19 EL RENAIXEMENT: LOS COLLOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA En aquesta obra, Despuig defensa la llengua catalana, eis fets de la Corona d'Aragó, especialment eis de Catalunya, i la seva ciutat, Tortosa. Referent a la llengua, us oferim uns fragments de l'Endrega i del Col-loqui primer. Quant a les altres, la conquesta de Tortosa als musulmans —Col-loqui segon—, amb la posterior defensa dels habitants —Col-loqui tercer— que explica ľamplitud dels seus costums o privilegis, aixi com eis de les dones —Ordre de l'Atxa al Col-loqui quart—, i la manera d'entendre Despuig la imparcialitat que deu tenir tot historiador —no tenir un profit personal en els fets que conta, al Col-loqui quint, en tractar de la guerra entre Catalunya i el rei Joan, per causa del príncep de Viana—; i, per ultim, del Col-loqui sisě, el fragment on paria de la construcció de ľassut sobre ľEbre i ľintent de fer una sěquia per regar la ribera. (Endrega) (...) No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana, i també per no valer-me de llengua estranya per a llus-trar i defensar la naturalesa pröpia, que és la principal intenció de mon treball; ni tampoc la he volguda escriure en liatina perquě no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera, per honra i contentament dels quals s'és escrita. Ab tot, van en ella tocades algunes autoritats llatines escrites per gravis-sims autors, per no fer-los perdre la finor i propietat que ab si porten ab aquella copiosa llengua. Que no les entenguen los que no son 11a-tins, no els serä, emperö, impediment per a l'entendre l'obra en tot lo demés. CoMoqui primer Col-loqui primer de la ciutat de Tortosa, l'argument del qual és que un cavalier i un ciutadä natural de la mateixa ciutat, anant a oir missa, encon-traren ab altre cavalller Valencia, lo qual novament era vengut de 235 Nova antológia de la literatura catalana Valencia, i tots tres ajustats pratiquen de varies coses aixi tocants a Tortosa i a la iglésia catedral d'aquella, com d'altres estranyes. ( ) Don Pedro: (...) I aixi no pot quadrar lo que ell diu, sinó és verdaderament lo que jo die, que és cosa certa que en aquell temps, no sols lo rei, mas tots los escrits del rei parlaven catalä, i aixi pogué restar la llengua catalana i no ľaragonesa. LúCio: Que no hi ha que dubtar en aixô, i lo mateix fou en la conquista de Mallorca que féu lo mateix rei, i en Menorca i en Ivissa, que aprés se conquistaren, fonc lo mateix; que en totes estes isles restä la llengua catalana, com encara per vui la tenen, i tal com la prengueren en los principis, perquě no han tingut ocasió d'alterar-la com los valencians; i en Sardenya, la qual conquistä ľinfant don Alfonso que aprés fonc rei d'Aragó, tenen també la llengua catalana, bé que alii tots no parlen catalä, que en moltes parts de l'illa retenen encara la llengua antiga del regne, pero los cavaliers i les persones de primor i finalment tots los que negocien parlen catalä, perquě la catalana és alii cortesana. Don Pedro: No sé jo per que, que, a la veritat, no és tan cobdiciada con aixô la llengua catalana, i ľaragonesa és tinguda per millor per semblar més a la castellana. Lúcio: En nostres dies, si, mas en lo temps aträs no la tenien sinó per molt grossera, com a la veritat ho era, i per 50 tinguda en menys que la d'aci. Prova's ab que los reis, encara que priven ľapellido d'Aragó no per co parlaven aragonés, sinó catalä, i fins lo rei don Martin, últim rei de la linea masculina dels comtes de Barcelona, parlava catalä. I son pare d'a-quest rei, qui fonc en Pere Tercer, la crônica que compongué de