EUSKARA ETA EUSKAL KULTURAREN ERAGINA ATZERRIAN EUSKAL-TXEKIAR HARREMANAK DIRELA ETA Henrike Knorr 005eko irailaren 12an zabaldu zen ofizialki Cervantes Institutuaren Pragako egoitza. Ospakizun honen haritik, iruditu zait gutxik ezagutzen duten gai batez mintza gintezkeela, hots, XX. mendean eta XXI. mende hasi berri ho-netan txekiar eta euskal kulturen arteko harremanez. ALor honetan bereziki aipatu beharko genituzke hizkuntza-Lari handi bat, Rudolf Jan SLabý, eta euskaLtzaLe bikain bat, Norbert Tauer. Ikus ditzagun bataren eta bestearen zer-tzaLada nagusiak. Rudolf Jan Slabý SLabý/ hizkuntzaLaria kultura zabaL-zabaLeko gizona izan zen, gai anitzekiko interesduna, erromanista, esLabista eta germanista hauta. Bohemiako Cernosice hirian sortu zen SLabý 1885ko urtarriLaren 25ean, eta Pragan hiL zen 1957ko uztaiLaren 2an. SLabý-ren izenak agian ez dio deus esaten hainbat jen-deri, edo gehienez ere badaki, edota susmoa izan dezake egiLekide izan zeLa SLabý-Grossmann aLeman-gazteLania hiz-tegian, beharbada famatuenean (Lehen argitaraLdia 1937). SLabý , ordea, inteLektuaL aparta izan zen, LangiLe porroka-tua, Pragako Unibertsitearen errektorea, ReaL Academia EspaňoLa, Academia Argentina de La Lengua eta EuskaL-tzaindiaren urgazLea, eta bere herriaren eta herri eta kuLtura ugariren arteko harremanen sustatzaiLe nekaezina. Lehen Mundu Gerra piztu zenean Espainian zen SLabý , ikasketa bidaian. Mugak hetsiak baitzeuden, Bartzelonan gelditu zen, eta hango Unibertsitatean eman zioten irakas-baimena, 1922an, batez ere eslabiar hizkuntzez arduratze-ko. Espasa entziklopediarako idatzi zituen artikulu asko. Gaztelaniara ehundik gora liburu itzuli zituen, gehienbat txekieratik, baina baita ere eslobakieratik, polonieratik, errusieratik eta abarretik, gehi suediar (Selma Lagerlof) eta ingeles (Dickens) autoreak. 1931ko apirilaren 14aren ondoan Espainiako Errepublikaren alde mintzatu zen jen-daurrean behin baino gehiagotan, hezkuntza eta kulturaren ikuspegitik. Otto txekiar entziklopediarako ere lan egin zuen, Espainia eta Iberamerikako artikuluak bere gain har-tuaz; euskaldunei buruzko artikulua ere harena da entzi-klopedia ezagun horretan. Euskararenganako interesa sentiturik, Rudolf Slabý Az-kue gure lehen euskaltzaiburuarekin (1864-1951) sartu zen harremanetan. Urte batzuen ondoren urgazle izendatu zu-ten. Izendatu zela ez dio inongo agirik, baina ez dugu zalan-tza izpirik. Gaia atera zen Euskaltzaindiak Donostian 1933ko azaroaren 2an egin zuen batzarrean. Honela dio testuak: Eslabý [sic] jaunak Euskalerriari dagozkion lan batzuek argi-taratzeko urretxu bezela dago: Los vascosýsu cultura. La mú- - 398 - Lenguas cooficiales euskara eta euskal kulturaren eragina atzerrian sica vasca en relación al seňor Azkue, baňan oraindik ez ditu Jejich syn argitaratu. Ibili gera autuan, zerbaitez jaun auxe goratu nairik baňan ez degu ezer erabaki. Ph Dr RUDOLF J. SLABY Eta Slabý-ri igorri gutuna gordetzen da, izendapenaren berri emanez. Hau da testua: Euskaltzaindiak, igaro dan [1935eko] urrillaren 24 eta 25-an Donostian, Aldundi-Jauregian izan dituen ileroko oiko batza-rretan, beste erabaki batzuen artean auxe artu zuan: Euskaltzainburuaren eskabidez eta euskaltzainkide guzien aburuz eta gogo biziz, Dr. R. J. Slabý jaunagan agertzen diran eginkizun