C Itquel il toucha le in son pouvoir. Ba-Qfi plus fort. Sur le ti voyait un curieux 9 lí fumée, des étin-mant un fouillis dé-lonnages s'étaient í remplissait de cris, ilgües et ďidiomesl * nů éclat de rire, dis-1 rre et se trouva aul n soupir, il frotta ä I } trouva devant sal 3ha une fois de plus. chambre, au lit. IIH'ľZl — Ortzea da, zeruaren iturria, tTUmoia. Jaungoikoetan indartsuena Íl, Izaki bakartia dirudi baina batzue-TßR akerrez lagundurik ibiltzen da. Tximista, mailu eta burnizko es-kUltirru bežala irudikatzen zaio. Izu-prrizko burrukak eduki ohi zituen |||on eta jaungoikoen etsaia zen He-finsugearekin. ********** URTZI — Es el firmamento, la fuen-lt( dol cielo, el trueno. Es el más fuer-tt do los dioses. Parece un ser Willliuio, pero a veces va acompaňa-do per machos cabríos. Su le representa con rayos, marti-llo y fjuante de hierro. Solía mante-IHM Irťbulosas luchas con Herensugia, \ifVt BľHn serpiente enemiga de hom-§ř§l y dioses. ********** I '"Wl — Le firmament, la source du Hli Ih tonnerre. I# plus fort des dieux. II semble I« IHiilUíIre mais parfois il est accom-ími|!h'i du boucs. On le représente i\m iIpn óclairs, un marteau et un (ilil (|d ľtir. II menait de fabuleux ;HfliÍ!MtN contre l'Herensugia, un yjtihil wtrpont ennemi des hommes II de« dloux. BASAJAUNA — Basoetako gizona da. íle eta hostoez estalirik ager daiteke. Badá esaten duenik jendea ez zaiola atsegin baita mukerra dela ere, baina beste batzuk, bere basoan bakar-dadean disfrutatu nahi duen onkote lotsati bat kontsideratzen dute. ********** BASAJAUN — Es el seňor de los bos-ques. Puede aparecer cubierto de pělo y hojas. Hay quien dice que no le gusta la gente y que es huraňo, pero otros le consideran un bonachón tímido que prefiere disfrutar él solo en su bosque. ********** BASAJAUN — Le seigneur de la fo-ret. II apparait recouvert de, poils et de feuilles. Certains disent qu'il n'aime pas les gens et qu'il est sauvage, d'autres le considerent comme un étre débon-haire timide qui préfěre s'amuser tout seul dans sa foret. MARÍ — Anboton jaioa da eta su edo animali ezberdin bi-hurtu edo desager-tzeko ahalmena du, baita erratzik gäbe hegan egiteko ere . Zorrotza eta men-dekatia dela esaten da, -horregatik es-kaintzen zitzaizkion animalien sakrifizioak- baina maitale gazteen bi-koteei ere, lagundu ohi žien. Besteok bežala elizara sartzea, de-bekaturik dauka. Zeru eta lurreko anderea, ikaraga-rria eta indartsua da, baita ankerra ere zenbaitetan. Zazpi urtean behin mendiz aldatzen da, haize eta hos-toen nahaspila handia sortuz. ********** MARÍ — Nacida en Anboto, posee la facultad de convertirse en fuego, animates diversos o desaparecer, junto con el poder de volar sin escoba. Se dice que es exigente y vengati-va, -por ello se le ofrecian sacrificios de animates- pero también ayudaba a jóvenes parejas amantes Tiene prohibida la entrada a la igle-sia como los demás personajes. Seňora de cielo y tierra, es terrible y fuerte, incluso cruel en ocasiones. Cambia de montafia cada siete aňos con gran revuelto de viento y hojas. ********* MARI — Née ä Anboto, possěde la faculté de se transformer en feu, en divers animaux ou de disparaitre; eile peut aussi voter sans balai. On dit qu'elle est exigeante et vindicative, -e'est pour cela qu'on lui sacrifie des animaux, eile a aussi l'habitude d'aider de temps en temps de jeunes couples d'amants. II lui est interdit d'entrer dans ľéglise ainsi qu'aux autres personnages. Maitresse de la terre et du ciel, eile est forte et terrible, et cruelle ä l'oc-casion. Elle change de montagne touš les sept ans, dans un tourbillon de vent et de feuilles. JENTCLA — Mitologiako pertsonaia hauen erregetzaren garaian, base-rriak aurrerapenez betetzen zihoazen eta Euskal-Herrian sinesmen berriak ari ziren ezartzen. Jentilak dira mun-du berri honen inguruetatik ihesi edo desagertu ziren azkenak. Diotene? agure batek abisatu omen zier kristauak zetozela, eta ko-rrika, mendietara jo zuten babes bi-la, biztanle berriengandik apartatzen zieten bidea harkaitz handi batzuez tapatuz, sekula ez zirela agertu zin eginez. Handiak, altuak eta in-dartsuak dira. ********** GENTIL - Al final dei go reinado de estos personajes de x mitología, los caseríos se iban llenando de pro-greso y nuevas ereencias se implan-taban en Euskal-Herrian. Los gentiles son los Ultimos que huyeron o desa-parecieron de la proximidad de este nuevo mundo. Se dice que un viejo les aviso que venían los cristianos y, corriendo, fue-ron a refugiarse a las montafias, ta-pando con grandes rocas el camino que les separaba de los nuevos habi-tantes y jurando no aparecer jamás.. Son grandes, altos y fuertes. ********** GENTIL — A la fin du long regne des personnages mythologiques le progres remplissait les fermes, et de nouvelles croyances s'implan-taient en Pays Basque. Les Gentils fu-rent les derniers ä disparaitre et ä fuir la proximitě de ce monde. On dit qu'un vieux les avisa do l'arrivee des Chretiens, et qu'on courant ils se réfugierent dans les montagnes, dlssimu-lant a ľaide de grands rochers le chomin qui los sopu-rait, des nouvoaux habitants, (in jurunt de ne plus jamais réa-pparaitro. lis soul grands, hauls et foils. LAMIA — Andere gazte ed ra eta ibai ertzetan bakarri; bizi, baso batetako edozein r tan eserita ere ager daitezke ko oinak dituzte eta adats trinkoa agertu ohi dute. Berez ez dira kaltegarri gizonekin egiten dituztei tzek zoritxarrak ekar ditzak Lamiak beren artean ose rik daude eta perlaz betetakt nak bordatzen dituzte. T ****** * LAMIA — Bellas jóvenes qi lo viven cerca de ríos, sino q puede encontrar en cualquie: un bosque. Tienen pies de pa ten lucir una larga cabelk espesa. No son propiamente daňii sus alianzas con los hombres traer desgracias. Las lamias estan muy unid si y bordan finas tolas cuaj perlas. ********** LAMIA —Hollos jeunes fille vivont pas uniquuiiienl. dans res, quo I'on pout rencontre sur un rocher, dans los forf onl