20
LA POESIA MANIERISTA: PERE SERAFÍ
De la creació dels segles xvi-xviii ens hem fixat en una obra en prosa, el renaixentista diäleg de Despuig —ja vist en el tema anterior—, i en aques-ta, a l'extrem del Renaixement, com a obra poětica. De Pere Serafí triem poemes que acusen ľombra petrarquesca, fet recentment estudiat pel professor Romeu i Figueras, qui, a ľombra del Canzoniere, la ressalta sobretot als sonets en especial per la seva temätica i imatges (perfecció de ľamada, semblanca d'Amor i Fortuna, l'Amor armat amb are i sagetes o el poder dels ulls de ľamada). D'altra banda, cal tenir present la influěncia d'Ausiäs March.
Llibre primer, de amors
rv
Sempře yo pens y del pensar sent pena, y ab pensament  sospir pensant en ľhora quant per mirar vostra valor, seňora, fuy prest ligat d'una cruel cadena.
Y d'est pensar jamay no sen refrena la gran ardor hon mon dezig adora,
y, quant del eel  repös al món s'implora, só de sospirs un cors fet senf alena.
Y si per sort  un punt no pens tal pensa, crex ma dolor,  que tal tristor m'aferra que, si no torn, pensar, sent gran offensa.
y si pens, pen y crit, o mortal guerra! Qui pot sufrir tan crua recompensa, si del repös   Amor tant me desterra?
245
Nova antologia de la literatura catalana
V
Volent Amor venjar tan gran crueza y desliurar  dun tir mil de cadena, ab l'arch en mans,  volant l'alba serena, dels eels baxa,  mostrant gran fortaleza.
Y avent mirat  la vostra gentileza, Fenix al mon,  senti tan mortal pena que, per fugir,   molt prest gira l'esquena, per no ser pres  de sa matexa empreza.
Y retornant   als eels, dix: «Mare mia, lo vostre nom  de gentileza y fama
el mon ja pert  tota sa gran valia,
que en aquest jorn  he vist tan gentil dama que ab gran perill pensi campar tal dia, tant sa valor tot l'univers inflama.
VI
Semblan-se molt Amor y la Fortuna, alcant, desfent,  que tal es son poder. Qualqun s es vist  per rompre's y desfer que l'an alcat  al cercle de la luna.
Altre que, stant,    sens tembre cosa alguna de trabucar,  l'an fet dun simple ser. Desfan los dos y tornan a refer. Sa potestat  y forca em par que es una.
Axi pora venir per temps, senora, que tots mos mals volra l'Amor venjar, puix no mirau   lo dany del qui us adora,
que permetra,  forcant-vos ben amar persona tant  de poch merexedora, no merexent  en res de vos pensar.
VII
Estant un jorn Amor en companyia
de gent que, amant,  soste molt gran fermeza,
«Severitat», dix, «pot, ni fortaleza,
en contrastar a la potencia mia?»
246
La poesia manierista: Pere Serafí
Responen tots  que res no bastaria may resistir a sa potent empreza. Hont, confiat  en sa cruel braveza, arrna son arch ab destra fantasia.
Y ab pensament de no trobar defenca ni may contrast  en contra el furios son colp mortal  que no té resistenca,
xi com a mi  volgué tirar a vós, y, no podent  en res fer-vos ofenca, ha convertit  son goig en cas plorós.
VIII
Seňora, no  deveu star hufanosa en veure Amor per vós sens forca alguna. Pensau-y bé, perquě no pot ninguna sempre fugir  sa flecha furiosa.
Y si dins vós  no ha pogut fer cosa
per mon voler,   que tant vos importuna,
la falta és  de ma cruel fortuna,
no d'ell, que té  gran forca y poderosa.
Mas, si per mi no us ha erid Amor, per 50 no pert ninguna potestat, si vol nafrar per altre el vostre cor,
que may per sort  aurä de vós pensat,
y serä tal  y de tant poch valor
que em trobaré de vós, com ell, venjat.
IX
Los vostres ulls,  que fěyan amagar los raygs del sol, réstan més clar lo dia, hont mon voler ab ferma fantasia era guiat  en més perfet amar,
D'ira mogut Amor, sols per venjar ľagravi gran  que al seu poder venia,
247
Nova antológia de la literatura catalana
ha'ls procurat  lo mal, puis conexia poder molt més  lo vostre sol mirar.
Sa claredat en nit s'és convertida, y ma tristor,  mirant tal mudament, tot m'ha cubert   de tenebrosa vida.
Y tern d'Amor que, si té sentiment, no els tornarä la resplandor cumplida, Tement sentir  mon dolorós turment.
X
Tenint tant seny y ab ell tanta valor, com se pot ser no tingau lealtat, sabent que yo, dins ľinfern condemnat, vos tindré lev  ab molta fe y amor?
Que el jorn que us viu vos doni lo meu cor y ensemps ab ell  mon ser y libertat, amant-vos tant  que amor no us he dexat; per 50 no em clam  de vostre desamor.
Clamar-m'he, donchs,  sols de mon fat cruel, pus que consent  que en mi pugau vós fer co que may heu  dona del tot infel.
Per altra part, vostre seny y saber, que us fan tenir  al món cosa del eel, poden també  fer que no puga ser.
248