bikainak jakitean eta euskal-lan goragarri oien esker ona erakutsiz eta era berean pozgarri izan dakion, ao batez ur-gazle aukeratzen dugu. Bilbo, 1935-ko Azaroaren 6-an. Euskaltzainburua. Zadorlari-pekoa. Dr. R. J. Slabý Jauna. Gainera, Euskaltzaindiaren artxiboan Slabý -ren sei gu-tun ditugu, izendapen honen inguruan, esker onezkoak eta Euskaltzaindiaren eta Azkue euskaltzainburuaren lana go-retsiz. Bestalde, Slabý-k bidali zion Azkueri Pragan, Espai-nia eta Iberamerikako Institutuak 1935ean antolatu kon-tzertu baten esku-programa. Konzertuaren azken pieza Gernikako Arbola izan zen. Era berean, Slabý-k garai diferentetan makinaz presta-turiko curriculum luzexka, hamaika orrialdetakoa, gordetzen da Euskaltzaindiaren artxiboan. Ez da ageri datarik, baina pentsatzekoa da Slabý-k hautagaitza aurkeztean edo bidali zuela Bilbora, euskaltzain guztien jakingarri. Azkue eta Slabý adiskide minak egin ziren. Hori garbi erakusten du gure artxiboko beste paper batek. Partitura bat da, Txekiako himnoarekin. Hitzak Azkuek itzuli zituen euskarara. Itzulpenaren behealdean hau irakurtzen da: «Traducción de R.M. de Azkue a ruego de su amigo Rodol-fo Slabý». Urte batzuen ondoan, Buenos Airesko Instituto Americano de Estudios Vascos elkartearen kide ezin zuten Slabý . 1983an Rudolf Jan Slabý -ren hilobia bisitatu zuen Jose Maria Satrustegi nafar euskaltzainak eta Euskaltzaindiaren idazkariak Pragako Olsaný hilerrian. Hilobiko testua kopiatu zuen Satrustegik. Hona: Český hispanista, Univ. Rektor By Prof. Libre na Univ. v Barceloně Dop. (Člen Akademie Španělské Argentinské a Baskické * 1885 11957 Lehen lerroak «Haren semeak» esan nahi du. Laugarren lerroan Lehen hitza gaizki jasoa da, eta berdin hurrengo lerroko Lehena. Hortik aurrera itzulpena da: «... Espainiako, Argentinako eta Euskal Herriko Akademia-kidea». Hilobiaren ertz batean ageri diren beste hitz hauek ere jaso zituen Satrustegik (Čalderón de La Barcarenak direla susmatzen du, baina ez dakigu): VELAR SE DEBE A LA VIDA DE TAL SUERTE, QUE VIDA QUEDE EN LA MUERTE. Norbert Tauer, nortasun berezidun gizona Esan dezagun orain zerbait Norbert Tauer euskaltzaleari bu-ruz. Zinez euskaldunen adiskidea zen Tauer, gure hizkuntza gutxik bezala maite zuena. Pilsenen sortu zen 1898ko ekai-naren 6an, eta Pragan hil 1983ko urtarrilaren 28an. Merkataritza ikasketak burutu ondoren, Tauer erre-publika gazte haren Kanpo Arazoetako ministerioan hasi zen lanean 1918an. 1925 inguruan egin zuen Euskal Herri-rako bere lehen bidaia: erabakigarri gertatu ziren orduko bizipenak Tauerren gogo-bihotzetan. Eta 1927an izendatu zuten Merkataritza alorreko arduradun Txekoslovakiako errepublikaren Madrileko enbaxadan. Lan hartan iraun zuen gerra zibila bukatu arte (1939). Urte horretatik au-rrera Pragako ministerioan lan egin zuen berriro. Eta 1951tik zahar-saritu arte Pragako Udaletxeko langilea izan zen. Euskaltzaleen esparruan kasu bakana da Tauerrena. Europa eta Ameriketako aldizkari mukurutan idatzi zuen - 399 - Lenguas cooficiales euskaraz, eta bere herrialdekoetan txekieraz. Gainera, ba-ditu gaztelaniazko artikulu batzuk. Tauer gutun-idazle joria zen, agian batez ere. 6.500 gu-tunetatik gora idatzi zizkien ia bostehun euskalduni, txe-kieraren ondoan hark maiteen zuen hizkuntzan. Hartzaile-ak denetarikoak ziren: