Jazykový seminař 6 3. Determinadors, possessius, quantificadors 1 3. Determinadors, possessius, quantificadors1 PRIMER: UN PETIT REPÀS Quantitatius Indefinits Interrogatius  Quantitat imprecisa  4 formes/2 formes/invariables  Tots poden anar precedits de de, massa, força, que  Molt i força són per a expressions afirmatives. En les negatives, interrogatives i condicionals, gaire  Afegeixen idea d’imprecisió al nom  Poden fer d’adjectiu o de pronom (elidint el nom)  Sempre fan de pronom: algú, ningú, cada u/cadascú, quelcom, res, cada un/cadascun, cada una/cadascuna, tothom  Quin/quina/quins/quines són adjectius i acompanyen un substantiu.  Què (=quina cosa), qui (=quina persona) són pronoms.  Quin/quina/quins/quines poden ser pronoms si elidim el substantiu que acompanyen. 1. Omple els buits d'aquestes frases amb un dels quantitatius següents, sense repetirne cap: massa, prou, molt quant, menys, poc, força, molt, gens, gaire, bastant a. Enguany han vingut ______________ turistes que l'any passat. b. Tenim _____________ de paper per a la impressora c. No tenia_____________ farina per fer aquell pastís d. Volia saber ________________ de temps trigaria a enllestir aquella feina e. És un noi _______________ intel·ligent, però no li agrada estudiar f. Vigila, amb aquest xicot, perquè sembla que no va de ____________ bona fe. g. Aquesta noia té molt _____________ seny. h. Tenen _______________ pardalets al cap. i. No tenia _____________ de gana, però, en canvi, tenia _____________ set. 2. Omple els espais buits amb un dels indefinits següents sense repetir-ne cap: tots, altres, res, alguna cosa, ningú, qualsevol, cap, algunes, cada, tothom a. Ho perd tot i després no troba mai ________________. b. Li va preguntar si volia _________________ més. c. T'he de parlar d'_______________ coses importants. d. Avui arribaran els_____________ germans. e. Ell s'ha quedat _____________ els llibres. f. A l'hora de la feina _____________ s'escapoleix. 1 Castellanos, J. (1998) Quadern. Normativa bàsica de la llengua catalana. Amb exercicis autocorrectius. Barcelona: Universitat Autònoma i Sitjà, M. (1999) Material didàctic per a cursos de nivell intermedi (B). Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya. Jazykový seminař 6 3. Determinadors, possessius, quantificadors 2 g. No tenen ___________ mena de mirament. h. Venia a visitar-nos ___________ any per Nadal. i. ___________ cosa el fa sortir de polleguera. j. No hi ha ___________ que em pugui ajudar? 3. Ompliu els espais buits amb la forma corresponent d’interrogatiu: a. A __________ noia et refereixes? b. ________ llibre llegeixes? c. ________ dia som, avui, dimarts o dimecres? d. Encara no sé ________ vindrà a l'excursió e. ________ sort que ha tingut, en Pere! f. Pobre, ________ disgust que tindrà, quan ho sàpiga! g. No sé ______ sabates posar-me: totes em fan mal. h. I si et deixo aquests mil euros, ________ dia me'ls tornaràs? i. I a tu, _______ t'ha convençut, de participar-hi? j. _______ llibres t'agraden més, els d'aventures o les novel·les històriques? QUANTITATIUS Quantitat imprecisa: bastant bastanta bastants bastantes quant quanta quants quantes tant tanta tanta tantes molt molta molts moltes gaire gaires massa masses força forces prou (prouta) prous (proutes) Els quadres marcats contenen formes no són admissibles en registres formals [vg. Optimot]. Quantitat precisa: 1. Determinadors (acompanyen un nom). mateix mateixa mateixos mateixes ni un ni una ni uns ni unes tot tota tots totes - - ambdós ambdues Jazykový seminař 6 3. Determinadors, possessius, quantificadors 3 - - tots dos totes dues Invariables: cap, sengles. 2. Pronoms (van sols). (Entre d’altres): ningú, res, cap cosa, cada u, cadascú, tot, tothom, el mateix, la mateixa, ambdós, ambdues, tots dos, totes dues, tots tres... Recordatoris:  Per a frases interrogatives o condicionals: algun/cap, algú/ningú, alguna cosa/res. Tens algun llibre per deixar-me? = Tens cap llibre per deixar-me?  En frases interrogatives, condicionals i negatives: *molt, massa > ✓ gaire (quan ens referim a “poc”): *No tinc massa gana  No tinc gaire gana. (=tinc poca gana) [cf. frases en què molt o massa té un significat ple: No trobeu que teniu la música massa forta?]  