Dependěncia, transcuhuradô i revolta.
261
i.—es. Ara bé, la >j&uar. hazendat, . :an solamenť,
_2 :nansformació re .astellá com a • i lesnaturalitza-
rgOistic amb el mercería, tim--jena, frazada,
de 1'ěpoca pertanyen al es dues monar-Entre eis italia-:uals referits a escorg, banc
.."»racio ďantro-Scc-jnés. Miraben Its mots, com :<::::anismes són i arrels medie-(seť, Juliana
Annex
Taula cronolögica
1615fr
1620fr
1625fr
1630fr
1635fr
Sobirans
{...]
Felip II el Pietós
(1598-1621)
Felip III el Gran
(1621-1665)
[...]
Polťtica, societat i cultura
1610: S'inicia el repoblament de part de les poblacions valencianes abandonades pels moriscos.
1618-1648: Guerra dels Trenta Anys.
1622-1643: El comte-duc d'Olivares intenta una política d'unificació dels
diferents regnes peninsulars. ___
1623: Intensificació del bandolerisme al Principát. Aparició de la mítica figura de Serrallonga.
1626: Les Corts de Valencia i de Barcelona rebutgen la Union de Armas.
1635: Guerra amb Franca, que Olivares aprofita per a introduir a Catalunya un exěrcit de mercenaris castellans.
Llengua
1610: Década primer a de la História de la insigne y coronada ciudad de Valencia, de Gašpar Escolano.
1620: Pere Joan Porcar acaba el seu dietari Coses evengudes en la dutat i regne de Valencia (1589-1620). 1621: Publicació del Kempis, en versió de Pere Gil.
1625: Miquel Ferrando de la Cárcel publica el poema Tractat dels vicis i mals costums de la present temporada.
1628: Andreu Bose publica el Sumári dels admirables i nobilíssims titols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya.
1635: Publicació dels Memorials de Cisteller i de Ros, en defensa dela predicació en letigua catalana i en llengua castellana, respectivament. 1636: Concili de la Provincia Tarraconense, que recomana la predicació en catalä. 1639: Mare Antoni Ortí inclou al Siglo Quarto de la Conquesta de Valencia un programa de redrecament del Valencia.
262
História de la lie,
'ngita catalana
Sobirans
1640*
[•••J
Felip Hi el Gran
(1621-1665)
Politics, societat i cultura
1645*-
1650»-
1655*
1660*
1665*
-co
> 2
-a a
[...]
1640: lnici de la Revolta Catalana (7 de juny, Corpus de Sang). 1641: El primer ministře trances, cardenal Richelieu, posa Catalunya sota la sobirania de Liuis XIII, rei de Franca.
1645: Darreres corts del regne de Valencia sota els Austria 1646: Madrid rebutja la proposta francesa de permutar el Principat pels Paisos Baixos.
1648: Pau de Wesrfälia, que sanciona I'equilibri politic europeu
1652: Capitulació de Barcelona davant les tropes de Felip III d'Aragó
1659: Pau dels Pirineus: sense 1'aprovació de les Corts catalanes, Felip III cedeix a Franta el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la meitat nord de la Cerdanya. 1660: Creació del nou Conseil Souverain del Rosselló com a 1'instrument administratiu i polític al servei del centralisme trancěs.
1667-1675: Revolta dels "angelets" al Rossello contra Franca. Madrid rebutja diverses otertes franceses de retrocessio del Rossello a la monarquia espanyola a canvi dels Paisos Baixos
Llengua
1640: Edicio del primer llibre en castella a Mallorca. 1641: Aparicio del primer periodic en catala, la Qazeta. 1642: Publicacio del Dictionaho castellano / Dictionaire francois I Dictionari catala, de Pere Lacavalleria.
c. 1654: Composició de l'anönima Comědia de la vida i martirí de Pere Borguny, peca típicament barroca.
c. 1660: Trohes de Mossén laume Febrer, atribuides a Onofre Esquerdo.
Dependěncia, transculturació i revolta.
263
J. Aierdi
: 1613-1688)
U.M. i San?
(1618-1680)
Sobirans
1670
1675*
1680*
1685*
_ o
— -o
1690
1695*
>
Politic a. societa t i cuitura
Darrer terc del xvu: Redrecament economic i cultural a la Corona d'Aragö. Els novatores, precursors dels illustrats del xvm.
1673: Es prohibeix als rossellonesos d'estudiar al Principal
1678-1691: Persecució contra els xuetes mallorquins.
1693: Fracassada revolta de llauradors a les comarques centrals valencianes, coneguda com a Segona Germania.
Llengua
c. 1675: Llibre dels feits d'armes de Catalunya, de |oan Caspar Roig i Jalpf.
1676: Gramätica catalana breu i data, de Llorenc Cendros.
1681: Es publica
Atheneo de Grandesa, de Josep Romeguera.
1696: Gazophilacium Gatalano-Latinum, diccionari bilingüe de Joan Lacavalleria.
Escriptors
F. Fontaneita
(1622-C.1685)
|.G. Roig i (aípí
(1624-1691)
P.J. Moria
(c. 1600-c. 1656)
O. Esquerdo
(1635-1699)
j. Romeguera
(C.1642-C.1723)
264
Hisioria Je la tiengm aitalana
	Sobi r.ins		Política, societat i cultura	Llengua	Escriptors
1 700* 1705»-	if 3,7-Tu wt* as Of O u. IV	[,.,]	1700: Carles II Mega la monarquia hispánica a Felip d'Anjou. 1704: lnici de la guerra de Successió. Els austracistes assetgen Barcelona, lleial en principi a Felip IV d'Arago. 1705: L'arxiduc Carles d'Austria	1700: Edicte de Lluís XIV, que imposa al Rosselló I'us del francěs en els actes publics. 1703: L'harmonia del Parnas, primera edició de I'obra poětica del Rector de Vallfogona. 1703: Parnas Catalá, tractat de retórica de Narcis Julia (1657-1705).	
1 710^	Is To -*C . ■ fi . ■ U: .	>~ Is	és reconegut rei de Valencia i comte de Barcelona. '1707: Batalla d'Almansa (25 d'abril), triomf de les tropes castellanes i franceses sobre les austracistes. Decret ďannexió del regne de Valencia a Castella (29 de juny). 1707: Ocupació d'Arago i de la Catalunya Nova. 1708: Ocupació anglesa de Menorca. 1713: Tractat d'Utrecht.		
			1714: Capitulació de Barcelona, que és ocupada per tropes castellanes i franceses (11 de setembre).		
1715*			1715: Ocupació de Mallorca		
	: nj . ■O St		i les Pitiúses. Decret de Nova Planta per a aquestes illes (28 de novembre). 1716: Decret de Nova Planta per al Principát, que aboleix les lleis, constitucions i institucions propies (16 de gener).		
1720*	l! It a—	LIuts XV (1 71 5-1 774)			
1725*	[-1	(...)			A. de Bastero (1675-1737)