Emancipaciö politico i format id del roman$ calaia. 51 ilmä i ^Hftraciö |i>"> . de la ■ dlnlcctal I is al pany I II nom Ml del furinar a pt*i potser ■ pnblacio M ärab -■i"inent a 11/ (con-Id loponi-11 alalan HMIllcs, tal fl gnitilici Iii de la IV, tot fh el pm-ttpoblats I |i«l xii edat Ml corres- il'origen il'llrgell i # Barcelona, (Hilltica de ■ Si be1 a la tun ires fills, llcsalu), t*ifxsors de »pall linon ials **>Im nrrencat ll'iiiy 1410. trtlllnls. Aixi, (I >eii nebot Stlilli I'heren-1017), i Ermengol I, comte d'Urgell (992-1010). Alhora, els bisbes tornen a ser autöc-tons i intenten emancipar-se de Narbona. COMfNGE REGNE DE FRANCA *L comte de Barcelona, no reeixi a obtenir del rei franc Lotari l'ajut militar sollici-tat, condiciö inherent al regim de vassallatge. Amb Pentronitzacio del noble Hug Capet (987) en el tron carolingi no sols es trencava la legitimitat dinästica de la monarquia franca, sinö que de fet es van interrompre, en la practica, els vincles juridics entre els comtes Catalans i els reis de Franca, senyors teörics d'aquests comtats. El fet que Borrell II (988) deixes de reconeixer el nou rei franc s'ha con- P ^ siderat com l'inici de la independencia de facto dels comtes de Barcelona respecte -dels seus antics senyors. La desvinculaciö jurldica expressa no es donarä, perö, ' - ^ fins al segle Xlli. quan Jaume el Conqueridor i Lluis IX de Franca subscriuran el | % tractat de Corbeil (1258). Ben mirat, la feblesa dels successors de Carlemany havia fet poc efectiu el domini politic, economic i cultural dels francs a Catalunya, solid al segle viii, perö feble al ix i quasi inexistent al x. El domini franc es limitä a Testament ■ l'ľ.hes, v> i i i it ist i-- ■illilu'ió " m i.i i/ť HIIIMll-h) ml un lut- ifi.lc Ol • HUS |rt- piii-Wlc» •■■uľ. \W, M vil É i n im Emancipácia pohlica i formácia Je i ronumt l alula 53 X : ) l } r" £..J ŕ- INARBONA ROSSEILÓ EMPURIES URGELL/ „J \ —nV^ / LLEIDA ; ^ ' i : y— 1 PALLARS SOBIRA 2 PALLARSIUSSÄ 3 RIBAGORCA Extensió actual de la llengua catalana Limit nord de les taifes musulmanes Figúra 2 2 Els comtats Catalans i les taifes árabs ľany 1077 En efecte, a partir de Ramon Berenguer I. els comtes barcelonins reeixiren a controlar la díseola aristocräcia i, amb un poder politic i militar en ascens, inicia-ren una politica ďinfluéneies i expansió cap al nord -adquisició de Rasés i Car-cassona (1065), incorporació de Provence (1112)-, cap a ľoest -preša de diverses places fortes a la Catalunya occidental, com Camarasa (1050) i Pilcä (1076), federació amb Aragó (1137)- i cap al sud-oest -conquesta de Lleida, Fraga i Tortosa (1148-1149). El comte de Barcelona Berenguer Ramon 11 ja havia inten-tat, sense exit, la conquesta de Valencia. Emancipació politico i/ormació del romane catalá 61 podem llegir en les glosses catalanes anotades en un missal Hatí procedent ďEncamp (Andorra), de cap al 1200. Cal esperar cap a mitjan segle xii per trobar documents redactats íntegrament en catalá. \i\ més antic. almem s lins ara. descobert per Cebriá Baraut, és un fragment de la traducció Jel Liber indiciím, recopilació del dret hispanovisigótic feta en Hatí el segle anterior, procedent possiblement de Conques (Tremp), que permet constatar una seripta catalana menys occitanitzant i eis trets fonětics i morfoló-gic^a^ics^ljc^taja_preliterari (així, catalá coses i no occitá causes, sua ino soa^ ambdůs i no ambdui, aleunes i no aleunas, acrexen i no acreisson, mulier i no moller, hered i no heretz, prennan i no přendán, etc.), bé que al costat ďalgunes influěncies de Poccitá (així, //' per los, akil per aquell, etc.). Junt amb aixó, el fragment mostra alguns trets arcaítzants (com ara ordenacion per ordenació, o la con-servació de les consonants