Jazykový seminař VI Tema 5 – Preposicions 1 5. Preposicions1 Les preposicions fan el paper d’enllaç entre un element sintàctic i el seu complement, i formen una unitat sintàctica i fonètica amb aquest complement. PREPOSICIONS A I EN Poden indicar: Una situació física, material o geogràfica. a: davant el mot que assenyala una situació material, en el cas que vagi sol o bé acompanyat d’un article definit. En Joan viu a Aiguafreda./ a la ciutat de Granollers. en: quan la preposició va davant d’un article o pronom indefinit o un demostratiu. En Lluís viu en un poble de muntanya./en aquest poble. a/en: Lloc no material o geogràfic. Ho he llegit en el diari./Ho he llegit al diari. Una direcció a (o la composta cap a): Anirem a Girona/cap a Girona. en: és possible fer-la servir si el mot va acompanyat d’un article o pronom indefinits o d’un demostratiu. Anirem en/cap en aquell poble. Un període del dia o de l’any (estacions) a: A la tardor, a l’hivern, a la primavera, a l’estiu, al matí, al migdia, a la tarda, al vespre, a la nit a/per: si es tracta de mesos de l’any podem fer servir les dues. Pel maig/al maig. Locucions Tinguem en compte les locucions fixades: en mar, en terra, a casa, a taula, a palau, a muntanya. Preposició a en el complement directe Generalment, la preposició a introdueix el CI i no el CD, tant si introdueix persones com coses. Hem escoltat la conferència./Hem escoltat la conferenciant. Hem de tenir en compte, però, un llistat d’excepcions quan el CD es refereix a persones: a. Quan el CD és un pronom personal fort: A tu, t’estimo. 1 Herrero, P. i Valle, M. (2013) Material didàctic per a cursos de nivell de suficiència (C). Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya; Castellanos, J. (1998) Quadern. Normativa bàsica de la llengua catalana. Amb exercicis autocorrectius. Barcelona: Universitat Autònoma. Jazykový seminař VI Tema 5 – Preposicions 2 b. És possible davant del pronoms tots, tothom i ningú: L’àvia els estimava a tots. c. Quan hi ha un verb sobreentès: Jo estimo l’Eulàlia i tu a la Mercè. d. En oracions recíproques: S’embrutaven l’un a l’altre. e. En cas de possible ambigüitat o confusió: El Barça passarà a la final si venç al Betis. (=el Betis: es podria pensar que és el subjecte) f. Quan el CD referit a persones es trasllada a l’inici de la frase: A l’entrenador no el satisfà el joc del seu equip (cf. El joc de l’equip no satisfà l’entrenador). 1. Si cal, ompliu els buits de les frases següents amb la preposició a, acompanyada o no d’article. a. Va aixecar la mà per cridar ________ taxista. b. Els espectadors van xiular ________ tenor durant cinc minuts. c. Nen, avisa ______ mare. Ja comença el seu programa favorit. d. Jordi, porta clavells ________ la mestra! Avui és el seu sant. e. L’Albert va convidar ________ Dolors a sopar. f. Carles, que has vist _______ Mercè, avui? g. Per fi vaig conèixer _______ neboda de la Quitèria. h. No em trobo gens bé. Per favor, avisa ______ metge. i. Ho vam explicar ________ avi. j. El Màrius ajuda ________ seva germana a fer els exercicis. k. Ahir vaig veure _______ president a la televisió. l. La nova reglamentació afavoreix _______ funcionaris. m. El director culpa _______ comptable de la fallida de l’empresa. n. Al final de la pel·lícula, el dolent mata ______ bo. 2. Escriviu a/en acompanyada, si cal, de l’article. a. ____ matí arribàvem ____ un poblet molt pintoresc. Arribàvem ___ Sant Elm. b. Ara trobaràs el nen ____ l’escola. En torna ___ la tarda. c. Els folis deuen ser ____ algun d’aquests calaixos. d. ___ Sant Adrià hi ha molta pol·lució. En canvi, ___ aquest barri, no. e. Aquesta notícia l’he llegida ____./ ____ diari d’avui. f. Aquella dona ven verdura ___ la plaça ___ una parada ben situada. g. ___ muntanya, antigament, la gent només tancava la porta ___ la nit. h. ___ migdia seré ___ casa. Jazykový seminař VI Tema 5 – Preposicions 3 i. ___ la primavera tot reneix, mentre que ___ la tardor sembla que tot mori. j. ___ l’estiu en Miquel s’estarà uns dies ___ Londres. PREPOSICIONS AMB, EN, SOTA, DE Amb/en amb: sol