les gest(es) de son avi, de son pare i seus, en llengua catalana la compongué, i de la propria mä sua se troba per a vui escrita dins lo Real Arxiu de Barcelona, côpia de la qual té posada Pere Miquel Carbonell en la crônica que de Catalunya té feta. Més avant vos diré una cosa per a abonar ma raó, que cert és de pon-derar: i és que en Aragó, tant com afronta lo regne ab Catalunya i Valencia, no parlen aragonés, sinó catalä tots los de la frontera, dos i tres llegiies dins lo regne, que dins de Catalunya i Valencia, en aquesta frontera, no hi ha memôria de la llengua aragonesa. Acô passa ab veritat aixi com ho die, i ďaquí ve ľescändol que jo prenc en veure que per a vui tan absolutament s'abraca la llengua castellana, fins a dins Barcelona, per los principals senyors i altres cavaliers de Catalunya, recordant-me que en altre temps no donaven Hoc ad aquest abús los magnänims reis d'Aragó. I no die que la castellana no sia gentil llengua 236 Ei. Renalxľmhm : í,* col-uxíi/is of. la insigse at tat df Tohtosa i par lal ringu da, i lambé conlesse que é s necessari saber-la les persones principals, perquô ós ľespanvola quo on lola Europa so eoneix, pol<> condemne i repro\e ľordinai iament parlar-la onlro nosaltres, poiquo cľaco so pot seguii" quo poc a poo so llo\o do rael la do la patria, i així paroixoria ser per los castellans eonquistada. Don Pi'dro: No estic mal ab lo que diu, quo coil ja comenca do passai la ralla aquesl abús; taní i mós que act, alia on Valencia enlrc nosaltres lo liiuli'ia per bo que es consideräs per tots acö. Col-loqui segon Col loqui segon. en lo qual so Iracla do la conquisla do Tortosa Iota per lo comle do Barcelona- També s'bi toquon molles altros histories digues de memoria e molt agradablcs d'oir, laent a la Corona d'Aragó i singular-menl de la nació catalana. (...) Fabio; Scmor Lucio, clones, que aqueix comic quo casá ab la Petronilla conquisla aquesla nostra ciutal do Torlosa? Li lux Aqueix mateix. (...) Fabio: Quants anvs ha que es conquisla? LUCIO: Ella so conquisla en ľany mil cent coranla-\ nil, a trenia dol mos de desembre, vespre de Sani Silvestře, i a ľa correm ľa n v mil cinc-cents oinquanta-sol; haura, a bona le, ja, quo lone Ircla cle poder dels moros, quaire-cents nou am s. Do\ Pedro: Guanyä's ab moha cli I ic:ii I tat ? 1 (aida's moll a guanvar-la? Li c lo: Dilicullat gran, la hi hagué; i passaren-se notables acles do gueiia perquě los moros so delensaren bravíssimamenl; i, a pecs que perdercn la ciutal, se recolliren tols i ah lotos ses robes en la Suda, i ďallí los fragileren a lorca d'armes sis mosos aprés que lone posai lo sili a la ciutal; quo lo primer de juliol de ľany que tine dil ontľá l'aintada del comte i dels genovesos —que eren LXXX1II galeres, i onlro naus i altres vaixells clo diverses lormes, CCLX— i dos dies aprés so posä lo siti. Don Pedro: A quo deien la Suda? Era algun quarter de la ciutal quo los mos lort que lo restant? Li cio: No, sem or, als castells quo ara són deien la Suda, quo per a llanea i escut de quo llavors s'usava, eren cosa molt fort. Fábio: Donos com la prongueion a lorca d'armes? 