oclusives sonores finals de mots, com en prínceb, trobads o amig), que contribueixen a situar-lo en un temps prou coneret. El documents íntegrament en. catalá devien ser ja molt nombrosos durant la segona meitai del segle Xii. Generalment eren dejjaire economic, com el Capbreu del Castellbisbal (1189), o administratis com és una altřa" traducció del Liber iudicum, datable entre eis anys 1180-1190 i procedent de la cúria comtal de Barcelona, segons creu Anscari Mundó, o de 1'área de Ripoll-Olot, segons creu Josep Moran, o com una versió desconeguda dels Usatges, de Barcelona, datable cap al 1200, encara que, en aquest cas, el manuserit conservat més antic és de mitjan segle xm. En canvi, semblen ja de principi del xili textos com les Homilies ďOrganyá. collecció rragmentária de sermons conservada en aquesta població de PÁlt Urgell, o les esmentaďes glosses catalanes ďEncamp (Andorra). Les mostres documentals que presentem a continuació, extretes de les antolo-gies de Russell-Gebbett (1965) i de Moran-Rabella (2001), palesen el proces de for-mació del primitiu roman? catalá, que hom ha anomenat també catalá preliterari: a) Document de venda ďuna vinya, datat el 892, que ja palesa una estructura netament catalana i on s'entreveu 1'ús de Particle salát: "[In nomine Domini].Ego Koigo binditor bos emtores nostras Sunila et uxori tue Ligilia. Constad me vobis aliquid bindere deberem, sieuti et facio: bindo vobis binea mea et medio torculario in castro Tarabaldi, et abenid miki ipsa binea per meam comparacione, et est ipsa binea in locum que dicitur Binganio De parte origentis infrontad in binea Ermenfredo, et de parte ocidentis [in]firontad in binea Altemiro, et de subtus infrontad in binea Solmone. Bindo vobis ipsa binea et medio torculario qui est in Stradasa ab omni integrietate, in aderato et defito precio, quod inter me et vos bone [pacis] placuid adque conbenid; id est: kaballos e some balente solidos tri[ginta tantum ...]." b) Un testament del 986, amb un bon nombre de romancismes allatinats: "In Christi nomine. Ego Suniefredus levita, sanamente integroque concilio, cepi cogitare de misericordia Dei. Timeo ne subito veniat mihi repentina casu mortis mee, et ideo hune testamentům de rebus meis fieri de[c]revi, ut quicquid in hoc testamentům fuerit subtus annixum firmis et stabilis permaneat modo vel omnique tempore. . In přimis concedo a domům Sancti Michelis, que est situs in chastrum Olerdula, ipsos meos libros antifanario 1 et leccionario I et prosario i et 62 HiftöPM Je la ttengmi cuhilaiui passionario I. Et ad domum Sancte Crucis et Sancte Eulalie concedo ibi ipsum meum alaudem quod abeo ad ipsa chalciata, ab integrum, quantum ibidem abeo vel ereditare debeo. per quacumque voce; et concedo ibi ipsa mea vinea de ipsa Guardiola. et concedo ibi ipso meo vino de Barchenona. cum ipsas tonnas III et cubus [I et cubello I et parilio I de portadoras. et cannada I et enapo I et escudella I," c) Document feudal datat entre el 1043 i 1098, amb un acusat hibridisme lati- "[...] et Pere Mir et Bernard Pere non se'n vcden veder a Raitnundo comite neque a suo misso. Et si Bonfilg ten vedava potestatem et no la le'n donava acsi quomodo hie est scriptum, que Pere Mir et Bernard Pere le'n valeant ad Raimundo comile per directs fide sine (e]ngan tro Ii facan donar potestatem de illo castello de Altariba per directs fide sine engan. Et si nullum damnum venia ad Raimundo comite per lo devedament de la potestatem de illo castello. que si le'n ajud Pere Mir et Bernard Pere tro Bonfilg le'n ages emendat lo don qui venria ad Raimundo comite [..]"' d) Part del fragment conservat de la traducciö del Llibre jutge, de cap al "Contencion an molts hömens si deu hereditär lo enfant ki de