idazleak, adibidez Mirande, San Martin edo Zaitegi; politikariak, Galíndez, esaterako (bero-ni New Yorkera egin gutun bat 1955eko uztailaren 6koa da, hots, Galindez misteriotsuki desagertu baino zortzi hilabe-te lehenagoka), eta beste. Euskaldunak beren lozorrotik ateratzea zen Norbert Tauerren grina eta irrika. Ezin zuen ikusi euskaldunengan nagusi zen euskararekiko ezaxola eta hizkuntza landu nahi eza. Askok aitortu dute, garbi zein zeharka, Tauerri zor diotela euskaraz idazten hasi izana. Bestalde, bere bi-zitza osoan etengabe bultzatu zituen Txekoslovakiako eta Euskal Herriko gizabanako eta taldeen arteko harrema-nak, adibidez, bi herrialdeen dantzari edo kantarien era-kustaldien bidez. Lan eskerga hau aintzat hartuz eta eskertuz, Euskal-tzaindiak urgazle izendatu zuen Norbert Tauer 1955ean, eta ohorezko 1973an. Beste erakunde batzuek ere txekiar eus-kaltzalearen lana aitortu zuten: Eusko Ikaskuntzak 1924an Norbert Tauerren ex librisa. egin zuen kide, eta urte asko geroago, erakunde horren ka-takunbetako urteetan (Biarritzen, 1951) berritu zion kide-goa. Buenos Airesko Instituto Americano de Estudios Vascos delakoan ere izan zen kide (1954), hiri bereko Euskaltzaleak elkartekide (1956), halaber Eskualzaleen Biltzarrekoa (Baio-na, 1958) eta Gerediaga Elkartekoa (Durango, 1978). Tauer Andrés Urrutia euskaltzainburua (ezkerratan) eta César Antonio Molina Cervantes Institutuaren burua (eskuinetan), bi erakundeen arteko hitzarmena izenpetzeko ekitaldian, 2005eko urrian. hiltzean, haren euskal liburuak eta artxiboa, hainbat euskal-dunekiko gutuneria barne, Euskatzaindiaren Azkue Liburu-tegira joan ziren. Gainerako liburuak eta paperak Txekiako Liburutegi Nazionalera joan ziren. Itzulpen batzuk Anitz izan dira txekieratik euskarara egindako itzulpenak, eta alderantziz. Adibidez, Jaroslav Hasek-en Xveik soldadu onaren menturak Mundu Gerran Carlos Cid Abasolok eman zuen euskaraz (1981 eta 2000). Bohumil Hrabal idaz-le handiak ere badu euskaraz itzulpenen bat: haren Zo-rrotz begiratutako trenak famatua Fernando Reyk itzuli zuen (2002). Xabier Monasteriok egin zuen Karel Capeken R.U.R.: erroboten lantegia liburuaren itzulpena (1991). Halaber irakur dezakegu gure hizkuntzan Milan Kunderaren Amodio barregarriak, Carlos Cid Abasolori esker (1993). Beste liburu bat itzuli zuen euskarara Fernando Reyk: Jan Nerudaren Mala Stranako ipuinak (2001). Eta Carlos Cid Abasolo arduratu zen berebat Josef Skvorecky-ren Mundu mingotsaliburua euskaratzeaz (1996). Alemanezko txekiar literaturari dagokiola, alor horre-tan printzea dugun Franz Kafkaren Itxura-aldaketaaspaldi itzuli zuen Xabier Kintanak (1970), eta berriro izan da itzu-lia, Rufino Iraolaren eskutik, Metamorfosia (2000). Kafkaren ipuin batzuk Xabier Kintanak itzuli zituen (1995), eta haren Prozesua Antton Garikanok (1993). - 400 - EuSKARA ETA EUSKAL KULTURAREN ERAGINA ATZERRIAN Gutxiago dira euskarazko literaturatik txekierara egin it-zulpenak, baina ezin ahantz dezakegu Bernardo Atxagaren Gizona bere bakardadean, Sárka Granovák itzulia (1995). Euskararen irakaskuntza Txekian Zer esan, azkenik, Txekiako euskararen irakaskuntzaz? Alde batera utzirik Slaby bide-urratzailea, Bohumil Zavadil irakas-learen ahaleginak behar ditugu aipatu. Hark eman du azken urteotan Pragako Karlos Unibertsitatean