• És la supressió d’un so tant en posició interior de mot com en enllaços
fònics entre mots.
• Quan dos segments idèntics entren en contacte en frontera de mot i un
dels dos s’elideix, també se sol parlar de fusió.
• una escola [u.nǝsˈkɔ.ɫǝ]
• pas segur [ˌpa. sǝˈɣu]
• Exemples al poema:
• ja no em tempten [nomˈtem.tǝn]
• que uneix [kunˈɛʃ]
• Com sabeu, en català existeixen 8 sons vocàlics: /i/, /e/, /ɛ/, /ə/, /a/,
/ɔ/, /o/ i /u/.
• Si teniu dubtes de com pronunciar algun so del català, podeu consultar
Els sons del català, de la UB.
• En posició tònica, e pot representar /e/ o /ɛ/; i o pot representar /ɔ/ o
/o/. Fixeu-vos en les vocals de la següent frase:
• Un tros de la petita història del mercat de Granollers, la Fonda Europa i Josep Pla
Sabeu pronunciar-les totes?
• Un tros de la petita història del mercat de Granollers, la Fonda Europa i Josep Pla
• Les vocals àtones (de color blau) en el català central només poden ser
[i], [u] i [ə].
• Les vocals tòniques (de color taronja) en el català central poden ser [i],
[e], [ɛ], [a], [ɔ], [o] i [u].
• Quan e i o no estan accentuades gràficament (com a història - [ɔ]),
hem de recordar com sonen per saber si seran obertes ([ɛ]/[ɔ]) o
tancades ([e]/[o]). Per exemple:
• Tros[ɔ], Granollers [e], Fonda [o], Europa [o], Josep [ɛ].
• Els sons de e i o tòniques no accentuades gràficament de vegades ens
poden portar problemes. Si dubtem de com pronunciar una paraula,
podem consultar el DCVB, que té un apartat de fonètica.
• Vegem els mots que poden portar problemes en el poema:
Tempten, verger, clos [ɔ], boira [ɔ], flors [ɔ], tornen, estranger, espectres [e], ploraner, neda, uneix,
vivents [e], vella [e], malmesa, paper, malcontent [e].
• Les terminacions –er, -ment normalment es fan amb [e]: verger, estranger, paper,
ploraner, pensament; els derivats –ès/esa amb [ɛ]: malmesa.
• Compte!! Els verbs conjugats: tempten [e] (temptar), neda [e](nedar), tornen
[o] (tornar), uneix [ɛ] – tots els incoatius(unir)
ENSORDIMENT:
• En català, les consonants oclusives en posició final de mot es pronuncien totes
sordes (p, t, k) quan es troben davant pausa, davant vocal o davant consonant
sorda:
• club [p], multitud [t], reg [k], dissabte [p]
• àrab escrit [p] / fred horrorós [t] / decàleg important [k] / sud-oest [t]
SONORITZACIÓ:
• En canvi, les oclusives es pronuncien sonores (b, d, g) davant d’una consonant
sonora:
• tap negre [b], cranc gros [g], capgirar [b], èczema [g]
• Les consonants fricatives i africades, en canvi, es pronuncien sonores davant
consonant sonora i davant vocal:
• esdevenir: [z]
• dies llargs [z], les amigues [z], dos homes [z], les ànimes [z], vaig anar [dǯ]
• Vegem-ne alguns exemples als primers quatre versos del poema:
• És tard: els camins → [t], hi ha pausa
• dins el clos, → [z], contacte amb una vocal
• trepitjats en la boira → [z], contacte amb una vocal
• oh dies, oh fulles, oh flors! → [s], hi ha pauses (marcades amb coma)
Observeu la resta de poema. Sabeu aplicar correctament la sonorització i
l’ensordiment?
És tard: els camins ja no em tempten.–
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!
Mes passes es tornen furtives
com d’un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.
Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S’escampa la nit invencible,
mar d’illes que són solituds.
I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.
• Torneu a gravar-vos recitant el poema en català, aquest cop tenint en
compte tot el que heu après.
• Traduïu el poema a la vostra llengua materna.
• Pengeu la gravació i la traducció a l’IS, dins la carpeta que crearé: teniu
temps fins al 24 de març!