, drets ales Antilles". Aquell me s havia triomfat la Re -volució de Setembre, coneguda com La Gloriosa, i Isabel II havia hagut d'emprendre el cami de ľexili. Comenc^va un perióde revolucionári en que e s qúes-tionava el veil ordre. Ľ11 de febrer del 1873 es pro-clamava la Primera República, que a Catalunya va rebre el su-port entusiasta de le s clas se s po-pulars, que tenien l'esperanc^ que el nou régim aboliria les quintes -l'origen del servei mili-tar obligatori espanyol- i millo-raria les condicions laborals ďobrers i pagesos. Pero la Primera República va tenir una vi-da efimera. El 29 de desembre del 1874 ladinastiaborbônica va tornar a governar el pais, i els somnis de llibertat es van esvair. Valenti Almirall (Barcelona, 1841-1904), el mndador del cata-lanisme, assegurava que el par-lamentarisme espanyol esfona-mentava en el caciquisme i el frau electoral. El politic, advocat i periodista, va ser un dels impul-sors del Centre Catala (1882-1894), unade les primeres organizations del catalanisme plan-tejat com un moviment plural i interclassista,iun dels redactors del celebre Memorial degreuges, que es va presentar al rei Alfons XII el 10 de mar9 del 1885. Cata- Perö eren temps convulsos. El novembre del 1905 els mili-tars van assaltar laredacciö del setmanari satiric Cu-cut!\el di-ariZa Veude Catalunya. Coma reacciö aaquestes interventions militars va neixer Solidarität Catalana, el primer gran moviment unitari catalä, i van classes benestants i els obrers que s'amuntegaven als barris més pobres, va fer esclatar la Setmana Trägica el 1909, que va desfermar una repressió desorbitada. Cine anys des-prés, el 6 d'abril del 1914, naixia la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent d'estruc- 'Garrot vil' es una de les pin hires de Casas que reflecteixen la realitat social del seu temps, museu rein a sofia lunya va entrar al segle XX des-marcant-se de ľe stat centralista i de la seva estructura de partits i continuant amb el procé s ďam-pliació del catalanisme iniciat feia més de mig segle. comen9ar a proliferar les primeres manifestacio n s de masses. Ľanimadversió cap a les forces de ľexercit i el poder de l'Església, i la profunda fractu-ra social que hi havia entre les turad'estat. El seu primer president, Enric Prat de la Riba, alertava que naixia limitat: ''L'Estat, autoritzant les pro-vincies a mancomunar-se, no s'hadesensenyoritde res, no ha traspassat a la Mancomunitat cap de les funcions que conges-tionen ľadministració central. La Mancomunitat, que com a Personalität ho és tot, com a poder no és res", va dir. La premsa catalanista estava eu-fórica. "Després de mitja cen-túria de propaganda autonomista i de moviment nacional, hem arribat a la primera realit-zació de ľldeal catalä", deia ľeditorial d*El Pöble Catalä. El problema catalä Un dels seus primers acords va ser demanar aMadrid substitu-ir lalleide jurisdiccions, perquě era "un insult al dret i a la justícia". Els diputats també van rei-vindicar que es posés fi a la Guerra del Marroc, un conflicte que "obligavalajoventutaemi-grar a terres llunyanes". Es va votar homenatjar Pi Margall, amb ľedició completade les se-ves obres, i es va reivindicar la construcció del ferrocarril del Noguera Pallaresa. No havia sigut fäcil arribar fins aquí. Des de principis del segle XX el problema catalä era una questió de primer ordre per a la política espanyola. Ro-vira i Virgili eserivia que la política madrilenya era "forta-ment hostil" afercapconcessió a les aspiracions de Catalunya i, com que estaven segurs de no haver de tenir-li por, ereien po-der-la "bufetejar impune-ment". La Mancomunitat va tenir una vida breu, vadesaparéi-xer amb el cop ďe stat de Primo de Rivera del 1923. S'obriria un perióde fosc, de limitació de 11i-bertats i de repressió que no es tancaria fins a la proclamació de la Segona República, el 14 ďabril del 1931. ...i en aqueff temps ja resposta ďcAífons JQI aí 'Syfemoriafďe greuges': $ense ta inäiístria catakma, &spamja peräria habitants S.M. BARCELONA a co stat molt. Re-cordeu que nomas fa cine anys, el 1880, el primer congrés catalanista va acabar amb batusses. Les relations entre el dramaturg Angel Guimerä i el politic i periodista Valenti