fresch es nad et aki elexs de prob es mort. E per akesta cosa ke sia adabert als proxmes parents la succession de la hereditad d'akel enfant, provad deu esser si verament fo clara la sua vida, ke no fos avortadiz. e ja viskes pog temps provad deu esser si fo batejad. Akel o akela ki nexera no aura hereditad d'altra guisa si doncs pos ke nad es o nada. si baptisterio no recebren e sia comprovad ke viskes per spacio de decern dies, ke I padre o la madre ki vol aver [...],"' e) Part del fragment conservat de la traducciö del Llibre jutge, de cap al ""[...] e perduda, exes si poden provar que per frau o per galidansa d'altres omes o per mandament leial foron encoinbrats que non o pogron ademplir aicelo enfre sis meses. La voluntat del defunt scrita de pos que fo mort enfre sis meses sie publica!, Volontat d'aquel o d'aquela. que testa en sa vida de pos sa mort ans que sis meses sien passats sie publicada e manifestada. e per escriptura davant qualque sacerdot o davant tests E si alcun cela et amaga aquela voluntat del defunt. tant compona de so propri aver ad aquel a cui fon testat quant pogren conquerre o aver per auctoritat de la scriptura de las res del defunt [.. ]." f) Primera de les cine Homilies d'Organyä, de cap al 1204: "Dominica in LX In illo tempore, com turba pluriina convenirent et de civitatibus properarent ad Jhesum. dixit per similitudinem: Exit qui seminat seminare semen suum.—Seinors. Nostre Seiner dix aquesta paraula per semblant e I'esposa per si elex: Aquel que ix seminar la sua sement e. dementre que semenava. la una sement cadeg prob de la via e fo calzigadja] els ocels del eel mengaren aquela sement. Aquest seminador dix Nostre Seiner que son los maestres de SentEglesia [.. | de la predicaciö de Jhesu Crist; los auzels del eel qui mengaren aquela sement son los diables. qui tolen la paraula de Deu de coratge dorn, per mals pensamentz o per males obres " noromänic: 1150: 1180-1190: Emancipácia polilica i formáciu del romane ca/a/á... 85 Annex Taula cronolögica himnnic rfW irtii alte-alÉ |/ iivúritx iM^«r, cic, í>h «| (ulála lili f« iriilitat, *>k . flinta MMlT, Cle). *» lumcllo *M imicial w títii/uiire vííbfli, com ■tHWii'. En «11 iilnuns : wtiiti Marti. ; 4#»|)ics de Alm lii ara-»» 1» iristi-•i» , iiihhal s*tt 'linea', <« 'wiula', íHtlui'', lir-»t» tíl inste-<«*nlui clels Sob karu Politico, sodetat i cultura Llengua 400 ► Segle v: Romanització de 1'Urgell, Andorra i la Cerdanya. Segles v-vi: Romanització parcial dels visigots. AtaOM (410-415) 415: Comenca la penetració pacífica dels visigots en la Hispánia oriental. Ataülf resideix a Barcelona uns mesos. 420 ► 418: Tolosa, capital del regne visigot. 440 ► 455-534: Els vändals ocupen les Hies Balears 460 ► Euric (4á6-484) 472-473: Euric inicia ľocupació militar visigoda de la futura Catalunya. 476: Caiguda de l'lmperi Roma d'Occident. 480 ► Alark II (484-507) 500 ► 506: Alaric II ocupa Tortosa. Segle VI: La llengua visigoda s'extingeix. 520 ► Amalaric (510-531) 511-517 i 531-549: Barcelona, capital del regne hispanovisigot. 534: Bizanci ocupa les Hies Balears. Historia de la Itengiia cutalana Sobirans Politics, societat i cultura Uengua 540 ► 552-620: Bizanci ocupa el sud-est i sud de la peninsula Iberica, a partir del Xiiquer, i les llles Balears, sota I'emperador Justinia 1 (534-565). 554: Atanagild trasllada a Toledo la capitalitat del regne hispanovisigot. 