237 Nova antológia de la literatura catalana Lúcio: A la gran forga, major forga la súpera; ja sabeu que diu lo reŕrany: «Fort és la roca, pus fort és qui la derroca». Fonc ďesta manera: preša que fonc la ciutat per los cristians, dins pocs dies aprés de posat lo siti, los moros, com he dit, se recolliren en los castells de la Suda, los quals estan fundats en aquesta altura de roques que es veu enmig de la pobla-ció que són com un promontori, i tenen a la part del llevant aquelles altures a qui nosaltres diem les Bastides, sobre les quals ara passa la murada que circueix la ciutat, prop ďon esta un torrió que solia ser molí de vent; entre aquestes altures i lo castell havia un fondo que tenia ďample vuitanta-i-quatre colzos i ďalcäria, per a restar enparellat a la forma que convenia, seixanta-i-quatre. En aquest fondo posaren los cristians, ab grandíssima diligěncia i prestesa, tanta feixina i terra fins que fonc igualat ab les altures, de tal forma que restä pla lo medi que ha ďallí fins als castells. Fet agó, posaren los cristians allí un artifici de fusta i ab sotils ingenis ajustaren aquell a la murada del castell de la Suda, primer, i combateren d'allí ab gran esforc i ab molta fúria; pero fonc derrocat lo terc del dit castell de fusta ab la infinitat de pedres grossíssimes que los moros ab enginys tiraven, entre les quals n'hi havia algunes que pesaven més de dos-centes lliures. Vist ago per los cristians, tornaren a reparar lo castell de fusta i posaren sobre ell una eixärcia o ret de cordes de cänem molt grosses per a defensar-se de les pedres que los moros tiraven. D'aquesta manera tornaren al combat, i ab tanta fúria, que donaren ľassalt; i pres lo primer castell, fäcilment foren presos los altres dos, perquě tots tres son reclosos dins d'una murada. CoMoqui tercer Colloqui tercer, en lo qual se tracta dels privilegis i llibertats de Tortosa i del perquě li foren donats tan estesos; fas memôria també d'altres mer-ces que lo comte de Barcelona féu en aquella Jornada de la conquista a altres cavaliers i de com, per consell i indústria de les dones de la mateixa Tortosa, fou defensada, la ciutat, del moros que la tingueren assitiada. (...) Lúcio: (...) I finalment conclogueren que elles havien pensat una cosa per a remediar los mals que tenien dessobre, molt bona i molt convenient, i era que totes elles s'armaren i pujaren a les murades ab llances i altres armes vistoses i de ferir, i ab mol tes banderes i atambors farien gran vista i soroll de gent de guerra, i que los hômens, per altra part, tot en un temps, molt ben armats i determinats, ferissen en los enemies que tenien lo siti en la part de Sant Joan —lo qual per esta Jornada fonc dit del Camp, com vui se diu—, pero que abans que ago se fes, llangassen 238 El Renaixement: Los col-loquis de la insigne ciutat de Tortosa dos hömens al real dels enemies, com que els enviaven en altres parts ab lletres, los quals se deixassen (prendre) ab dissimulada forma per los moros i aquestos publicassen com en aquella nit era entrat gran soco-rro dins la ciutat. I que fent-ho així, elles tenien ferma esperanca en Déu que haurien complida victoria. Don Pedro: Meravellós pensament, per cert; par que fos com ľardit que tin-gueren los grecs per a prendre Troia quan deixaren lo Parädion, llan-cant per a declarador de son fingit propösit ad aquell Sinon. Lucio: Es veritat, mes alio fonc per a destrucció d'aquella ciutat i, aeö, per a salvació d'aquesta. Los ciutadans, oida i ben entesa ľambaixada i determinació de les discretes i valeroses dones com de part de Déu vin-guera, acceptaren lo consell; i fet primerament tot lo que s'havia de fer, co és, tramesos los hömens al camp dels enemies com estava acordat i armades les dones ab la forma apuntada i pujades a les murades, los eristians, ab grandíssima fúria i esfore, ixqueren a la cruel batalla, en la qual se donaren tan bona manya que degollaren una infinitat de moros, i lo resto fugit de tal forma i ab tan grandíssima paor i avalot, que foren causa que tam bé los aitres camps, que en lo rededor de la ciutat esta-ven, fugissen, com