indicar la manera o l’instrument i companyia. Escriu amb cura/Escriu amb ploma. en: indicació de lloc estudiada, i sol formar part de locucions que indiquen un termini fix. Escriu en català, Tenir una cosa en compte, Parlar en veu baixa, En una setmana farem un viatge. en/amb: pot indicar mitjà de transport. Va amb compte quan va en/amb cotxe. Sota/baix sota: Preposició oposada a sobre o damunt. La pilota era sota la taula, !! Cal tenir en compte, però: *Sota aquest punt de vista → des d’aquest punt de vista. Estem a dos graus sota zero. cf. Era a dalt, però ara és a baix. baix: contrari a dalt/alt com a adjectiu. Pot ser també substantiu o adverbi, però mai és preposició. De Ús partitiu: fa de substitut d’un nom sobreentès, sobretot quan aquest nom queda pronominalitzat per en. Tinc un bolígraf blau i un altre de vermell → En tinc un de blau i un de vermell Com a complement del nom: sempre funciona amb la preposició de¸ pot expressar origen, contingut, matèria, tipus, procedència, etc. Visitarem els museus de la ciutat. També cuina de gas, olor de roses. 3. Empleneu els buits amb la preposició adient. a. El ratolí rosegava un tros de formatge _____ Holanda. b. Prefereixo usar una olla ____ pressió, perquè m’estalvia temps. c. De totes les gallines, només n’hi ha una _____ blanca. d. El compte lluïa una camisa ______ ratlles. e. T’he comprat tres parells de mitjons, uns ____ negres i dos ____ blancs. f. Helena! Com és que el rostit té gust ____ cremat? g. No vull que fumeu dintre de casa, perquè tot fa olor ____ tabac. h. Porta’m dues pel·lícules d’aventures i una ____ ciència-ficció. 4. Empleneu els buits amb sota o baix. a. L’avió va estavellar-se perquè volava molt ____________. Jazykový seminař VI Tema 5 – Preposicions 4 b. Va servir _______ les ordres d’un capità anglès. c. La viola fa un so molt _________. d. Patí ______ el poder de Ponç Pilat. e. El menut quedà ________ la tutela de les lleis. f. A la Molina, ahir es va arribar a 4º _______ zero. PREPOSICIONS COMPOSTES Cap, cap a i fins, fins a • Ens podem estalviar la preposició a davant d’alguns adverbis, els demostratius i de la conjunció que (en aquest darrer cas, com totes les preposicions compostes): Vine cap aquí/Arribarem fins aquell mas/No ho sabré fins que vinguis. • En general, s’utilitza fins en lloc de fins a davant dels complements de temps i de lloc que en altres contextos no van introduïts per a: No ens veiem fins l’any que ve.(cf. Ens veurem l’any que ve) No berenarem fins a la tarda (cf. Berenarem a la tarda) El mot fins sense a pot indicar també inclusió, igual que fins i tot o àdhuc (en registre molt formal). • A la festa, fins l’avi va ballar! (=fins i tot) 5. Completeu amb les preposicions cap, cap a, fins, fins a, des de. Escriviu, quan calgui, l’article. a. Adeu-siau, ________ vespre o potser _________ demà, no ho sé ara. b. Els Països Catalans s’estenen _______ Salses _______ Guardamar i ______ Fraga ______ Maó. c. Teniu temps ______ avui _______ dia 20. d. Hem de tirar més ________ avall si volem trobar la font. e. Ens arribarem tot passejant ________ allà al port. f. Si us sembla bé ens podríem veure ________ les 10 més o menys. g. Tothom s’alegrà quan Pau va tornar de la mili. _______ el gos semblava alegrar-se’n. h. No va parar _______ veure-ho. i. Volien reunir-se dilluns, però no es reunirien ________ l’endemà. j. A les vuit tanquen. O sigui, que ______ les vuit tenen obert. Jazykový seminař VI Tema 5 – Preposicions 5 Locucions prepositives Com, com a Introducció d’un predicatiu [= en qualitat de/en concepte de]. com a: quan tot seguit hi va el no. Ho diu com a president. com: quan el nom du un determinador (article determinat o indeterminat): És considerat com el pintor més genial del segle. Quan és comparatiu i significa igual: Ell és tan alt com tu. També pot introduir una comparació que es pot substituir per igual que, com si fos, de la mateixa manera que: És treballador com una formiga. A causa de, degut a Expressió de causa. a causa de: és la més habitual. En Joan és coix a causa de la guerra. Segons