472
Hitfória de la llengua catalana
Annex
Taula cronolögica
	Sobirans		Polftica, societat i cultura	Llengua
19B3*		t-i	1983: Eleccions autonomiques: victoria del PSOE al Pais Valencia (president: Joan Lerma, 1983-1995) i Arago; victoria d'Alianza Popular a les llles Balears (president: Gabriel Canellas, 1983-199S).	1983: Llei de normalitzacíó lingüistica, del Parlament de Catalunya, i Llei ďús i ensenyament del Valencia, de les Corts vaiencianes.
1984*		í3: T V TT 3= » 43 4=3	1984: Aparicid del setmanari El Temps.	1984: Deciaració de Mequinensa: nombrosos aicaldes de la Franja d'Aragó es comprometen a la promoció del catalä. 1984: S'autoritza la correspondéncia telegräfica internacionál en catalä.
1985*	...o	c; í.' k' e: Is D"l 1 ti;-	1985: Espanya ingressa a les Comunitats Europees.	1985: Es crea el centre de terminológia Termcat.
1986^	.[...]	£0	1986: Espanya ingressa a I'OTAN.	1986: ĽAudiéncia Territorial de Valencia anul-la ľús del terme cotalá en eis Estatuts de la Universität de Valencia. 1986: Llei de normalització lingüistica de les llles Balears. 1986: Segon Congrés Internacionál de la Llengua Catalana, que se celebra simultäniament en diverses poblacions del domini linguístíc.
Avencos i deficits en I'korhzo de (a normalhat...
473
	Serbirans		Polftica, societal i cultura	Llengua
	14	H	1987: Les emissions de TV3 arriben a tot el Pais Valencia i al conjunt de I'arxipelag balear. 1987: Primeres eleccions al Parlament Europeu.	
1988*			1988: Refundacio de la Institucio	1988: El Ministen de Cultura classifica
			de les Lletres Catalanes.	per separat eis llibres en "catalä" i en "Valencia".
1989*		sSJi! ■ : SS ■ ,J3. Cf. ; ;5 : -a.V^ : c c £ : §S ü § ■ 15	1989: Comenca la desintegracio de la Unio Sovietica. 1989: Creacio de la Radio Televisio Valenciana.	1989: Publicaciö del Uibre blanc sobre la unitat de la llengua catalana. 1989-1997: Publicaciö de VOnomasticon Cataloniae, de |oan Coromines.
1990*			1990-1991: Commemoracid arreu del domini linguistic de \'Any Tirant to Blanc.	1990: La Comunitat Europea reconeix al catalä el dret a determinats usos en les institucions comunitäries. 1990: Publicaciö d'fl futurde la llengua catalana, de Modest Prats, Albert Rossich i August Rafanell, i de L'iis del catalä: un futur controvertit, de Francesc Vallverdü.
				
	1-1			
474
História de Ja llengua catalana
	Sobiram		Politica, socielat ť cultura	llengua
1991*		Í-.J		
1992^			1992: El Consell d'Europa promou la signatúra de la Carta eurapea de les llengúes regionals o minarítáries.	1992: Llei de! Parlament de Catalunya de reconeixement de ľautoritat lingúística de ľlnstitut d'Estudis Catalans. 1992: Reforma de la Constitució francesa, que estableix en ľarticle 2 que "el francés és la llengua de la República". 1992-1993: A Catalunya comenca ľaplicació de la immersió lingúística en ľensenyament primári.
1993>-	šŕ : .C .	Si ■ ;£): •3- — .41- T3-p: C S ■S S v 's S? 32	1993: Andorra es dota de la seva primera Constitució democrätica i ingressa a l'ONU, 1993: Publicació de la Biblia interconfessionai, amb posteriors adaptacions mallorquina (1994) i valenciana (1996).	
1994*	L j :		1994: Andorra ingressa en el Consell d'Europa.	1994: Es crea ľlnstitut Interuniversitari de Filológia Valenciana (I1FV), per transformácie de ľlFV (1978).
Avengas i deficits en t 'horíŕzó de la normaliuit..
475
Sobirans
1995*-
M
1996*
1997+
1 998»-
[■>]
K S «f t;
3 ^
°-s
Polítka, soctetat i cultura
1995: Eleccions autonömiques: victoria del PP al Pais Valencia (president: Lduardo Zaplana, 1995-2002), a les Balears i l'Aragö. 1995: Es crea el diari electronic en catalä Vilaweb.
1996: Govern del PP presidit per lose M, Aznar (1996-2004).
1997: Aparició de la versió catalana
á'íl Periódko de Catolunya.