euskarari buruzko ikastaro bat, bi alderditan, praktikan eta gramatikan (hizkun-tza tipologia) Hizkuntzalaritza orokorreko ikasleei eskainia. Zavadil irakasleak sortu zuen 2001ean, Tomás Buchte-le eta Nerea Madariagarekin batera, Euskal-Txekiar Elkar-tea, eta hura da burua. Irakasle horren ikastaroei Uniber-tsitatean emandako hitzaldi batzuk erantsi behar zaizkie. Bestalde, Tomás Buchtelek behin baino gehiagotan hartu du parte irrati eta telebistako programetan, Euskal Herria hizpide, eta Nerea Madariagak euskarazko eskola ikastaro batzuk eman ditu; geroztik Buchtete jaunak hartu du ardu-ra hori. Hizkuntzalari gazte hauek, gainera, oso aurrera-tuak dituzte euskal gramatika bat eta hiztegi bat, txekiera-euskara eta euskara-txekiera. Une honetan, Cervantes Institutuaren Pragako egoitza berriagatik, aukera gehiago zabaltzen ari dira Txekian eus-kara ikasi nahi dutenentzat. Hemen oinarrizko liburutegi bat sortu da, haziz joango dena. Izango ahal dugu laster euskal irakasle bat han, bai eta Brnoko Unibertsitatean ere! Amaiera oharra Euskaltzaindiaren Liburutegiko Josune Olabarria emaku-me argia eta eraginkorrari esker ona agertu nahi diot testu hau ontzen eman didan laguntzagatik. Eskerrak orobat To-más Buchtele adiskideari. ■ Henrike Knörr. Euskaltzaindiaren Iker-sailburua eta Euskal Filologiako katedraduna (Euskal Herriko Unibertsitatea). LA INFLUENCIA DE LA LENGUA Y LA CULTURA VASCA EN EL EXTERIOR A PROPÓSITO DE LAS RELACIONES VASCO-CHECAS La inauguración de la sede del Instituto Cervantes en Praga (12 de septiembre de 2005) nos invita a hablar, siquiera breve-mente, de un aspecto quizá apenas conocido: las relaciones entre las culturas checa y vasca en el siglo xx y en los pocos aňos del actual. En estas relaciones hay que citar especialmente a un gran lingüista, Rudolf Jan Slab;/, y a un extraordinario vascófilo, Norbert Tauer. Veamos la semblanza de uno y otro, antes de decir algo sobre las traducciones vasco-checas y acerca de la enseňanza del euskera en la República Checa. Rudolf Jan Slabý El lingüista Slaby fue un hombre de vastísima cultura e intere-ses muy variados, destacado romanista, eslavista y germanis- ta. Nació en Cernosice (Bohemia) el 25 de enero de 1885 y mu-rió en Praga el 2 de julio de 1957. A muchos el nombre de Slaby apenas les dice nada, o a lo sumo saben o pueden sospechar su coautorÍa en el dicciona-rio alemán-espaňol, quizá el más famoso, el Slaby-Grossmann (primera edición, 1937). Y, sin embargo, Slaby fue una persona de gran altura intelectual, de una increÍble laboriosidad, rector de la Universidad de Praga, miembro correspondiente de la Real Academia Espaňola, de la Academia Argentina de la Lengua y de la Academia de la Lengua Vasca, y un infatigable promotor de los lazos entre su paÍs y muchos pueblos y len-guas. El estallido de la Primera Guerra Mundial sorprendió a Slaby en Espaňa, donde se encontraba en viaje de estudios. Ante la imposibilidad de regresar a su pais, acabó establecién-dose en Barcelona, cuya universidad le concedió la uenia do- - 401 - Lenguas cooficiales cendi en 1922, principalmente para La enseňanza de Las lenguas eslavas. Desde 1921 fue colaborador de La Enciclopedia Espasa. Fue un activo traductor al espaňol, que vertió no me-nos de cien libros, principalmente checos, pero