Exclusiö lega! i recuperació literaria...
343
Annex
Taula cronolbgica
	Sobirans		Poli'tica, societal i cultura	Uengua	Iscriptors
1830* 1835* 1840*	M . i^Wl <=0		1833: Instauraciö d'un regim liberal. Isabel II es intitulada reina d'Espanya. El nou regim estableix la divisio provincial d'Espanya. 1833-1839: Primera guerra carlina, que acaba amb la pan de Bergara. 1835: La |unta Superior de Catalunya proposa a les de Valencia i d'Aragö la reinstauraciö, modernitzada, de restructure confederal de I'antiga Corona d'Aragö. 1836: Vlllena i Saix s'incorporen a la provfncia d'Alacant. 1837: Llei de Mendizäbal de desamortitzaciö dels bens de l'Esglesra. 1837: Promulgaciö d'una Constituciö espanyola de caräcter liberal. 1840-1866: L'oligarquia liberal inrcia la construcciö d'un estat centralitzat i unificat administrativament i politica. Periode de Prosperität econömica, gräcies sobretot a la indüstria textil. Instal-Iaciö de les primeres xarxes ferroviäries. 1842: Ocupaciö militar de Barcelona pel general Espartero. Se suprimeix la Universität de Cervera i es reinstaura la de Barcelona.	1833: Es publica a la revista Ei Vapor l'oda "La Pätria", de Bonaventura Carles Aribau. 1837: A Valencia apareix la revista politicosatirica Fi Mole. 1838: A Barcelona s'ordena que eis epitafis del cementiri s'escriguin en castellä. 1838: Reglament de les escoles d'ensenyament primári elemental en qué s'ordena que s'ensenyi només en castellä. 1839: Primera edició del Diccionari de la llengua catalana ab la correspondéncia castellana y Ilatina, de Pere Labérnia. 1841: Publicació de Lo Cayter de Llobregat, de Joaquim Rubió i Oľ5. 1844: Apareix Lo Vertader Catalá.	
	CD U i*-^£ [-] i	t ó Nam M			
344
História de la llengua catalana
	Sobiran		i j     Polítícá, societat i cuítwa	l.li:ngua	: Éscfipíors
18-15»-		f-			
		f5 u. • u. O 1i ^ 3 CĎ !** C	, 1848: Fracás del movimenl j revolucionári a Barcelona i Valencia, j Proclaniació de la Segona República j francesa.	1849: Reglament de les escoles normals de I'Estat en que s'ordena que s'ensenyi nomes en castella.	
1850>		CC ' is i/1	1851: Napoleó III s'autoproclama emperador de Franca. La comarca d'Utiel-Requena s'incorpora a la provincia de Valencia.		P. Labérnia (1802-1860)
					
	« •J? j — V Or-Ä^í — ■»	1			
1855»*	M	Ä o •■O flp 0- — O Á. H	1854-1856: Bienni Progressista sota Espartero i O'Donnell. Fort desenvolupament del sindicalisme obrer.	1857: Llei Moyano d'instruccio publica, per !a qual s'obliga a i'us del castella en tots els centres escolars. 1859: Restauracio dels Joes Florals a Barcelona i Valencia.	
Excínsió legal i recuperació literaria...
345
	Sobirans		Políticd, socíéiat i collura	Lfertgua	Estnptors
1860»-	. í--i CO ■	í.,i	1861; Sardenya s'incorpora a ľintípient Estat italiä sota la monarquia de la Casa de Savoia.	1862: Es publica Ľorfeneta de Menargues, d'Antoni de Bofaruil, primera noveUa moderna en catalä.	J. Rubió i Ors (1818-1899)
1865*	• Satí; ■a? w	-S F 'O <jfc II	1869: Constitució espanyola de caräcter democratic.	1867: Decret que prohibeix que les peces teatrals s'escriguin exdusivament "en los dialectos de las provincias de Espaňa". 1867: Llei del Notariat, que obliga a redactar les eseriptures en castellä i prohibeix eis contractes en catalä.	M. Milä i Fontanals (1818-1884)
1870*-			1870: Guerra franeoprussiana. Caiguda de Napoleó III. Proclamació de la Tercera República francesa.	1870: Llei del Registre Civil, que preseriu ľús exelusiu del castellä. 1871: Apareix la	
	—oTi . Sta ' Ig				
	.Ír 1^ : St '	j S3		revista La Renaixengo.	