el que vulguem expressar, també poden servir gràcies a, per culpa de. degut/deguts/deguda/degudes a: tradicionalment només era permès utilitzar-lo quan es podia fer concordança amb el subjecte de la frase, com a participi o adjectiu, no com a locució prepositiva.2 Quant a, pel que fa a Expressió de referència !! *En quant a és incorrecte, tot i que està molt estès. Cal corregir-la per pel que fa a o, en registres més cultes, quant a. Pel que fa al problema de taxes (...), Quant a aquesta qüestió (...). Arran de Expressió de causa. arran de és una expressió de registre més aviat culte que té el mateix significat que a partir de. Arran d’aquell atemptat, esclatà la guerra civil. Està molt estesa però és totalment incorrecta *arrel de. No obstant Es fa servir en general per contraposar dos fets o dues accions, o expressar una restricció. Ús com a locució adverbial: Es pot fer servir sola o acompanyada del mot això (més pròpia del registre formal) Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l'examen./No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.3 2 La Nova Gramàtica és més permissiva, però cal anar en compte perquè només es permès als registres informals. La coixesa d’en Joan és deguda a la guerra. 3 Fins a la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC de l'any 2016, la locució adverbial concessiva no obstant no era acceptada per la normativa. Jazykový seminař VI Tema 5 – Preposicions 6 Ús com a locució prepositiva: també en registres formals, seguida d'un sintagma nominal amb article definit, d'una oració introduïda per que o d'una oració en infinitiu compost equivalent a malgrat: No obstant l’impediment, es van poder casar. No obstant haver arribat a temps, no ens van deixar entrar. En comptes de/en lloc de Expressen substitució: Va venir l’oncle en comptes de l’avi. Vindré a les cinc en lloc de a les quatre. (cf. enlloc: adverbi que significa “en cap lloc”: No trobo les claus enlloc!) A l’abast de En situació de poder-ho abastar4 . Tens el pot a l’abast de la mà. S’utilitza en sentit figurat, generalment: Posaré la informació a l’abast de tothom. Amb vista a/ En vista de/ en vistes de Amb vista a: pensant en, amb la intenció de. Amb vista a guanyar temps, van demanar un aplaçament del judici. En vista de: tenint en compte, considerant. En vista del batibull que hi havia, me’n vaig anar. En vistes de: a les envistes. Indica situació en un punt des del qual hom pot veure un lloc determinat relativament llunyà5 . Des del cim serem en vistes de l’església. 6. Trieu entre com i com a i completeu les frases següents. a. És lleugera _______ una ploma. b. Per tots és reconeguda _______ líder. c. No cridis, que no et sentirà! És sorda ______ una tàpia. d. Està considerat _______ el millor jugador del món. e. _____ professora del seu net, he d’explicar-li les malifetes que avui ha fet. f. Els jugadors van defensar els seus colors _______ lleons. g. La van acceptar _______ una més de la colla. h. _____ responsable de l’organització del sopar, he d’estudiar tots els pressupostos. i. Les forces aliades van fugir corrent _______ conills. 4 Extret de l’Enciclopèdia Catalana 5 Ídem nota 4 Jazykový seminař VI Tema 5 – Preposicions 7 7. Completeu les frases següents amb les locucions prepositives que considereu adients: a. ____________ les irregularitats descobertes, es va produir una davallada de les cotitzacions. b. La revolta es va iniciar ___________ la mort de l’heroi. c. No m’ho puc creure __________ les teves constants mentides. d. No vam poder gaudir de la pel·lícula, ___________ seu mal doblatge. e. ___________ l’epidèmia, mai més el país no va aixecar cap. f. ___________ la teva encertada actuació, es van poder arreglar les coses. g. ___________ home li devem respecte; ___________ un gran poeta, admiració. h. La revolució esclatà ___________ la revolta dels camperols. i. Aquesta malaltia respiratòria és __________ a la contaminació de l’atmosfera. j. ___________ mal temps no van poder fer el cim. k. ___________ aquest tema, més val tractar-lo un altre dia amb més calma.