Almirall no han sigut mai fäcils. Pero final - ment eis dos homes s'han posat ďacord. Fa uns dies, reunits a la Llotja de Mar de Barcelona, van acordar redactar elMemorialde greuges. Finalment, ahir, 10 de mar9, el rei borbó Alfons XII va rebre Almirall, Guimerä, el poeta Jacint Verdaguer i el dramaturg i empresari teatral Frede-ric Soler (Pitarra) i tot de pro-homs de la societat catalana. Alfons XII no feiagaire bona cara, estava moltpäl-lidi s'ennuega-va sovint per culpa ďuna malal- tiaque licastigaels pulmons. La comissió del Memorial de greuges es va adre9ar al rei amb mol-ta solemnitat i aquestes parau-les: "Los hijos máspreclaros de Cataluňa; aquellos que, asi en in-dustria como en el mero trabajo obrero, ocupan el primer lugar en Cataluňa, se acercan a las gradas del trono en súplica de que V. M se dignefijar su aten-ción en las desgracias que sobre nuestro pais viene acumulando la politica centralistay unifica- dora de lospartidospoliticos de Espaňa". I va afegir: "Se nos ar-rebató nuestro sistema administrativo, que hoy eneuentran bue-no e imitan naciones cultas de Europa, para ser sustituido, pri-meropor el sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francés". El monarca, inexpressiu, věstit amb tots els galons, varespon-dre educadament pero sense comprometre's ares: "SiEspaňa tiene industria lo debe a Cata- luňa. Que Espana sin industriay solo con sus recursos naturales nopodria alimentär a sushabi-tantesy, si desgraciadamente se llegase a perder la que tiene, abrigo el tristepresentimiento de que siDios me da muchos anos de v ida, a Ifin aldemiv ida veriaque miEspana tendria menoshabi-tantes que ahora". El rei ha pro-mes estudiar el manifest perö no hi ha gaires esperances que res canvii. Elmonarcahadeixat dar quina era la sevapostura. ^ ara diumenge, 13 de novembre del 2016 05 150 anys cHgmon (jasas Una dutat orďenaďa amb barrís insafuôres Tot i que va tenir una visióprogressista de la dona, en un cartell de ľany 1900Ramon Casas va advertir els homes dels riscosde lasifilis amb aquesta dona demacrada. museu nacionald-artdecatalunya ...i en aqueff temps £t ■ žNit aí Harri c^gno amb efžNoi ďeC$ucre S. MARI M O N BARCELONA 1 plänol de la nova ciutat manca de details pintores-cos, pero la fantasia dels arquitectes ha sembrat aquestes perspectives monotones amb constructions molt diverses i de vegades molt inte res sants. Innomb rabies convents i grans establiments d'ensenyament o de beneficen-cia atreuen la mirada: l'orgullo-sa siluetade laSagradaFamilia evoca la idea d'una catedral de somni, les avingudes fantästi-ques del Park Güell fan pensar en una ciutat del futur, destina-da a la Pau i la Bellesa", escrivia l'historiador frances Georges Desdevises du Dezert el 1913.1 es que a les ültimes decades del segle XIX, la ciutat va patir una autenticatransformaciö urba-nistica. Despres d'anys de llui-tai estira-i-arronses amb el govern espanyol, finalment s'ha-via aconseguit que s'enderro-quessin les muralles, que, a mes d'ofegar fisicament la po-blaciö, eren vistes com un factor antihigienic i un record di-ari de l'odiös domini militar. El 1860, Ildefons Cerdä havia co-men9at a desplegar el seu pro-jecte d'eixample i la ciutat havia abandonat definitivament la seva estructura medieval. En aquella Barcelona que creixia cada vegada mes amb edificis singulars, avingudes i carrers amples, palaus, cafes i teatres, hi havia tambe espais plens a vessar d'una poblaciö amuntegada i pobra. Segons un estudi que es vafer el 1888, any de l'Exposiciö Universal, la densitat de la poblaciö al barri antic era de 29 habitants per casa, mes del triple que la de Londres i prop del doble que la de Sevilla. Obviament, S.M. BARCELONA Son prop de les dotze de la nit i fa una calor e s panto-sa quan entrem a La Cri-olla. Estacom un ou, l'ai-re es molt e spe s i to thorn s'agita espasmodicament, amb unacertaviolencia. Hiunaboi-ra de fum i la bravada de suor e s com un cop de puny als narius. Entre la concurrencia hi ha de tot: delinquents, proxenetes, personatges foscos que trafiquen amb morfina i cocai'na, noies que juguen amb la pols blanca, homes de totes les edats vestits de l'esperan9a de vida de ľobrer era molt menor que la de la classe