	S If :£S2 : |T ;	v • 1"		1874: Reglament de la llei del notariat, que regula ľús obligatori del castellä.	
	S o				
	£S <«!				
	[.«}	Í-,J			
346
História de la llengua catakma
	Sobirans		ŕoiítŕca, soctetat i eultura	Liengua	£scriptors
1875*	[...}	(..j	1876: Nova Constitució espanyola, de caräcter conservador.	1877: Els Jocs Florals de Barcelona consagren Verdaguer i Guimerä com a grans escriptors. L 'Atlantída, dejacint Verdaguer. 1878: Creació de Lo Rat Penat, "societat d'aimadors de les glories valencianes".	A. Boŕaruir (1821-1892)
1880 1885^		s*' -C *iär M.. ■ «é Ses C'~	1880-1883: Celebració de diversos congressos catalanistes. 188S: Presentació de la Memona	1879: Apareix el Diári Cotalá, primer quotidiä en catalé, fundat per Valentí Almirall. 1881: El setmanari La Renaixengo esdevé diári. 1881: Llei ďenjudiciament civil, que estableix que els proces50S se segueixin només en castellä. 1881: Missatge a la Reina Regent, on se li demana la coofidalitat del catalä. 1882: Es publica La papallona, la primera gran obra de l'escriptor naturalista Narcis Oller.	V. Balaguer (1824-1901) C. Llombart (1848-1893) E. Escaľante (1834-1895) M. Aguiió (1825-1897)
			en defensa de los intereses moraies y materiales de Cataluna, redactada per Valentí Almirall. 1886: Almirall publica Lo catalanisme.	1886: Verdaguer publica el poéma épic Canigó.	T. Llorente (1836-1911) T. Forteřa 0838-1898)
	Iŕ				
	M j	[...] ;	1888: Exposició Universal de Barcelona. 1888: Fundació a Barcelona de la Unión General de Trabajadores (UGT) i del Partido Socialista Obrero Espaňol (PSOE).		
Exdusió lega! i recuperació liTerária..
347
	Sobirans		Politics, sock;!at t cultura	Llengua	Escripiörs
1890»-	[..,}		1890: Estroncament de I'expansio econömica.	1890-1892: "Campanya lingCiística" de ĽAvenf a favor de la reforma ortogräfica. 1891: Pompeu Fabra publica la seva primera obra gramatical: YEnsayo de gramátíca de catalán moderno.	F. Soler (1839-1895)
			7891: Fundaciö de la Uniö Catalanista, organitzaciö d'ideologia conservadora, que el 1892 elaborä les Bases de Montesa, projecte d'autonomia per a Catalunya. 1892: Publicacio de La traditio COtalana, de |osep Torres i Bages.		V. Almirall (1841-1904) 1- Verdaguer (1845-1902)
	pás	r i :2 *-'• *é «IIS.	1895-1898: Cuerres colonials. Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines. 1898: La generacio del 98 preconitza	1895: Angel Guimerä pronuncia una conferěncia a l'Ateneu Barceloněs que provoca la sortida ďuna part de ľaudiencia. 1896: El diputat Valencia Manuel Polo i Peyrolon, del partit carlí, proposa al parlament que els mestres estatals coneguin, a més del castellä, les llengiies prôpies de cada regió. 1896: Es prohibeix parlar en catalä per telefon.	A. Guimerä (1845-1924)
		**	la reconstruccio espiritual d'Espanya a partir dels valors de Castella.		
190O	r.i	{...]	1901: Creaciö de la Lliga Regionalista, formacio politica de signe burges moderat. 1902: Discurs del metge Faustf Barberä, a Valencia, en defensa del regionalisme, que es considera com el senyal de partida del valencianisme politic. 1903: Creacio dels Estudis Universitaris Catalans. 1906: Constitucio de la coaliciö electoral Solidarität Catalana, liderada per Enric Prat de la Riba.	1900: Debat parlamentári contra la pastorál de Josep Morgades, bisbe de Barcelona, a favor de ľús de catalä en la catequesi. 1900: El separatisme, considerat delicte al Codi penal. 1900: Ľ Academia de Jurisprudéncia i Legislació de Barcelona admet ľús del catalä. 1901: Uetra deconvit, de mossěn Antoni Maria Alcover. 1906: Ľll desetembre, l'Ajuntament de Valencia aprova una proposicióque permet ľús oficial del valenciä. j	N. Oller (1846-1930) M. Costa i Llobera (1854-1922)