Don Pedro. Dones que totavia estau en que lo papa no tinga res de patrimoni? I com viurä ab ľautoritat i majestát que Ii pertany? Voleu que visca ab la sola despedició de butlles i que per necessitat caiga ab majors enconvenients? Sia en bona hora tan sant i tan söbriocom vós voleu que sia,que també me'l vull jo, pero lo majordetots los prínceps, sinó ľuniversal príncep de l'Església, no voleu que visca com a príncep? I si li lleva lo patrimoni com ho porä?
Lúcio. Jo us d iré com ho porä, o almenys així me par a mi que poria: que dels delmes i de les pri-micies de que vui viuen tots los prelats i altres eclesiästics de la cristiandat, donassen čerta part quiscun any al papa, i tal part que, tot cumulat, pogués ésser sufícient forma per a viure ab ia majestát que deu lo vicari de Jesu-crist, perö als prelats i als altres eclesiästics los séria salut disminuir-los les rendes, que també els danya-la demasiada greixesa que tenen, «quia omne nimium nocet», com diu lo Savi.5
Fäbio. No em par a mi mal lo que diu lo senyor Lucio, mas com se poria fer aixo?
Lúcio. Volguessen-ho lo papa i tots los principals de la cristiandat, que prou s'hi trobaria forma.
CRISTÖFOR DESPUIG, Los col-loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557}
TEXT 4
Puix si tot lo que és món s'acaba i es perd, si les muralies de dos canes6 enlaire, si les pedres dures no duren, qué molt que ľhome fragil, compost de matéria tan corruptible, se resolgue en cendra? Esforcem-ho més: que die pedres? Que die muralles? Que dicciutats? Que die reg nes? Que die impe-ris?Ouédíc món? Si al mateix Déu, per haver-sefet
5 «tot alio que es excessiu fa mal», com diu Salome
6 cana = mida longitudinal equivalent a un metre i seixan-ta centimetres aproximadament
home lo medim ab temps limitat i curt, si li contam isumam los dies dins I'ungla [...], no esfrenesi gran dels bomens que es somien immortals?
FRANCESC ViCEIMT GARCIA,fragment del sermo predicat a la catedral de Girona el 1622
TEXT 5
A una hermosa dama, que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfii
Ab una pinta de marfii polia los cabells de finissima atzabeja, a qui ios d'or més fi tenen enveja, en un terrat la bei la Flora un dia.
Entre ells la pura neu se descobria del coli, que ab son contrari més campeja, i, com la mä com lo marfii blanqueja, pinta i mä ďuna peca pareixia.
Jo, de Nuny,tan atönit contemplava
lo dole combat que, ab extremada grácia,
aquestos dos contraris mantenien
que el cor enamorat se m'alterava, i, temerós d'alguna gran desgräcia, de prendre'ls treves ganes me venien.
FRANCESC VICENT GARCIA, sonet
TEXT 6
Vulcano
Callen, callen los cantors! Cessen eixos instruments, perque en altres diferents vull sonar los meus amors: Ma Venus, tos resplendors tenen mon cor tan ences
queesticfet un portugues, salamandra, mariposa, gira-sol, fenix i rosa, i tres-centes coses mes! De tan bella gentilesa, de bellesa tan gentil ni mon ingeni subti pot descriurer la grandesa.
Aqui s'acaba ma agudesa, puix, admirat i suspes, ton donaire me te pres i m'abrasa ta hermosura cervell, cor, tripes, freixura i tres-centes coses mes!
Lo menos de mon ardor no cap en lo quet'he dit; millor ho veuräs al Hit, per mes que hi haja foscor.
Alii dire: «Mon amor» ab efecte mes ences; i si per cas no die res, parlaran mesacertades les festes, les abracades i tres-centes coses mes!
FRAMCESC FONTANELLA, Lo Desengany (co.1640)
TEXT 7
Tarquino
Ingrata! Contemplau l'exces de mon furor: judicau, coneixeu si iguala a mon amor. Jo vös dare la mort; si, si que morireu, perö, perdent la vida, aün I'honor perdreu. Ab una sola mort mon cor no s'acontenta; una mort mes cruel dar-vos Tarquino intenta. Vös creis que morireu per defensar vostra honra, mes el la causarä vostra major deshonra.
Morint, maculareu,7 Lucrecia, vostra gloria. L'horror de los humans serä vostra memoria, En vostres bracos, mort, jo posare un esciau; ma veu publicarä que ab ell... Vös tremolau? Que? Plena de rubor la vostra cara estä? Torbat lo vostro cor?
Lucrecia
Horror del mön romä! Aixi voleu triumfar de mi? De mon honor? Un crime vos serveix perfer-ne un de major? Voleu rendir mon cor i I'injuriau mes? A tant es arribat, cruel, el vostro exces?
Tarquino
Ah! Coneixeu aixi quals sien mos furors: vejau si en I'univers se'n trobaran majors. Mirau lo que per vös estä determinat; considerau, ingrata, el vostro horrible estat. La torbaciö en que euss mir, la vostra confusiö, ja comenca a venjar ma flama, ma passiö.
Lucrecia
Ah cruel!
Tarquino
Si jo lo som, la culpa teniu vös.
Vös haveu obligat mon cor a ser furios.
Si som ab vös tirä, vös sou qui lo heu volgut.
Lucrecia
A que infelicitat me redueix la virtuti
Qui? Jo, m'he de rendir? Jo, consentir a tal?
Perö, grans deus!, quefer en este instant fatal?
Guiau mon esperitfortificau mon cor:
de Testat en que em veig com puc sortir ignor.
JOAN RAM IS, Lucrecia (1769)
7 maculaieu = tacareu
8 eus = us
Nova antológia de la literatura catalana
Que el cor, enamorat, se m'alterava I, temerós de alguna gran desgräcia, De pendre'ls tregues ganes me venien.
Joan Ramis i Ram is
Ěgloga de Tirsis i Filis
TiRSis: «En fin, el temps me mostra, ingrata, clarament, que la passió vostra ha mudat com el vent.
Ell me diu, m'assegura que tot esta acabat, que sou una perjura, qui m'haveu enganyat.
Filis: Cruel, quan tu me deixes, quan prens un nou amor, de mon cor formes queixes? El tractes de traidor?
Ah, cessa d'insuftar-me! Amb estes expressions, Tu intentes enganyar-me: Ja sé tes trai'cions! (...)
Tirsis: Puix vos veig tan irada contra de mon amor, pensant que vos he deixada quan sempře vos ador,
de que mon cor vos ama, rebeu lultim senyal: ell provarä ma flama, pero em sera fatal.
Si, cruel, si. Ma constäncia res no ha pogut mudar:
250
Barroc i Neoclassicisme
ni la vostra inconstancia, ni el veure'm menysprear.
Sempře viu, sempře dura, sempře continuara: ma llengua ho assegura ma mort ho mostrara.
{Aquí Tirsis se vol matar)
Filis (impedint a Tirsis): Ah, céssia ta porria, Tirsis, quě és lo que fas? Si no vols la mort mia, detén, detén ton brac!
En alegria mude ta pena, ton dolor! Jo me confés vencuda de ton constant amor.
Encara que adorada me věgia ďaltre amant, de tu vull ser amada, a tu vull ser constant.
Sí, sí, des ďaquest dia més i més ťamaré, tu seräs ma alegria jo la teva seré.
251