benestant. Les xifres ď analfabeti s me eren escanda-loses, perö es va comenc^r a treballar en innovadors programe s pedagogics. Escoles públiques i laiques Els reptes de l'Ajuntament de Barcelona, que volia proveir la ciutat d'escoles laiques i públiques per als més desafavorits, eren molts: practicament una tercerapartde lapoblació infantil no anava a escola i hi havia moltes diferěncies entre els bar-ris més benestants i els que teni-en una població predominant-ment obrera. Construir escoles municipals no era nomas un projecte pedagogic, sinó també urbanístic i arquitectönic. Era la primera vegada que Barcelona es contemplava com un espai educatiu. Ľany 1930, el periodista holanděs Hulb Luns, al diari Amsterdamer, parlava amb admiració de ľEs -cola del Mar de la Barceloneta, construi'da entre el 1921 i el 1922: "Com n'estariem d'orgu-llosos si poguéssim tenir a Zandvoort o Scheveningen llocs comaquests, darrere les fi-nestres dels quals, obertes al mar, hi pogué s sim tenir le s mé s belles decoracions murals que es poden imaginär! Tant de bo poguéssim ensenyar als visitants un refectori tan bell i mo-dernament moblat, model de bon gust, o el despatx del metge de ľescola, o les mäquines per-feccionades d'higiene, com es veuen al'Escola del Mar". dones ben maquillats i mil i una fantasies tatuades en bracks i pits. Els tangos, no gaire reeixits, sonen una vegada i una altra. Sortim perque necessitem aire. Al carrer hi ha nois molt joves amb els llavis pin tats, ballant sota un fanal, que s'ofereixen al mi-llor postor. Finalment, el tro-bem. El Noi del Sucre es a cal Sa-gristä. El secretari general de la CNT es segurament un dels sin-dicalistes amb mes carisma del nostre temps i donations sobre ľemancipació ales prostitutes i als obrers sense feina. Hi posa passió: realment la prostitució és un fenomén de dimensions gegantines, perö es to-leraperque es consideraque s'ha de donar vies ďescapament a la Sexualität masculina. El negoci l'emparalallei i al govern només Ii importa que no s'escampin les malalties. Per aixó va aprovar el reglament d'higiene especial, que al capdavall obligales prostitutes aestar incloses en un registre: "Hi han d'estar inscrites totes les dones que viuen habitu-alment del vil corner dels seus cossos",diula normativa. Fa tan sols una setmana dues noies es van llan9ar de s de la finestra d'un dels molts prostibuls del distric-te V. Vivien com esclaves, ni tan sols podien decidir quan menjar ni quan dormir. Les cases on viuen aquestes noies privades de Lapoblació també sabiacom divertir-se: al llarg del primer decenni del segle XX, l'avingu-da del Paral-lel va acumular una de les ofertes ďoci més in-gents del món pel que fa al nombre de butaques per metre quadrat, sense oblidar que els seus teatres no tancaven gaire-bé mai. Era el Broadway catalä. Pero l'altra cara de la vida noctambula era la prostitució: a la primera década del segle XX no va parar de créixer i des-envolupar-se en tots els ambits on s'exercia. El Raval era la zona de més concentració de prostibuls de la ciutat. Hi havia un veritable träfic de blanques -una nota distintiva de molts prostibuls era que tenien un reixat de ferro a la porta- i la Jornada de les prostitutes co-men9avaales deudelmatí i no s'acabavafins ales tres o qua-tre de la matinada. Les guies nocturnes entre els anys 1918 i 1920, adre9ades als senyors, posen de manifest el gran nombre de cases de prostitució que hi havia en aquell moment. Un dels locals més transgressors de la Barcelona dels anys tren-ta va ser La Criolla, al carrer Cid numero 10. Vida associativa A principis del segle XX també es va produir ľeclosió de la premsa de masses i de les re-vistes i diaris humoristics es-crits en catalä. En aquella época es distribui'en revistes satiri-ques ianticlericals comlo Cam-pana de Grácia i YEsquella de la Torratxa, premsa obrerista i nous mitjans de comunicació com La Renaixensa i el Diari de Catalunya, que el 1899 es va transformer en Za Veude Catalunya. I també hi havia una gran efervescéncia de la vida associativa, amb les tertulies dels cafes, el teatre amateur, els ate-neus, els centres excursionistes o els clubs esportius. tota llibertat es poden distingir pels reixats. El govern, pero, no actua en aquests casos. Quan vam sortir de cal Sagris-ta vam parlar amb el doctor Francesc Fontbona, que acabava de revisar fins a trenta-quatre noie s. A tote s els va signar el car-net groc. "Totes estaven neteš i sanes", ens ha dit el metge. A punt d'arribar a les Rambles, la policia multa una noia pel fet de prestar els seus serveis a un home casat. Al final la noia els ha conven9ut perqué no l'expulsin de la capital. Haurä de pagar la multa, pero. L'home hapujatcap a les Rambles sense rebre cap amonestació.