Proscripció publica i privadesa dinämica..
297
Annex
Taula cronolbgica
	Sobirans		Política, societat i cuftura	Llengua	Escriptors
171 O*	[...] js -n	í-]			
1715*			1715-1716: Decrets de Nova Planta,		
1720	"m; .0.-7		pels quals són abolides les lleis, constitucions i institucions própies de les llles i de Catalunya. 1717: Supressió de les universitats de Catalunya, que són substitutes per la de Cervera. 1720: Sardenya passa a Savoia pel tractat de Londres.	1716: El fiscal í Villapando dóna una Instruction secreta de algunas cosas que han de tener presentes los corregidores en el Principado de Cataluňa para el ejercicio de sus empleados.	
	Uuí's i (1724-1724)			1724: Antoni de Bastero, primer historiador de la llengua catalana,	
1725*		>		redacta La Cruzca provenzale (1724).	A. de Bastero (1675-1737)
1730	*ja -2 o. sď ím *s ^ rs. Í..-3	(...)	1734: Recuperació de Näpols i Sicília, que són cedits al futúr Carles III de Castella.	1727: El Concili de la Provincia Tarraconense reafirma I'us preferent del catalä en la predicació i la catequesi.	
298
História de la llengua cataíana
	Sobirans		Política, societat i cuttura	Llengua	Escriptors
1 735^	[...]				
1740-	ll žít "•K			1738: Al Rossellö, el Conseil Souverain prohibeix als eclesiästics que portin eis llibres de registres en catalä.	J. Finestres (1688-1777) |. Ullastre (1690-1762)
1745*				1743: Gramatica catalono, embellida ab dos ortografies, de losep Ullastre.	
		■HS IV	1746-1759: Política de neutralitat internacionál de Ferran VI de Castella.		
1750*	?ř 5 á		1752: Fundació de la Reial Academia de Bones Lletres, de Barcelona.	1749: Instructions per l'ensenyonca dels minyons, de Baldiri Reixach. Segona meitat del segle xviu: Al Rossellö i a Menorca es tradueixen les obres mes importants de Corneille, Racine, Moliere i Voltaire.	C. Maians (1699-1781)
1 755*					C. Ros (1703-1773)
	_ CO = 00 tv. « T — Ov ffl "1 (...)	[...i	1758: Es crea a Barcelona la |unta Particular de Comercio. 1759: Carles, rei de Näpols, és proclamat rei de Castella, pero deixa Näpols al seu fill Ferran.		
Proscripció publica iprivadesa dinámica...
299
EscriptorS
|. Finestres
^688-1777)
I Ullastre
■690-1762)
C Maians
'699-1781)
C. Ros
1703-1773)
1 760»
1765*
1 770»-
1 775»-
1780»
Sobirans
[■■■}
{...]
■2Ü
[...]
Política, societat i cultura
1760: Els diputats de Barcelona, Valencia, ciutat de Mallorca i Saragossa presenten a les Corts de Madrid un memoriál reivindicant les llibertats forals abolides per Felip V de Castella.
1760: lnici ďuna fořta expansió agrícola i textil i de les reaccions camperoles contra el rěgim senyorial. 1762: Creació de la Junta i el Consulado de Comercio a Valencia.
1767: Expulsió dels jesuites.
1776: Fundació a Valencia de la Sociedad Económica de Amigos del Pais.
1778: Autorització reial per a comerciar amb les colonies americanes.
1778: Fundació de la Societat Maonesa i de la Sociedad Económica de Amigos del Pais, de Ciutat de Mallorca.
Llengua
1762: Diccionorio valenciano-castellano, de Carles Ros.
1768: Rondalla de rondalles, de fra Lluís Galiana, publicada per Carles Ros. 1768: Carles III , promulga la Real 1 Cédula para que en todo el Reyno se actúe y enseňe en lengua castellana. 1769: S'inicia la redacció del Calaix deSastreO 769-1816), del Baró de Maldä.
1773: S'ordena que s'usi el castellä en els llibres de 1 comptabilitat.
1778: Prohibició de predicar en catalä a la seu de Mallorca.