de fet ťugiren, que no n'hi restä ningú en peu; per on los eristians resiarien senyors del camp i de tot lo que los moros deixa-rien. que fonc una cosa infinida. Fábio: Santa Maria!, senyor Lucio, que així passä aixö? Molt me n'alegre, per vida mia, que mai tal havia oit. CoMoqui quart Colloqui quart, en lo qual se tracta de la fundació i nom de Tortosa; fas memoria de certa divisa que les ciutadanes portaven en temps antic per certa hacanya que elles feren en benefici de la mateixa ciutat poc aprés de la conquista. (...) Don Pedro: Senyor Lucio, antes que més nos enramem en altres prätigues, m'haveu de fer piaer de dir-me, perquě desige jo en estrem saber-ho, que gualardó, que honra, donaren a les valeroses dones los ciutadans ďací per tan clara hacanya i tan saludable consell com ne reberen, i tan ben succeit que, cert, jo no he oit ni llegit cosa més notable que aquei-xa i meravell-me molt com estä tan adormida i sepultada. Lo consell i acord dels saguntins i numantins, que fonc semblant ad aqueix que tor-tosins havien pres, estä tan celebrat per tot lo món que no hi ha nigú que ľignore, havent tingut lo fi tan miserable; i los ciutadans d'ací de Tortosa, que ľha tengut tan gloriós en honra del nom de Jesucrist i 239 Nova antológia de la literatura catalana benefici del pöble, estä tan amagat i callat! Gran desgräcia es aquesta, que descuit tan gran, que silenci tan aviat es aquest! Jo no me'n puc avenir jo mateix. Lucio: Cosa natural es i ordinäria tenir los hömens mes memoria del mal que del be i la raö es perque aixi com natura es mes inclinada al mal —segons regia del filösof— que al be, aixi tambe abraca i rete mes la memoria del mal que la del be, com a cosa mes agradable a ella. Todavia es, cert, desgräcia molt gran que cosa tan Singular i tan important estiga aixi tan sepultada; no hi ha que pedir. Mas sabeu, senyor, d'aon me par a mi que ve aixö? D'haver tengut los hömens totstemps gran cortedat en escriure en llaor de dones i, per altra pari, elles, les pobretes, puix no sön ensen-yades, no tenen habilitat per a fer-ho. Resten per co les bones obres i vir-tuts sues escurides i oblidades, mas, puix la Verität es filla del temps, lo mateix temps, a pesar de la negligentia dels hömens, la parix a son temps, com serä ara, que ab aquesta conversaciö vostres merces enten-dran i apres publicaran lo que en la real veritat passä sobre acö com jo ho he contat. I quant al que volen saber, co es, que honra e gualardö se donä a les tan valeroses i discretes dones per tan heroica obra, os fas saber que fonc tan poc que casi no fonc res al respecte del que devia ser, mas jo be pense que seria per cortedat dels hömens, perque no deixarien de considerar ells de quant merit era la Singular obra, perö degue's dei-xar per la molta temperäncia que hauria en les tan honrades matrones, perque de creure es que, tenint elles ab tant compliment la virtut de la fortalesa, no eis faltaria tampoc la virtut de la temperäncia, que aquestes dos virtuts tostemps solen anar encadenades. Lo que es feu, o lo que jo he trobat, acö es: que primerament ordenaren, per a conservar la memoria de tal hacanya, que totes les dones portassen sobre la roba una atxa d'armes de carmesi o de drap de grana, i aquella se posaren sobre una vestidura feta com un escapulari de frare barbut de cartoixa, a la qual nomenaven «passatemps», que pareixia representar una sobrevesta mili-tar; mes avant ordenaren que quan un növio anäs a casa de la növia per a portar-la a missa, com es üs i prätiga, les dones que en sa companyia portaria, que tostemps solen esser moltes, anassen