^*, 06 diumenge, 13 de novembre del 2016 ara 150 anys Ionium Qasas oconomn La imatge elegant dela indústria en aquest cartell de Ramon Casas contrasta amb la conflictivitat laboral de I'epoca. mnac Jes vagues generate, e f pa de coda dm SILVIA MARIMON BARCELONA s s —H—elcomen- • • L- ■ l?ament ^ ■ ■del segle B encä, les -H_vague s ge - neralsaBarcelonaerenunami-ca el nostre pa de cada dia. Els sindicats declaraven la vaga el dilluns, el Capitä General decla-ravaľestatdeguerrael dimarts, el dimecres i el dijous hi havia un espetec de trets als barris pe-riférics, el divendres comen9a-ven a calmar-se els esperits, el dissabte laciutattornava més o menys a la normalitat, el diu-menge els senyors tornaven a passejar-se pel passeigde Grácia, i el dilluns els obrers tornaven a treballar. Era un programa invariable", escrivia Eugeni Xammar a les seves memôries, Seixantaanys ďanarpelmón. I és que a finals del segle XIX i principis del XX Catalunya vivia temps convulsos. Hihaviagrans diferěncies culturals i de rique-sa,jaque ales zones industrials comen9ava a formar-se una elit empresarial i una classe mitja-naque podia viure amb comodi-tat. Els obrers de les ciutats i els pagesos, pero, tenien una vida molt dura, un altíssim index ďanalfabetisme i una misěria enděmica. La pěrdua de les colonies el 1898 va tenir un gran impacte en ľeconomia i en la indústria textil. Pero no va paralitzar el crei-xement de Catalunya. Es va pro-duir un gran exode del món rural a le s ciutats, i les fäbrique s no deixaven de multiplicar-se. AI textil s'hi sumava la indústria del metali, les naixents industries de ľelectricitat i de ľautomô-bil, ľalimentäria i del suro... Un article descrivia la Barcelona del 1885 com laciutat de "les mil fäbriques" i un visitant angles assegurava que "Barcelona era el Liverpool i el Manchester d'Espanya". Barcelona atreiales empreses estrangeres: el 1907 va arribar Pirelli, el 1910 Siemens i el 1929 Olivetti. Constru-ir infrae structure s no va ser una tasca facil: davant la passivitat dels politics, el 1848 el mataro-ni Miquel Biada va fer construir la primera linia de ferrocarril de l'Estat, que uniaMataro i Barcelona. El 1855 s'impulsaria lallei que subvencionavalaconstruc-cio de noves linies: en nomes deu anys es van construir 4.354 quilometres de via. A finals delXIXes vacomencarareivin-dicar una banca catalana perque els industrials es queixaven de la falta de suport financer. Lapuixan9aecon6mica, pero, tambe generavaconflictes entre obrers i patronal. El 7 de juny del 1896 hi va haver un atemptat a Barcelona contralaprocesso del Corpus. Larepressio vaafectar especialment l'anarquisme obrerista catala i els mes de 400 detinguts van ser empresonats durant temps sense ni tan sols ser interrogats. Hi va haver un proces judicial pie d'irregulari-tats, conegut com el Proces de Montjuic, que va concloure amb diversos afusellaments. Les tortures als detinguts van ser terri-bles.TarridadelMármol,un cop alliberat, va fer-ne difusió a tra-vés d'una colpidora carta que descrivia els mětodes per ex-treure les declaracions en que es va basar el proces:"Guillotina-miento de los testículos con caňas ó cuerdas de guitarra, aplicación de hierros candentes á la came, quemaduras del balano con pun-tas de cigarro encendidas, introduction de caňitas entre carney uňayfuncionamiento de un apa-rato de hierro á manera de casco que oprimía horriblemente la ca-bezay desgajaba los labios". La Se tmana Trágica va tornar a desfermar una repressió des-orbitada. L'ultima setmana de juliol del 1909 va esclatar a Barcelona una insurrecció popular que va posar de manifest una fonda fractura social i política. Les classes populars barceloni- nes