560 ► Atanagild (554-567) 568: El rei Linva (567-573) associa al govern el seu germa Leovigild. Mentre aquell regeix la Septimania, la Tarraconenese i la Cartaginense al nord del Xiiquer, Leovigild regeix la resta del regne- 580 ► Leovigild (568-566) 589: III concili de Toledo El rei Recared, els nobles i la major part dels bisbes arrians es converteixen al catolicisme i, amb ells, quasi tot el poble visigot Segle VII: Politica d'integracio etnica, religiosa i lingiiistica i d'uniformitzacio administrativa 600 ► Ree a red (586-401) Segle VN: Progressiva distanciaciö entre els parlars preromänics de filiaciö hispänica i els de filiaciö gäl lica 612-621: Sisebut expulsa d'Hispania als bizantins, que romanen a les Balears fins al 810 aproximadament. 620 ► Siw but (612-621) 633: IV concili de Toledo, que unifica la liturgia visigoda segons els usos de la Tarraconense. 640 ► 653: Recesvint promulga el Liber iudicum. Politica uniformadora, mal rebuda a I'est peninsular. 660 ► R«cejvint (6SJ-672) 673: Revolta contra el centralisme visigotic de Toledo, amb independencia efimera del nord-est peninsular i de la Septimania V.lfl|t!.> (672-680) Emancipácia polilica i formácia Je! románe catalog 87 í; Sobirans Polítka, WCieUt 1 cultura Llengua 680 ► Darreria del segle vil: Decadéncia política i econömica i lluites civils. 700 ► Segle vili: Comenca la romanització dels francs i la seva conversió al catolicisme ■■■rHJU.1 M : i! ;; 768-814: Renovatio carolongia: renaixement del liatí eclesiástic i administratiu 759: Irrupció d'ocupants francs, de llengua franca i en part bilingúes (franc i románe). 780 ► 780: Carlemany concedeix estatus especial als hispani, refugiats precedents del nord-est peninsular 785: Girona es lliura a Carlemany. 785-793: Conquesta franca de ľ Alt Urgell, la Cerdanya i el nord de Pallars i de Ribagorca. Círiemany (768-814) 800 ► 800: Carlemany és coronat emperador romä d'Occident pel papa Vr 801: Lluís el Piadós conquesta Barcelona. 807: Conquesta del Pallars i la Ribagorca, que s'integren en la marca de Tolosa. c. 810: Els francs ocupen les Balears. Segle ix: Els rumís ďal-Andalus comencen a adoptar ľärab com a llengua de cultura Lluít el ľiadeí (814-840) u W / 813: Concili de Tours, on es recomana predicar "in rusticam romanam linguam". SS His/öi ia de la lletigtta cakilana Sobirans Politic,!, socletat 1 cultura LI eng Uli 820 ► n 11 840 ► Uuli el Piados (814-840) 827: Revolta de l'hispanovisigot Aisso contra el franc Rampo, comte de Barcelona 839: Acta de consagraciö de la catedral d'Urgell, 1 que döna testimoni de la fesomia del catalä primitiu c. 840: Carles el Colb adopta el romanc. 842: juraments d'Estrasburg, primer document escrit en romanc trances 860 ► Cartes elCalb (840-877) 872: Pallars i Ribagorca s'independitzen ■ dels comtats de Tolosa. 880 ► 900 ► Guifre (870-897) 878: Guifre el Pelös, comte de Cerdanya i Urgell, comte de Barcelona, Osona, Vic, Girona i Besalü A la seva mort (897) s'inaugura el principi hereditari en la transmissiö de la dignitat comtal y" Segles ix-x: Influencia franca a Catalunya, on s'imposa 1'antroponimia d'aquest origen Repoblament de la Catalunya Vella central. ./ Vic i Ripoll, fogars cluniecencs de cultura A-Segle X: Expansiö cultural i econömica d'al-Andalus. Eis comtats Catalans, intermediaris entre la civilitzacio islämica i la franca, 902-904: Incorporaciö de les Balears a l'emirat de Cördova. 917: Primera documentaciö del corönim Catalunya. c. 885: El geögraf ärab Ibn Hurradadbih distingeix entre el romanc afrangiyya del nord-est hispänic i el romanc andalusiyya de la resta d'al-Andalus. Segle x: Substituciö del base pel romanc a l'Alta Ribagorca i al Pallars Sobirä. Occitanitzacio de la vall d'Aran Arabitzaciö lingüistica i islamitzaciö de la major part de la poblaciö andalusi 920 ► 940 ► 929: Abd al-Rahman III (912-961) de Cördova es proclama califa. Bones relacions econömiques i politiques amb eis comtats Catalans. Borrel] II (947-992) i L 1 B o Emancipaciópolitico iformació del romane catalä... 