davant tots los hömens, encara que alli se trobassen qualssevols oficials del rei o de la ciutat. Fäbio: Aixö jo ho he vist usar, i no ha molt temps. Lucio: I jo tambe. Aixi mateix ordenaren que no pagassen drets per les toques i altres coses de cap, mas que si sobrevivien als marits, restassen per sues totes i qualssevols robes i joies que llurs marits los haurien fetes, per de gran valor que fossen. Acö fonc lo que per elles se feu. Tambe he oit dir, mes d'acö no tinc la certenitat que seria menester, i es que ordenaren que dins la missa de növios (lo marit i muller), hagues El Renaixement: Los col-loquis de la insigne cwtat de Tortosa de seure's, la növia, a la mä dreta; i que los curats de la seu, ignorant la causa perquě ago es feia així, pareixent-los més prest mala prätiga i mala crianca que preeminěncia, ho han fet desusar. Don Pedro: Tot estava prou ben fet, mas lo de les atxes estaria donosíssim. Oh, que gracioses anirien les dones ab aquella lan esiranya divisa! Pareixerien monges de Jonqueres de Batvelona! Dic-vos que és estat un malíssim cas deixar perdre una cosa lan senyalada. H aura moli temps que aixö s es deixat d'usar? Lucio: No pot haver molt temps, perquě jo he oi't dir al reverend mestre Baltasar Sorió, lector de la seu, persona de molt gran autoritat i doctri-na que, com sabeu, passa ja per a vui los noranta anys de sedat, que ell ha vist d'aquestos habits que, com he dit, los dien «passatemps», ab la insignia de ľatxa de drap de grana, i que la veu en casa de ľardiaca Garret en los primers anys que vingué a Tortosa; bé que ja no els usa-ven com ell los veu, mas no podia haver molt temps que els havien deixat, puix encara se n'hi trobaven per les cases de senyores; i també a la senyora Francisca Despuig —muller que fonc de Pere Joan Despuig, que com sabeu fonc una molt gran sort de dona i de molta autoritat i Verität, digna successora, per cert, de tan singulars matrones— he oft dir que en los primers dies de l'edat sua se trobaren en Tortosa encara mol-tes d'aquelles robes ab les insígnies de les atxes, i deia que casi no hi havia dona honrada que no en tingués, mas que ja tampoc no les porta ven. CoHoqui quint Colloqui quint, en lo qual se tracta de la guerra que lo Principát de Catalunya tingué ab lo rei don Joan, segon d'aquest nom, per la capció i mort del princep don Carlos; i mostra's lo descärrec de la nació cata-lana i ľocasió que tingué per a fer aquella guerra. (...) Don Pedro: Voldria que em diguésseu si vostre pare o avi, en fin, de vostre llinatge, que en aquella temporada se trobä, segui el rei o el regne? Lucio: Ja sé aon tirau, vós me voleu confessar. Puix haveu de saber que seguí lo rei, i era mon avi. La causa fou aquesta: que era ell nebot de don Lluís Despuig, maestre de Montesa, aquell tan gran privat del rei don Alonso, de qui tan particular memoria fa Panormita en lo llibre De dic-tis e factis, lo qual fonc, com crec que haurieu vós, senyor don Pedro, o'it en vostra Valencia, tan senyalat home i tan singular que deixä renom de bon mestre, i aixís ľanomenen encara per vui en tot lo Maestrat de Montesa; i aquest mestre don Lluís acomanä la fortalesa de Penyíscola, 241 Nova antológia de la literatura catalana que aleshores estava per la religio de Montesa, ad aquell mon avi, Io qual per aquella causa hague de residir en aquella concurrencia de gue-rra alia, a servei del rei, perque lo maestre, com haureu tots entes, segui i servi el rei en persona i casa, singularissimament; i fonc capita general de la reina dona Joana i del prfncep don Ferrando quan los assitiä lo comte de Pallars, com a