van aixecar barricades als carrers, es van enfrontar a la Guardia Civil i l'exercit i es van cremar i saquejar mes d'unavui-tantena d'edificis religiosos. El balan9 d'aquella setmana va ser d'un centenar de morts i innom-brables ferits. Un dels afusellats a Montjuic va ser el pedagog Francesc Ferrer i Guardia. Una de les vagues que mes van sacsejar la capital catalana va ser la de La Canadenca, l'em-presaque subministrava la major part d'energia electricaa Catalunya. La ciutatvaquedarales fosques i sense transport public i els carrers van ser ocupats per vaguistes i policia. Es va decla-rar l'estat d'excepcio i va co-men9ar el fenomen del pistole-risme: la patronal, que havia op-tat per la intransigencia davant el moviment obrer, va contractor assassins a sou per atemptar contra els sindicalistes. Durant aquells cine anys, el castell va arribar a tenir mes de 3.000 obrers ales eel-les. ffi ...ten aqueff temps ^ ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^ Qrcma fa cR@sa de Joe: "Tanqueu, pets nostres germans cfe -MeiWal S.M. BARCELONA ns hi hem atrevit, tot i que, avui, un mal pas pot facil-ment convertir-se enunarelliscadade conseqilencies deplorables: no es potescriure sense passar per lacensura militar, ni organitzar cap mena de manifestacio, ni convocar reunions, ni canviar- se de domicili. El conflicte es va embolicar de valent la nit del 27 de juliol. Tota la nit es van sen-tir trets i hi va haver incendis a les barriades populoses. Laciutat es vadespertar envoltadade calitja, com si el fum de les fo-gueres augmentés laxafogorde l'estiu. De set a nou del matí mi-nyones i senyores sortien a comprar el que calia; passada aquesta hora, tothom es tanca-va i es reprenia la revolució. Ningú sabia exactament quě succei'a i la majoria, esporu-guits, es tancaven a casa. Els anims s'haviencomen9ataen-cendre dos dies abans, quan la gentvaveure desfilarpels carrers les tropes amb els reservis-tes, molts d'ells casats i amb fills, portant al costat les dones i les criatures que anaven a aco-miadar-los. En ser conscients que tots aquests homes, la majoria obrers que no havienpogut pagar la quota de 6.000 rals per alliberar-se'n, anaven al Mar- roc, a fer una Guerra de Melilla que nomas beneficiava els mili-tars, els politics i els banquers, es van encendre els anims. Es va comen9ar a estendre el "Tan-queu, pels nostres germans de Melilla" com si fos un sant i se-nya, i els comedos van abaixar les persianes. Tot es va anar in-tensificant i el moviment insur-reccional, espontani, va superar tant els dirigents obrers com els partits. Es van atacar béns de l'Església, perö ni fäbriques, ni bancs, ni centres oficials ni de comunicacions van ser tocats. El music i escriptor Amadeu Vi-ves esta exaltat. "La immensa majoria dels habitants de Barcelona aplaudeixen la crema", afirma. Tot i que hi ha qui no ho veu amb tan bons ulls, com el periodistaClaudi Ametlla: "Son pir6mans,galifardeus de setze o divuit anys i gent del baix fons barceloni, que ningu sabia d'on sortien, purria pujada al marge de laciutat". ara diumenge, 13 de novembre del 2016 07 150 anys Ionium Qasas mtrevista ANTONI RIBAS TUR BARCELONA amon Casas no f defalleix, tot i que "té la salut molt de-licada,ino perdel sentit de ľhu-/mor. Con-tinua sent un bon vivant amb gustos exqui-sits i amant de ľôpera i el teátre. No pinta des de fa unes setma-nes -en una galéria de Sant Be-net preciosa-, i de cap manera se li pot recordar lamort del seu gran amic Santiago Rusifiol. Pero li brillen eis ulls quan recor-daaněcdotes dels viatges que ha fet, des de Madrid fins als Estats Units. Ha tingut molt ďěxit a America, pero no sempře tenia present el desig de tornar. "A Chicago treballava com un des-esperat pero va arribar un moment en que en vaig tenir prou. Allo erauna vinya, pero japen-savaen les vinyes de Catalunya. Si bé no donen dôlars com aque -lles, donen vi, i jo no comprenc una cosa sense l'altra'\afirmael pintor. Com es troba? No puc caminar gaire... Conti-nuo fumant caliquenyos, mal-grat laprohibició del metge. Pero no ho digui a ningú! A Paris va poder veure les obres ďartistes més avan^ats que eis catalans ďaquell moment, com Monet i Degas. Quina impres-sió li van produir?