19
II. RENADCEMENT: LOS COLLOQUIS DE LA INS1GNE CIUTAT DE TORTOSA
En aquesta obra, Despuig defensa la llengua catalana, eis fets de la Corona d'Aragó, especialment eis de Catalunya, i la seva ciutat, Tortosa. Referent a la llengua, us oferim uns fragments de l'Endrega i del Cohloqui primer. Quant a les altres, la conquesta de Tortosa als musulmans —Cohloqui segon—, amb la posterior defensa dels habitants —Cohloqui tercer— que explica ľamplitud dels seus costums o privilegis, aixi com eis de les dones —Ordre de l'Atxa al Cohloqui quart—, i la manera d'entendre Despuig la imparcialitat que deu tenir tot historiador —no tenir un profit personal en els fets que conta, al Cohloqui quint, en tractar de la guerra entre Catalunya i el rei Joan, per causa del príncep de Viana—; i, per ultim, del Cohloqui sisě, el fragment on paria de la construcció de ľassut sobre l'Ebre i ľintent de fer una sěquia per regar la ribera.
{Endrega)
(...) No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana, i també per no valer-me de llengua estranya per a llus-trar i defensar la naturalesa pröpia, que és la principal intenció de mon treball; ni tampoc la he volguda escriure en liatina perquě no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera, per honra i contentament dels quals s es escrita. Ab tot, van en ella tocades algunes autoritats llatines escrites per gravis-sims autors, per no fer-los perdre la finor i propietat que ab si porten ab aquella copiosa llengua. Que no les entenguen los que no son Haans, no els serä, emperö, impediment per a l'entendre l'obra en tot lo demés.
CoMoqui primer
Col-loqui primer de la ciutat de Tortosa, l'argument del qual és que un cavalier i un ciutadä natural de la mateixa ciutat, anant a oir missa, encon-traren ab altre cavalller Valencia, lo qual novament era vengut de
235
Valencia, i tols lies ajusluts piullqUiM) de volles i/osos nixf toaillls u Torlosa i a la iglösia catcdral d'aqtu-lla, imii d'allivs eslranycs.
(...)
Don Pedro: (...) I aixi no pot quadrar lo que eil diu, sinö es verdadeiamenl lo que jo die, que es cosa certa que en aquell temps, no sols lo rei, mas tots los escrits del rei parlaven catalä, i aixi pogue restar la llengua cata-lana i no l'aragonesa.
Lucio: Que no hi ha que dubtar en aixö, i lo mateix fou en la conquista de Mallorca que feu lo mateix rei, i en Menorca i en Ivissa, que apres se conquistaren, fonc lo mateix; que en totes estes isles restä la llengua catalana, com encara per vui la tenen, i tal com la prengueren en los prineipis, perque no han tingut ocasiö d'alterar-la com los valencians; i en Sardenya, la qual conquista l'infant don Alfonso que apres fonc rei d'Aragö, tenen tambe la llengua catalana, be que alli tots no parlen catalä, que en moltes parts de l'illa retenen encara la llengua antiga del regne, perö los cavallers i les persones de primor i finalment tots los que negocien parlen catalä, perque la catalana es alli cortesana.
Don Pedro: No se jo per que, que, a la veritat, no es tan cobdiciada con aixö la llengua catalana, i l'aragonesa es tinguda per millor per semblar mes a la castellana.
Lucio: En nostres dies, si, mas en lo temps aträs no la tenien sinö per molt grossera, com a la veritat ho era, i per co tinguda en menys que la d'aei. Provas ab que los reis, encara que priven l'apellido d'Aragö no per co parlaven aragones, sinö catalä, i fins lo rei don Martin, ültim rei de la linea masculina dels comtes de Barcelona, parlava catalä. I son pare d'a-quest rei, qui fonc en Pere Tercer, la crönica que compongue de les gest(es) de son avi, de son pare i seus, en llengua catalana la compongue, i de la pröpria mä sua se troba per a vui escrita dins lo Real Arxiu de Barcelona, cöpia de la qual te posada Pere Miquel Carboneil en la crönica que de Catalunya te feta.
Mes avant vos dire una cosa per a abonar ma raö, que cert es de pon-derar: i es que en Aragö, tant com afronta lo regne ab Catalunya i Valencia, no parlen aragones, sinö catalä tots los de la frontera, dos i tres llegües dins lo regne, que dins de Catalunya i Valencia, en aquesta frontera, no hi ha memoria de la llengua aragonesa. Acö passa ab veritat aixi com ho die, i d'aqui ve l'escändol que jo prenc en veure que per a vui tan absolutament s'abraca la llengua castellana, fins a dins Barcelona, per los principals senyors i altres cavallers de Catalunya, recordant-me que en altre temps no donaven Hoc ad aquest abüs los magnänims reis d'Aragö. I no die que la castellana no sia gentil llengua
236
li i» i lnuli i> || il m I • m |"i 1,11
II Ii I ill' 1,1
' c " • (I'm
lilt   ill   li •.
......i.....
li ni Al ílu M H i n In
«•>  i   .1 i li ii in .1 I
• 1.....hi   ill II I
■ n h|ll.'ilil
• .....Ii viil
......III!' pel
in hit* iiiiix
I A* i iiiiiliiiivii,
HÉPII ulili* lllS
•« f.....I III upil.