capita general de tota Catalunya, en Gerona, aon ell mosträ molt clarament lo valor de sa persona quan los enemies entraren en la torre de la iglesia major, en la qual estava retirada la reina, per una mina que havien feta, fent-los retirar ab gran esforc per la mina avant, deixant-ne morts molts d'aquells; i tambe en la presa del castell d'Amposta fonc ell lo primer qui a forca d'armes enträ en lo cas-tell. Perque cregau, senyor, que va tot sens passiö, i que l'interes del defensar causa propria no m'ha fet dir lo que he dit, sinö lo trobar que passä aixi lo negoci ab real veritat. Don Pedro: Par-me que es deia aqueix mestre don Bernat Despuig. Lucio: No, senyor, sinö don Llufs. Be n'hi ha hagut d'altre que es digue don Bernat i fonc nebot del primer, que encara The jo alcancat i conegut, tambe notable persona, a qui lo rei Catölic tramete per ambaixador al papa, en lo qual eärree ell se senyalä i se mosträ persona molt principal, molt sävia i de valor. Don Pedro: Ära estä be tot. Jo crec que lo que haveu dit va sens l'afecciö i passiö que jo recelava; puix aquell vostre avi no s'adheri al regne —ab tot que sense aixö os tine jo per persona tan justiheada que no crec que propis interessos vos farien parlar apassionadament ni contra veritat— todavia estä aixi mes assegurat lo negoci. I perque m'ha vingut ara a la memoria una altra cosa sobre ago, que jo desitge no menys saber-la que qualsevol de les altres, m'haveu, senyor, de fer merce de dir-la i ab ella acabarem esta plätica i anar-nos hem a dinar, que de missa per ara no en cal parlar, que ja son tocades les dotze, i es si seguiren tots los Catalans unänimes l'empresa contra lo rei o s'hi adheri ab ell alguna part del regne. Lucio: Tots unänimes, a la fe, seguiren l'empresa aixi en lo determinat com en l'obrar, salvo sis o set persones principals que per sos respectes alia se volgueren oblidar de l'honor de la pätria. Tots los altres, emperö, go es, los bisbes ab tots los del brae eclesiästic, los comtes, viscomtes i barons ab tots los del brae militar, i totes les ciutats i viles per lo brae real salvo una o dos, entraren en aquesta demanda i perseveraren en ella fins a mes no poder, i no repentinament sinö sobre molt pensat, rumiat i ben ponderat lo negoci, ajustant-se sobre ago una i moltes vegades, i pensant i pesant lo que havia de fer per molt prim Hoc. Si senyor, si, que per 50 es raö que cregam que lo que feren los Catalans fonc ben fet, puix tan fonc remirat i per tan sävies persones i tan destres en coses de punt d'honors, determinat. 242 El Renaixement: Los col-loqvis de la msigne cwtat de Tortosa Don Pedro: Sus, senyor, no perdam mes temps en acö que eil resta tan clar i tan averiguat que no pot mes, i jo, per mi, ne reste lo mes satisfet i lo mes content hom del mön. FAbio: I jo, tan alegre que no ho sabria encarir; abracar-vos vull, senyor Lucio, per la tan bona obra que a la nostra naciö haveu feta en traure a Uum aquesta Verität, i si no sön ingrats los catalans os han de restar per 50 en lo major cärrec del mon, i a esta ciutat tambe, puix per ser-ne adherida ella a tot lo Principat per al fer aquella guerra, haveu empres vös la defensa de l'honra comuna. Lucio: Deixem-nos de raons i anem a beure, que ja passa l'hora, i fer-nos ha mes profit que tot aixö. CoMoqui sise Col-Ioqui sise en lo qual se mostra la varietat de fruits i altres excel-lencies que dins los termens de Tortosa se traben; tracta-s'hi tambe de les pri-meres institucions que Carlomagno ordenä en Catalunya. (...) Don Pedro: Dit m'han que es un real principi lo d'aqueixa sequia i molt magnil'ic i tamb