Narració amb diversos graus de seguretat 3 1. — Escolta el dialeg. 2. — Escolta i repeteix les frases seguents fíxant-te en ľentooacw. 3— Feu diälegs semblants als dels dibuixos. Utilitzeu les adequades. que us semblin més Ai. P/AEl <2C£ HA We/ÁT # life OiJS juo for seč 1 r'Bo Fbrs SORPRESA 0 PERPLEXITAT DUBTE Que í//'mj ara! No /otó/ Ves per on! Vaja! N'esíás segur? De debô? De veritat? Vols dir? INCREDULITAT CERTESA No pot ser! És impossible! Fho pots ben creure! N'estic segur! \R a Canaries AR-SE ds Ilums encesos ENGREDHR-SE sis quilos/ ... PERDRE d portamonedes/ ... ADORMIR-SE věstit/ ... \"EURE h ovni ... SUSKNDRE les matematiques/ TESTR 1 AQUEST/A MATÍ, TARDA, VESPRE, NIT, / ... MENTRE QUAN IND imp, pret indef Aquesta nit, mentre dormia, he sentit un soroll molt fort. Aquesta nit, dormint, he sen-tit un soroll molt fort. GERUNDI, -. — a) Escolta i repeteix eis diälegs següents: 1) —Aquesta tarda, quan feia el cafe, m'ha explotat la cafetera. —No fotis! T'has fet mal? 2) —Aquesta tarda, fent el cafe, m'ha explotat la cafetera. —Que dius ara! T'has fet mal? I A partir d'allö que sentireu, feu diälegs semblants als del model. im 1) —Aquest mati, ... 2) —Aquest migdia, 3) —Aquesta tarda, 4) —Aquest vespre, — La Sra. Merce vol convencer en Miquel i I'Alfonso que a I'escala hi ha hagut un assassinat i explica la seva ©visio dels fets als dos nois. Escolta el diäleg i completa'l. -Ha passat al primer pis. Hi viu un matrimoni sense fills...................... no eren feligos. I...................... .....................a consolar-la a ella. Aixö aca- barä malament, pensava jo. I ja ho veuen. —Nosaltres no hem vist res. —Aquest mati,..................,...................... ...................................................Jo, na- turalment, no escoltava, i ......................... —Quina hora era? ....................."Fare un disbarat", cridava el marit. I ella deia: ".................................. —De debö deia aixö? —S'ho pot ben creure . va................ era l'amant. —No pot ser! I aleshores ...? , que també puja- l'habitacio d'ells .i els L'ALTRE DIA, FA UNS QUANTS DIES, AQUELL DIA, /... MENTRE QUAN IND imp, pret perf L'altre dia, quan venia cap aqui, vaig trobar en Ramon. GERUNDI, L'altre dia, venint cap aqui, vaig trobar en Ramon. LIegeix atentament aquest text i fes-ne un resum d'un mäxim de 120 paraules seguint aquest ordre: 1) Quan l'autor les va coneixer... 2) Aquell dia la Marteta... 3) Al vespre, abans de..., ... 4) Dos dies despres, quan..., La Rosa... Havien deixat endarrere eis cinquanta anys. segur. Quan jo les vaig coneixer la Rosa, la germana petita, estava malalta —es passava präcticament el dia al llit— i la Marteta, la gran, la cuidava. Aquell dia la Marteta es va llevar d'hora. Primer va fer l'esmorzar per a la seva germana, l'hi va dur al llit i, mentre ella esmorzava, se'n va anar a comprar; despres, se'n va anar a treballar. A dos quarts de dues, quan va tornar, va fer el dinar, que, com cada dia, la seva germana va devorar amb una gana sorprenent: aixö si, sempre sense moure's del llit. Abans de sopar va endre^ar la casa i havent sopat va cosir, rentar i planxar la roba, mentre la Rosa llegia unes quantes pägines: no gaires, perque ben aviat Ii venia la son. Aquell vespre, mentre treia la pols dels mobles del menjador, la Marteta va caure a terra com un sac. No es va sentir ni un gemec. Al cap d'una estona, la Rosa la va cridar i, quan va veure que no Ii contestava, fent un esforc, es va aixecar i fins i tot va aconseguir de sortir al replä i trucar a la porta d'una vei'na. Dos dies despres, quan la Marteta ja estava enterrada, la Rosa es va llevar a les nou i va anar a la perruqueria: des d'aleshores hi va cada dissabte. Eis dimecres a la tarda va al cinema. I encara que la pensiö que va deixar el seu pare, pobret, no döna per a gaire, la seva diversiö preferida es passar les tardes als grans magatzems, on hi ha sempre tanta gent, tanta animaciö i tantes coses per veure. ESPINAS, J.M. Rosa, la malalta dins La genital com ts, Ed. Selecta, Barcelona 1971. pägs. 21-24 (Adaptaciö) 9. — Explica alguna cosa, real o inventada, a partir de l'esquema següent: Dissabte passat........................................................Al mati ............................................., mentre ............................... ..........,..............................Despres.................................. ..................................................................quan .............. Aleshores............................................, mentre .................. Havent dinat......................................................quan ............................,..............................Finalment ..... mentre 3 10. — Mireu els dibuixos i expliqueu aquesta história. DB Recorda-te'n Objectius comunicatius — Narrar un esdeveniment (concordance de temps verbals en passat). — Expressar