1997: Els Parlaments de Catalunya i
de les llles Balears i les Corts Valencianes
aproven una declaració exigint la
revocació formal dels decrets
de Nova Planta.
1997-2002: Govern del socialista Lionel Jospin a Franca, que amplia les possibilitats d'ensenyament de les llengües autöctones franceses que no siguin el trances, pero no aconsegueix que Franca s'adhereixi a la Carta europea de les Hengües regional!
0 minoritäries.
1998: Els partits nacionalistes de Catalunya (Convergěncia i Unió), Euskadi (Partit Nacionalista Base)
1 Galícia (Bloque Nacionalista Galego) subscriuen la "Declaració de Barcelona", en quě advoquen
per una Espanya plurinacional, organitzada com a confederacies de pobles sobirans.
Llengua
1995: Es publica el Dicäonori normatiu de la llengua catalana, de l'IEC.
1996: Apareix en catalä el Diari de Balears.
1996: ĽEstatut municipal de l'Alguer
regula ľús de ľalguerés.
1996: Ľarticle 7 del nou Estatut
ďautonomia d'Aragó preveu que
una llei reguli els drets linguistics de
les "llengúes i modalitats prôpies
d'Aragó".
1997: Sentencia del Tribunál Constitucional que reconeix a la Universitat de Valencia el dret a usar indistintament la denominació académica catalä i ľestatutäria valenciä.
1998: Les Corts Valencianes aproven la Llei de creació de l'Académia Valenciana de la Llengua, que es constituirä el 2001. 1998: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de polftica lingúística de Catalunya. Les Corts valencianes aproven una proposta no de llei per la qual retiren a ľtnstimt Interuniversitari de Filológia Valenciana la condició de referent normatiu per a ľensenyament obligatori del valenciä.
476
História de fa ilengua catalam
	Sobirans		Polftka, societat t cultura	Llengua
			1999; Eleccions autondmiques: Victoria de les feces proyressistes a les llles Balears, que signen un Pacte de Progrés. Un acord similar es produeix a l'Aragó.	1999: El Consell d'Estat de la RepCblica francesa es pronuncia per unanimitat contra la signatura de la Carta europea deles Dengues regionals o minoritaries. 1999: La Llei del patrimoni cultural aragones especifica que les llengues propies d'Arago son el catala i I'aragones. 1999: El nou Estatut d'autonomia de les llles Balears millora el reconeixement dels drets linguistics del catala.
2000*-			2000: Creació de ľlnstitut Ramon Llull, entre la Generalitat de Catalunya i el Govern balear, per a la promoció exterior del catalä. 2000: Manifest de la Real Academia de la História, de Madrid, en defensa de ľensenyament de la história d'Espanya amb una vrsió centralista.	
2001 ►	Co	'■3- ^> Ml c v *: ľ. .£ w al	2001-2003: Celebració de l'Eurocongrés de l'Espai Liatí Occidental.	2001: Es publica la Cramatica del catala contemporani, dirigida per Joan Sola. 2001: L'Estat espanyol ratifica la Carta europea de les llengues regionals o minoritaries, 2001: S'inicia la publicacid de YAtles del domini linguistic catala, de loan Veny i Lfdia Pons.
2002K	[...J	f-)	2002: Comarcalització d'Aragó sense respectar els limits linguistics de la Fran ja d'Aragó.	
Avengos i deficits en I'horitzö de la normalitm...
471
	Sobirans		PolttJca, societal t cultura	Ltengua
2003*	[...]		2003: Eleccions autonörrtiques: maioria absoluta del PP al Pais Valencia (president: Francesc Camps) i a les llles Balears (president: (aurne Matas), i amb una Victoria de les forces progressistes (PSC, ERC i ICV) a Catalunya (president: Pasqual Maragall).	2003: El nou govern de PP a les llles Balears comenca a adoptar mesures regressives per al catalä en l'administraciä i l'ensenyament.
2004*			2004: Eleccions generals a Espanya: triomf del PSOE liderat per Jose Luis Rodriguez Zapatero.	2004: El Covern balear anuncia la generaltaaciö de l'opcionalitat del catalä en el sistema d'ensenyament obligatori. 2004: Projecte d'una Llei de llengües d'Arago.
2005»-	Art	§& £2 ay |l 8 J	2005: Reforma dels EstatutS d'Autonomia de Catalunya, Pafs Valencia, llles Balears i Arago.	2005: Dictamen de l'Academia Valenciana de la Uengua que reconeix ia unitat de la llengua. 2005: Inauguraciö d'IB3, primer canal autonömic de televisiö de les llles Balears.
2006»-	w