también eslo-vacos, polacos, rusos, etc., más autores suecos (Selma Lagerlöf) e ingleses (Dickens). Cabe destacar que tras el 14 de abril de 1931 Slabý defendió fervientemente la labor de la Segunda República espaňola sobre todo en el ámbito de la cultura ý la educación, asunto acerca del que disertó en Praga en más de una oportunidad. También se ocupó de la maýoría de los ar-tículos sobre Espaňa e Iberoamérica de la enciclopedia checa Otto; Slabý redactó asimismo la entrada «Vascos» de esa re-nombrada enciclopedia. Rudolf Slabý sintió curiosidad por la lengua vasca ý eso le puso en contacto con Resurrección María Azkue (1864-1951), el primer presidente de nuestra Academia. Slabý fue nombra-do miembro correspondiente. Aunque el nombramiento no aparece en las actas de la institución, no haý duda alguna. De la propuesta de nombramiento haý una primera mención en el acta de la sesión celebrada en San Sebastián el 2 de noviem-bre de 1933, en la que se lee (traducimos textualmente): «El seňor Slabý está a punto de publicar varios trabajos sobre Euskal Herria: Los vascosýsu cultura. La música vasca en re-lación al seňor Azkue, pero aún no los ha publicado. Hemos conversado queriendo distinguir de algún modo a este seňor, pero no hemos decidido nada». Y se conserva la carta remitida a Slabý, dando cuenta del nombramiento. El texto reza así (traducción asimismo nuestra): En las sesiones ordinarias celebradas por Euskaltzaindia en Donostia los pasados 24 ý 25 de octubre [de 1935] en el Palacio de la Diputación, entre otros asuntos se tomó este acuerdo: a petición del Presidente de la Academia, ý con la opinión ý el estímulo de to-dos los miembros, sabiendo de la excelente tarea que se revela en el Dr. R. J. Slabý ý mostrando el agradecimiento por sus magnífi-cos trabajos vascos, ý al mismo tiempo para que le sea motivo de alegría, por unanimidad le nombramos miembro correspondiente. Bilbao, 6 de noviembre de 1935. El Presidente. El Vicesecretario. Al Seňor Dr. R. J. Slabý. Hay en eL archivo de La Academia Vasca seis cartas de SLabý en torno a este nombramiento, dando Las gracias y eLo-giando La Labor de EuskaLtzaindia y de su presidente. Además, se conserva eL programa de un concierto musicaL organizado en Praga en 1935 por eL Instituto EspaňoL e Iberoamericano de aqueLLa ciudad. EL concierto concLuyó con La interpretación deL «Gernikako ArboLa». Asimismo, en eL archivo de EuskaLtzaindia existe un escri-to a modo de currícuLum, de once páginas, redactado a máqui-na por SLabý en sucesivas épocas. Aunque no consta La fecha deL envío, hemos de suponer que SLabý Lo remitió por enton-ces a BiLbao para que sirviera de presentación para su candi-datura. Una estupenda prueba de La amistad entre Azkue y SLabý es La partitura que también se guarda en eL archivo académico. Se trata de La traducción que hizo Azkue deL himno nacionaL checo. AL pie de La traducción vasca con La partitura Leemos en casteLLano: «Traducción de R. M. de Azkue a ruego de su amigo RodoLfo SLaby». Pasados Los aňos, SLaby fue también nombrado miembro deL Instituto Americano de Estudios Vascos, entidad con sede en Buenos Aires. Mucho después de La muerte de RudoLf Jan SLaby (de La que, por tanto, se cumpLirá eL cincuentenario en 2007), en 1983 José María Satrústegui, académico