Mateix/propi: o L’adjectiu propi/pròpia s’usa per indicar possessió (Es va vendre la pròpia empresa). o Per emfatitzar la identitat d’algú, emprem mateix/mateixa davant o darrere del substantiu (La mateixa professora/la professora mateixa va revisar els exàmens. Mai *propi/pròpia). o Mateix també pot ser un adverbi (invariable) de lloc, temps o manera amb valor emfàtic: M’ho va dir al despatx mateix. També com a adverbi pot tenir el valor 'és allò com podria ser una altra cosa equivalent' (Deixa-ho a sobre la taula mateix, i després ho endreçaré) [vg. Optimot]. 4. Escriviu en els buits la forma correcta dels quantitatius següents, sense repetir-ne cap: molt, força, gaire, prou, massa, bastant. a. Fa _________ fred? -Sí, __________. Estem a 5 sota zero. b. No li arriben els diners. No té _____ diners encara per comprar-se el cotxe. c. S'ha creat ______ necessitats, de manera que els diners no li arriben per a tot. d. Diu que té ________ ganes de començar la feina. Trobo que s'ho pren amb ________ empenta. Jazykový seminař 6 3. Determinadors, possessius, quantificadors 4 5. Canvieu el determinador marcat a cada frase per un dels següents: cap, mateix, cadascú, cadascun, sengles, tots dos. a. Si teniu algun dubte, digueu-ho. b. Cada un dels nens era un món a part. c. Precisament ahir va passar el camió de butà. d. Cada u és lliure de creure o no creure en el destí. e. Han editat ja tots dos volums de l'obra. f. Ambdós polítics van fer els seus respectius discursos: g. Precisament ara ho volia fer. INDEFINITS Determinen de forma difusa un nom o bé el substitueixen, com a pronoms. Determinadors Pronoms algun alguna alguns algunes Algú, alguna cosa, res, un, una, altre, altra cosa, en tal, en tal altre, qualsevol Registre culte/literari: quelcom (=alguna cosa), un hom/hom (=algú, hi ha qui...), altri (=un altre) un una uns unes cert certa certs certes altre altra altres tal tals qualsevol qualssevol  Alguns/algunes, diversos/diverses, uns quants/unes quantes, diferents poden actuar com a determinadors en el sentit de ‘cert nombre de’ (několik). Per altra banda, vari/vària/varis/vàries ('divers, diferent, variat', různý) només pot funcionar com a adjectiu: Han arribat diverses teles, de colors varis. [vg. Optimot] 6. Ompliu els buits amb el determinador o pronom adequat en cada cas. a. Aquells nois no eren persones __________ o vulgars, eren úniques! b. Tu compra el vi; les ________ coses ja les compraré jo. c. Hi ha una cosa invisible que mou l'univers: és _______ indescriptible. d. Tot i que vaig trucar ________ vegades, ningu no va obrir e. Un assalariat és una persona que treballa per _________. f. Si vols ________ per menjar, a la nevera trobaràs força coses. g. Si ho toques, vigila de deixar-ho _______ ho has trobat. h. Duia un vestit llampant, de colors _______. Jazykový seminař 6 3. Determinadors, possessius, quantificadors 5 i. Ja ho diu la dita: _______ faràs, __________ trobaràs. j. Encarrega a la Maria fulls, carpetes i ________ material d’oficina. k. No hi va haver unanimitat: _______ persones no hi van estar d’acord. l. Tens __________ a fer avui? m. Aquella parella feien un bon equip. Eren __________. n. Si necessites _________, no dubtis a fer-m'ho saber de seguida. o. No eren uns materials corrents, _________: eren excepcionals. POSSESSIUS 1a persona 2a persona 3a persona 4a persona 5a persona 6a persona Singular meu, meva teu, teva seu, seva nostre, nostra vostre, vostra seu, seva Plural meus, meves teus, teves seus, seves nostres vostres seus, seves Àtons mon, ma, mo(n)s, mes ton, ta, to(n)s, tes son, sa, so(n)s, ses - son, sa, so(n)s, ses Arcaics - - - - - llur/llurs 7. En el text següent, substitueix les formes subratllades per llur o llurs, sols en el cas que es pugui fer. Els candidats presentaren el seu programa i parlaren sobre el problema de l'atur i les seves conseqüències; sobre la ràdio i la televisió i la seva influència en l'opinió pública; sobre el cine i la seva catalanització, i, finalment, sobre els problemes derivats de la inseguretat ciutadana i la seva difícil solució. Jazykový seminař 6 3. Determinadors, possessius, quantificadors 6 NUMERALS MULTIPLICATIUS, FRACCIONARIS, COL·LECTIUS