I pi'I l.ll 11 ■ If • I K I. I. I l.llllln- l OIlll'NM' i |l If I'. Ill'i (•.•..n i Hlthci  III ll'S |MTMHlr!»
principals, perque cs I'l'spnnyola qui' I'll loin ľ.u ropa M loiuiv pcio condemne i reprove ľordináriamenl parlai la entre aosaltres, perque d'acö se pol seguir que poc a poc se lleve cU- rael la de la patria, i aixf pareixcria sei per los castellans conquislacla.
Don Pedro: No estic mal ab lo que diu, que cert ja comenca de passar la ralla aquest abús; tant i més que ací, alia en Valencia entre nosaltres. Jo tindria per bé que es consideräs per tots ago.
CoMoqui segon
Colloqui segon, en lo qual se tracta de la conquista de Tortosa feta per lo comte de Barcelona. També s'hi toquen moltes altres histories dignes de memoria e molt agradables d'oir, faent a la Corona d'Aragó i singular-ment de la nació catalana.
(...)
Fäbio: Senyor Lucio, dones, que aqueix comte que casä ab la Petronilla conquista aquesta nostra ciutat de Tortosa?
Lucio: Aqueix mateix. (...)
Fäbio: Quants anys ha que es conquistä?
Lucio: Ella se conquistä en ľany mil cent coranta-vuit, a trenta del mes de desembre, vespre de Sant Silvestře, i ara correm ľany mil cinc-cents cinquanta-set; haurä, a bona fe, ja, que fonc tretá de poder dels moros, quatre-cents nou anys.
Don Pedro: Guanyä's ab molta dificultat? I tardä's molt a guanyar-la?
Lucio: Dificultat gran, la hi hagué; i passaren-se notables actes de guerra perquě los moros se defensaren bravíssimament; i, aprés que perderen la ciutat, se recolliren tots i ab totes ses robes en la Suda, i ďallí los tra-gueren a forca ďarmes sis mesos aprés que fonc posat lo siti a la ciutat; que lo primer de juliol de ľany que tine dit enträ ľarmada del comte i dels genovesos —que eren LXXXIH galeres, i entre naus i altres vaixells de diverses formes, CCLX— i dos dies aprés se posä lo siti.
Don Pedro: A que deien la Suda? Era algun quarter de la ciutat que fos més fort que lo restant?
Lúcio: No, senyor, als castells que ara són deien la Suda, que per a llanca i eseut de que llavors s'usava, eren cosa molt fort.
Fäbio: Dones com la prengueren a forca d'armes?
237
Valeni la, i lni-. Ik-. pi'ltt ic|tlfll »It- v.iiii's mim-s ai\l loi Hills a
Toťtosn i ,i l,i i)'lisi.i t .it ci li ,iI i ľ. u i lie 11. i. c0it1 iľ.ill i es i'sl i all yes.
(...)
Don Pedro: (...) I aixi no pot quadrar lo que ell diu, sinó és verdaderamenl lo que jo die, que és cosa certa que en aquell temps, no sols lo rei, mas tots los escrits del rei parlaven catalä, i així pogué restar la llengua cala lana i no ľaragonesa.
Lucio: Que no hi ha que dubtar en aixô, i lo mateix fou en la conquista de Mallorca que féu lo mateix rei, i en Menorca i en Ivissa, que aprés se conquistaren, fonc lo mateix; que en totes estes isles restä la llengua catalana, com encara per vui la tenen, i tal com la prengueren en los principis, perquě no han tingut ocasió d'alterar-la com los valencians; i en Sardenya, la qual conquista 1'infant don Alfonso que aprés fonc rei ďAragó, tenen també la llengua catalana, bé que allí tots no parlen catalä, que en moltes parts de ľilla retenen encara la llengua antiga del regne, perö los cavaliers i les persones de primor i finalment tots los que negocien parlen catalä, perquě la catalana és allí cortesana.
Don Pedro: No sé jo per que, que, a la veritat, no és tan cobdiciada con aixö la llengua catalana, i ľaragonesa és tinguda per millor per semblar més a la castellana.
Lucio: En nostres dies, si, mas en lo temps aträs no la tenien sinó per molt grossera, com a la veritat ho era, i per co tinguda en menys que la ďací. Prova's ab quě los reis, encara que priven ľapellido ďAragó no per co parlaven aragoněs, sinó catalä, i fins lo rei don Martin, últim rei de la linea masculina dels comtes de Barcelona, parlava catalä. I son pare d'a-quest rei, qui fonc en Pere Tercer, la crönica que compongué de les gest(es) de son avi, de son pare i seus, en llengua catalana la compongué, i de la propria mä sua se troba per a vui escrita dins lo Real Arxiu de Barcelona, cöpia de la qual té posada Pere Miquel Carbonell en la crönica que de Catalunya té feta.
Més avant vos diré una cosa per a abonar ma raó, que cert és de pon-derar: i és que en Aragó, tant com afronta lo regne ab Catalunya i Valencia, no parlen aragoněs, sinó catalä tots los de la frontera, dos i tres llegües dins lo regne, que dins de Catalunya i Valencia, en aquesta frontera, no hi ha memoria de la llengua aragonesa. Acö passa ab veritat aixi com ho die, i d'aqui ve l'escändol que jo prenc en veure que per a vui tan absolutament s'abraca la llengua castellana, fins a dins Barcelona, per los principals senyors i altres cavaliers de Catalunya, recordant-me que en altre temps no donaven Hoc ad aquest abús los magnänims reis ďAragó. I no die que la castellana no sia gentil llengua
236