navarro y secretario de EuskaLtzaindia, visitó La tumba de SLaby en eL cementerio pragués de OLsany. Satrústegui hizo una descripción de La tumba deL vascóLogo checo, copiando La inscripción: Jejich syn Ph Dr RUDOLF J. SLABY Česky hispanista, Univ. Rektor By Prof. Libre na Univ. v BarceLone. Dop. ČLen Akademie SpaneLské Argentinské a Baskické * 1885 + 1957 También anotó Satrústegui La presencia de estas paLabras, que éL supone (iacertadamente? no Lo sabemos) de ČaLderón, en un costado: - 402 - Euskara eta euskal kulturaren eragina atzerrian VELAR SE DEBE A LA VIDA DE TAL SUERTE, QUE VIDA QUEDE EN LA MUERTE. Un personaje singular: Norbert Tauer Ahora dedicaremos unas lineas a Norbert Tauer, una figura ciertamente notable, amigo de los vascos y de su lengua, naci-do en Pilsen el 6 de junio 1898 y muerto en Praga el 28 de ene-ro de 1983. Realizados los estudios de Comercio, en 1918 entró a tra-bajar en el Ministerio de Asuntos Exteriores de la joven Repú-blica Checoslovaca. Hacia 1925 hizo su primer viaje al Pais Vasco, entrando en contacto con una realidad que le marcó para toda la vida. Y en 1927 fue nombrado encargado del área comercial de la Embajada de Checoslovaquia en Madrid, pues-to en que permaneció hasta el final de la Guerra Civil en 1939. Desde ese aňo hasta 1951 trabajó en el Ministerio ya en Praga, y desde 1951 hasta su jubilación, en 1958, prestó sus servicios en el Ayuntamiento de la capital checa. Es el de Tauer un caso excepcional de vascofilia. Escribió en euskera en infinidad de publicaciones vascas de Europa y América y en revistas de su pais. Además, es autor de no me-nos de 6.500 cartas cruzadas con casi medio millar de vascos, todas ellas en la lengua que, después de la suya propia, era la que más estimaba. El abanico de los destinatarios es muy am-plio: escritores, como Mirande, San Martin o Zaitegi, y politi-cos como Galindez (una carta a éste dirigida a Nueva York tiene la fecha de 6 de julio de 1955, ocho meses antes de la desaparición de Galindez). Tenia Norbert Tauer quizá, sobre todo, la obsesión de des-pertar a los vascos de su letargo y de su indiferencia hacia el cultivo de la lengua. Son muchos los que han confesado que empezaron a escribir en euskera gracias al entusiasmo de Tauer. Además, durante toda su vida impulsó contactos entre grupos e individuos de Checoslovaquia y Vasconia, por ejem-plo, mediante exhibiciones de conjuntos de dantzaris y coros de ambos pueblos. Reconociendo esta incansable actividad, Norbert Tauer fue nombrado miembro correspondiente de la Academia Vas- Ex libris de Norbert Tauer. ca en 1955 y miembro de honor de esta instituciön en 1973. Otras entidades reconocieron igualmente la Labor de vascöfilo checo, tales como la Sociedad de Estudios Vascos, que le aceptö como miembro en 1924, ratificando despues su perte-nencia en los anos catacumbarios del organismo (Biarritz, 1951). Tambien fue miembro del Instituto Americano de Estudios Vascos (Buenos Aires, 1954), miembro honorifico de Eus-kaltzaleak (Buenos Aires, 1956), miembro de Eskualzaleen Biltzarra (Bayona, 1958) y de la Sociedad Gerediaga (Durango, 1978). Al morir Tauer, sus libros vascolögicos y su archivo personal, con la correspondencia euskerica, fueron donados a la Biblioteca de Euskaltzaindia. El resto de