Escriptors
L. Galiana
(1740-1771)
|. Ramis
(1746-1819)
M.A. d'Orellana
(1731-1819)
300
Histöria de la llengua catalana
	Sobirans		Politica, societat i cuKura	Llengua	Escriptors
1785*	[. ] _ CO — 00 **" St —	> t-v X -			
1790*	■		1789: S'inicia la Revoluciö Francesa. 1792: Eis turcs s'apoderen d'orä,	1793: Polemica	A. de Capmany (1742-1813)
1795*	■ . ■		vinculada originäriament a la Corona d'aragö des del 1508. 1793-95: Guerra Gran contra •> la Convenciö Francesa. Invasio francesa de l'Empordä. 1793-1801: Epoca d'avalots populars, en part provocats per les fallides alimentäries.	ortogräfica al Diario de Barcelona. 1794: Informe de '2. I'abat Henri Gregoire sobre l'üs dels patues a Franca. La Convenciö Nacional francesa decreta l'ensenyament exclusiu del frances.	R. d'Amat (1746-1819)
1800*	>c= "** CO St — 30 10 60 U^	"o c 0 U £§ v <— 5 £ "2 ^ *v c > o		1 1799: Real Cedula de Carles IV que prohibeix "representar, cantar, ni bailar piezas que no sean en idioma castellano".	J.P. Ballot (1747-1821) A. Febrer i Cardona (1761-1841)
				1802-1803: Polemica lingüfstica al Diario de Valencia entre Sanelo i Escorigüela. 1804: Principis generali de la llengua menorquina, d'Antoni Febrer i Cardona. 1 1807: Reiteraciö de'la	J.B. Escorigüela (1757-181 7)
1805*			1805: Derrota hispanofrancesa.		
	f °° V ( £ CO	ag z2	1808: Moti d'Aranjuez, que obliga Carles IV a abdlcar en el seu fill, Ferran VII de Castella. 1808-1814: Guerra del Frances contra l'exercit napoleönic ocupant. ")	Real Cedula de 1799.	
	[...]	[..-]			
Proscripciö publica iphvadesa dinämica... 301
	Sobirans		Politics, societat i cultura	Llengua	Escriptors
1810	[...] ÖPT £00 O© —eo	[...] — ? IS	1810-1814: Corts de Cadis. Primera Constitucio espanyola, de tendencia unitarista (1812)."i 1812-1814: Annexio de Catalunya a I'lmperi frances de Napoleo 1. C 1814: Retorn de Ferran VII, que, anul la la Constitucio de Cadis ! i restableix I'absolutisme borbonic. 1814-1823: Epoca de miseria economica i bandolerisme. Emancipacio de quasi totes les colonies americanes.	1810-1812: Cooficialiat del catalä a Catalunya. 1813-1815: Gramdtica i apologia de la llengua catalana, de |osep Pau Ballot.	|.L. Villanueva (1 757-1837) )• Villanueva (1765-1824)
1815*		— ^ is			
1820^	§s c —	i'l	1820-1823: Insurreccio de Riego. Trienni Liberal. Primeres desamortitzacions i llei de desvinculacio dels bens de la noblesa. 1822: Abolicio del Codi penal catala.. 1822-1823: El territori espanyol es ? dividit en 52 provincies. Les terres de I'antiga Corona d'Arago tenien, a mes de les provincies actuals, la de Xativa. 1825-1827: Revolta ultraconservadora dels malcontents a Catalunya. 1826: Execucio, a Valencia, de I'ultima victima de la Inquisicio, el mestre Gaieta Ripoll.	L 1820: Es decreta I'us exclusiu del castellä en els procediments criminals davant els tribunals. . 1821: Pia Quintana, primer intent d'instituir i'ensenyament oficial uniforme en castellä,	F. Torres Am at (1772-1846)
1825*	Ii £"	Q * T U sc		que comporta la prohibiciö de I'us del catalä a les escoles. 1825: Pia Calomarde, que obliga I'ensenyament de la gramätica castellana en les escoles d'educaciö primaria.	
1830*			1829: Derogacio del Codi de comerc de Catalunya.	1830: Antoni Maria Peyrolon publica a Valencia el poema prerenaixentista "En los dies del nostre rey Fernando". 1832: Primera versiö moderna al catalä	
		Q.^ = oo 9 r-i£ • j, o			
	_ CO V — — CO [...1	- m 3 CO •j [...]		del Nou Testament, de |osep Melcior Prat.