el grau de seguretat respecte a un fet narrat (certesa, incredulitat, dubte). — Expressar sorpresa o perplexitat respecte a un fet narrat. Estructures lingüistiques. AQUEST/A MATf, TARDA, VESPRE, NIT, /... MENTRE QUAN IND imp, pret indef Aquesta nit, mentre dormia, he sentit un soroll molt fort. GERUNDI, Aquesta nit, dormint, he sen-tit un soroll molt fort. L'ALTRE DIA, FA UNS QUANTS DIES, AQUELL DIA, /... MENTRE QUAN IND imp, pret perf perifrästic L'altre dia, quan venia cap aqui, vaig trobar en Ramon. GERUNDI, L'altre dia, venint cap aqui, vaig trobar en Ramon. PEL QUE SEMBLA,... Pel que sembla, eren amants. SEGONS SEMBLA,... Segons sembla, ell ja ho sabia. ES VEU QUE... Es veu que el marit els ha descobert. — El participi dels verbs descobrir ("descobert"), obrir ("obert"), prendre ("pres"), suspendre ("suspes"), caure ("caigut"). Lexic, expressions i frases fetes. Verbs Substantius abonyegar adormir-se cosir cuidar descobrir donar cops espantar-se explotar sentir (= escoltar) suspendre Adjectius besscV-ona assassinat m bony m comissaria / embriaguesa / espant m soroll m Adverbis primer despres mes tard llavors, aleshores finalment Expressions i frases fetes Que dius ara! No fotis! Ves per on! Vaja! N'estas segur? De debd?/ De veritat? Vols dir? No pot ser! Es impossible! T'ho pots ben creure! N'estic segur! Recriminations, excuses i disculpes L Alfonso no va advertir en Miquel que la rentadora no funcvomm encongit. Estä desolat perquě tenia una cita amb la Carme i no té m Toni. 1. — Escolta el diäleg rntat la roba i se li ha jr-se. En parla amb en I no et va dir que anessis amb compte? 2.^^ Completa les frases següents d'acord amb el que has sentit. —No et va dir que ................? (vigilar) —No t'he dit moltes vegades que no....................? (refiar- se'n) —No t'he dit que ................ amb compte? (anar) —Ja Ii havia dit a l'Alfonso que no ................ amb tu. (jugar) Model de conjugacio d'alguns verbs irregulars (Subjuntiu Radical primera persona indicatiu present -c —» subjuntiu present i napcrfet -gu- (radical velar) SUBJ pres imp cregu i cregu és is essis i és em éssim eu éssiu in essin Ex. crec -• cregués/. INF IND pres SIBJ I>F IND pres SUBJ creure crec — cregu- prenc —» prengu- riure —* ric rigu- \endre —► venc —» vengu- beure bec —> begu- tenir —* tinc —» tingu- seure —» sec — segu- vcnir —► vine —* vingu- moure —> moc —. mogu- dir —► die —> digu- encendre —> encenc — encengu- dur —► due —> dugu- estendre estenc estengu- est ar estic —> estigu- Altres casos treure: SUBJ pres tregui, treguis. tregui. traguem. tragueu. treguin. SUBJ imp tragués/.. córrer: SUBJ pres corri/... SUBJ imp corregué^ 6 ?. — Mirant els dibuixos segiients, fes les advertencies que et semblin oportunes i les recrimination ^ corresponents. (Utilitza totes les persones verbals possibles.) f- ----------- No us estigueu tanta estona al sol. I Ja us ho deia, que no us estiguessiu tanta estona al sol. ! i_,__-—-— RIURE-SEN BEURE En quines situations podries fer advertencies i recriminations semblants, utilitzant alguns dels verbs que 2 tens a la pagina anterior? Recorda-te'n Objectius comunicatius — Recriminar a algii de no haver fet cas d'una advertencia. — Recriminar a algii d'haver fet o d'haver deixat de fer alguna cosa de la qual es deriva alguna consequencia greu. — Disculpar-se, explicant les causes per les quals s'ha fet o s'ha deixat de fer alguna cosa. — Acceptar o refusar les disculpes. Estructures lingiiistiques — Subjuntiu present i imperfet de verbs de radical velar. — Imperatiu negatiu: NO + SUBJ pres. No us estigueu tanta estona al sol. THE DIT/ ... ET VAIG DIR/ FHAVIA DIT/ ET DEIA/ ... QUE+V SUBJ imp No t'he dit moltes vegades que no te'n refiessis? No et va dir que vigilessis? J a li havia dit que no jugues amb tu. Ja li deia que t'ho expliques. HE HAGUT DE VAIG HAVER DE + INF He hagut de fer molts deures. Vaig haver de fer moltes coses. PERDONAI ... DISCULPAI .. SN DE PER + V (INF COMP)... QUE + HAGI/HAGIM + PART. Perdona la meva brusquedat. Perdona'm d'haver estat tan brusca. Disculpeu que hagi estat tan brusca. EM SAP M'HA SABUT EM VA SABER (MOLT (DE)) GREU (DE) + INF... M'ha sabut molt greu ser tan brusca. Em sap greu d'haver estat tan brusca. Lexic, expressions i frases fetes Verbs Substantius Adjectius Expressions i frases fetes anar amb compte justificar-se comanda / brusc/-a No hi valen excuses. cancel-lar moure deures m eficient Aixo no ho accepto. compadir ordenar (= posar encarrec m estricte/-a De cap de les maneres. controlar en ordre) iniciativa / Aixo no pot continuar aixi. creure refiar-se oferta / Locucions adverbials Ja n'estic tip/-a. encendre seure rebut m Deixa-ho correr. encongir trametre retard m fins i tot No en parlem mes. enregistrar treure termini m No se'n parli mes. estendre vendre Pronoms No t'hi amoinis. fer malbe No t'amoinis. fiar-se tothom No hi pensis mes. 8