los libros se depositö en la Biblioteca Nacional Checa. Algunas traducciones Han sido muchas las traducciones hechas del checo al euskera y viceversa. Por ejemplo, el célebre libro de Jaroslav Hasek, Las aventuras del buen soldado Svejk en la Guerra Mundial fue traducido por Carlos Cid Abasolo (1992-1995). El gran escritor Bohumil Hrabal cuenta asimismo con alguna traducción en euskera: el conocido libro Trenes rigurosamente vigilados fue vertido al euskera por Fernando Rey (2002). También conta-mos en lengua vasca con una traducción del conocido libro de Karel (Čapek Robots universales Rossum, por Xabier Monaste-rio (1991). También podemos leer El libro de los amores ridícu-los de Milan Kundera, de la mano de Carlos Cid Abasolo igual-mente (1993). Fernando Rey tradujo otro libro, Cuentos de - 403 - Lenguas cooficiales Mala Strana, de Jan Neruda (2001). De Carlos Cid Abasolo es también la versión vasca de Mundo amargo, de Josef Skvo-recký (1996). Por lo que toca al principe de la literatura checa en ale-mán, Franz Kafka, hace ya treinta y seis aňos (1970) que Xabier Kintana publicó una traducción de La metamorfosis, con otra posterior (2000) por Rufino Iraola. Xabier Kintana es también traductor de una selección de los cuentos de Kafka (1995), mientras que Antton Garikano se encargó de la versión de El proceso (1993). Menos numerosas son las traducciones de autores vascos al checo. Citemos, con todo, El hombre solo, de Bernardo At-xaga, traducido por Sárka Granová (1995). La enseňanza de la lengua iQué decir de la enseňanza del euskera en la República Checa? Después de aquellos primeros pasos de Slaby, hay que seňalar los desvelos del profesor Bohumil Zavadil, encarga-do en los últimos aňos, en la Universidad Carolina de Praga, de un curso de lengua vasca, en dos aspectos: práctica y gramática (tipologia linguistica) para los estudiantes de Linguistica general. El profesor Zavadil es cofundador y presidente de la So-ciedad Vasco-Checa, entidad creada en 2001 por Tomás Buch-tele y Nerea Madariaga. A los cursos se han unido una serie de conferencias en la universidad. Tomás Buchtele ha interveni-do en varias ocasiones en debates sobre el Pais Vasco en la radio y la televisión, mientras que Nerea Madariaga ha impartido cursos prácticos de euskera, cometido en que posteriormente ha sido relevada por Buchtele. Estos jóvenes linguistas, ade-más, tienen muy avanzados una gramática vasca y un diccio-nario vasco-checo/checo-vasco. En el momento actual, hay que mencionar las oportuni-dades que se ofrecen para el estudio del euskera en la sede praguesa del Instituto Cervantes, que dispone ya de una bibliografia fundamental, situación muy prometedora de cara al futuro. Hay que confiar en que fructifiquen los intentos para establecer alli a un profesor de lengua vasca, junto con otro profesor en la Universidad de Brno. Nota final Quisiera agradecer a la eficaz e inteligente Josune Olabarria, de la Biblioteca de Euskaltzaindia, la ayuda prestada para la redacción de estas lineas. Igualmente desearia dejar cons-tancia de mi gratitud hacia mi buen amigo Tomás Buchtele. ■ Henrike Knórr es director de Investigación de la Real Academia de la Lengua Vasca/Euskaltzaindia y catedrático de Filolo-gia Vasca en la Universidad del Pais Vasco. - 404 -