Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) fou poeta, traductor i
periodista.
Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, des de jove col·laborà en importants
publicacions literàries i periodístiques i en vàries iniciatives i projectes culturals. El 1911
entrà a formar part de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1921
ingressà a la carrera diplomàtica, que el portà a exercir càrrecs a diferents països sense
abandonar, però, la seva col·laboració en l’escena cultural catalana a través de
publicacions en premsa. Durant la guerra civil espanyola es mantingué fidel a la
República i a les idees democràtiques i no tornà a residir a Catalunya. Durant la Segona
Guerra Mundial va viure a Mèxic i després a Bèlgica, d’on era la seva dona i on va
exercir com a professor universitari. Des de l’exili va mantenir l’activitat política i cultural
en defensa de la cultura i la llengua catalanes. Foto: Institut d'Estudis
Catalans
Des de la seva primera publicació poètica, Llibre dels Poetas (1904), i la
publicació de Els fruits saborosos (1906), que el consolidà com a poeta
reconegut, conreà una vasta producció literària, sobretot poètica, que inclou obres
tan destacades com Auques i ventalls (1914), El cor quiet (1925),
Arbres (1953) i Nabí (1938, 1941 i 1957), gràcies a les quals es feu
mereixedor de l’etiqueta de “príncep dels poetes”. Va ser traductor d’autors com
Dickens, Shakespeare, Twain, Bennett, Musset, La Fontaine, Defoe i Carroll. La
seva obra va ser recollida en Obres completes. Poesia (1957) i els seus escrits
d’exili van publicar-se sota el títol Prosa de l’exili (1939-62) (2009). Actualment
s’està editant l’edició crítica de les seves obres completes, a cura de Jaume Coll,
comissari de l’Any Josep Carner.
La seva qualitat poètica va ser reconeguda en vida de l’autor amb premis com la
Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona i la proclamació com a Mestre en
Gai Saber (1910), i el Premi Lletra d’Or (1958), entre d’altres. La seva obra ha
estat traduïda a una quinzena de llengües.
És tard: els camins ja no em tempten.–
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!
Mes passes es tornen furtives
com d’un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.
Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S’escampa la nit invencible,
mar d’illes que són solituds.
I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.
• Llegiu el poema de Carner i prepareu-ne la recitació. Feu-ho tan
espontàniament com sigui possible, tal com ho faríeu normalment (no
busqueu exemples de recitació per internet, per exemple)
• Graveu un àudio recitant el poema.
• Pengeu l’àudio a l’IS, dins la carpeta que crearé. Teniu temps fins el
diumenge 15 de març.
• Després, rebreu noves instruccions, estigueu atents! ;)