89 i^tOllMltlU « H I. Soblrans Politic.), societal t culture Llengua 960 ► Í-] , 980 ► Borrel! II (947-992) 976-1013: Hixam II de Cordova. Esplendor de la cultura andalusi 985: Destrucció de Barcelona per al-Mansur Apareix un sentiment d'identitat collectiva entre tots els comtats Catalans, x 988: El comte Borrell II no renova el 968: Platito Capuano, primer document en romanc italiä. Primera meitat del segle xil Poema de Boeci, primer testimoni literari en occitä. Glösas Emilianenses en castellä i base. 1000* Ramon Borell (992-1017) jurament vassallátic als reis francs i inicia així I'emancipacio de facto de la Catalunya comtal. 'x Primera meitat del segle xi: Comenca X la difusió de Part románic a Catalunya. Expansió de la cultura monacal. S'imposa el feudalisme 1010: Expedició conjunta dels comtats Catalans contra Cordova. V' 1012: Aparició dels regnes de taifa islámics a Xarq al-Andalus, molt inestables politicament. 1020* 1031: Fi del califat de Cordova. 1035-1076: Ramon Berenguer 1 el Veil inicia la política catalana a Occitánia. 1040* 1060^ Ramon B*renguerl el Veil (1035-1076) Segona meitat del segle xi: S'inicia I'expansio dinástica del comtat de Barcelona a Occitánia. Expansió del comerc marítim. y c. 1050: Poema de Boeci, y primer testimoni literari en occitä. Glösas Emilianenses en castellä i base. Segona meitat del segle XI: Apareixen documents escrits integrament en catalä. 1064-1068: Recopilaciö en llati del Liber iudicum. 1080* Ramon Berenguerlll el Cran (1093-1 HI) l.-l 1091: S'inicia 1'ocupació almorávit de Xarq al-Andalus. 1094-1102: Domini de Rodrigo Diaz de Vivar, dit el Cid, i de la seva esposa Ximena a y Valencia. 411 llistoria de la llengua catalana Soblrans Puliika. societat i cultura Llengua 11 00 ► a l-J Segle xil: Ocupacio de Xarq al-Andalus pels almoravits i almohades. Plenitud de I'art romanic a Catalunya. '/ 1111: Besalu esdeve domini del comte de Barcelona. 1112: Matrimoni de Ramon Berenguer III i Dolca de Provenca. 1117: La Cerdanya esdeve domini del comte de Barcelona 1118: Ocupacio de Tarragona, Segle xil: Expansio de y la literatura trobadoresca a Catalunya: Guerau de Cabrera, Berenguer de Palol, Pone de la Guardia, Guillem de Bergueda, Guillem de Cabestany, Huguet de Mataplana. Extincio dels mossarabs a Xarq al-Andalus. n 20 ► Ramon Berenguer Ml etCran (1093-1131) 1140* Ramon Berenguer IV eiSant ;<113J-1162) & :■: 1137: Amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Arago es produeix la unio dinastica entre el regne d'Arago i el comtat de Barcelona '/ 1148-1149: Conquesta de Lleida, Fraga i Tortosa. y Segona meitat del segle xil: Repoblacio de la Catalunya Nova, amb colons precedents de les terres del nord. y. c. 1150: Aparicio als comtats occidentals d'una versio en catala del Liber iudicum. y n 60 ► 1171: S'inicia I'ocupacio almohade de Xarq al-Andalus 1172: El Rossello esdeve domini del comte de Barcelona. 1180 ► -A Hons 1 el Cast (1162-1196) 1180: El rei Alfons el Costordena que la documentacio catalana es deixi de datar segons la cronologia dels reis de Franca ■ 1192: El Pallars Jussa esdeve domini del comte de Barcelona c. 1180-1190: Aparicio als comtats orientals d'una versio en catala del Liber iudicum. y 1189: Primer text literari conegut en gallegoportugues. 1200* Perel tl Catolic 0196-1213) Segles xil i xm: Expansio de corrents heretics reformistes a Occitania. Immigracio occitana a Catalunya. Expansio de I'art cistercenc. 1204: Ocupacio almohade de Mallorca. 1212: Pere el Catolic participa en la batalla victoriosa de les Navas de Tolosa, c. 1200: Homilies d'Organya, versio catalana -/ a partir d'un text probablement occita. 1213: Derrota de Muret de Pere el Catolic, que posa fi a la presencia politica catalana al nord del Rossello, tret de Montpeller. >,