LLEGENDA DE LA BELLA JULINKA
EM VAIG ALLOTJAR a l'Hotel Palace. Gairebé era mitjanit,
tot just acabada de ficar al Ilit vaig notar que sobre
la porta del bany hi havia un rellotge electric que
feia tic-tac. Jo, que no suportava ni el tic-tac del rellotge
de polsera, rellotge que sempre enrotllava amb una
bufanda abans de posar-lo en una maleteta, i la maleteta
amb el tic-tac del temps la tancava a l'armari amb
pany i clau, llavors damunt meu sentia el mecanisme
del temps subjectat al centre de l'esfera per un extrem
de la busca gran. Vaig encendre el Ílum, vaig mirar el
rellotge amb enemistat. I quan la busca gran s'anava
acostant a la petita, rapidament vaig posar la taula,
sobre la taula vaig posar la cadira, vaig pujar a la taula,
després a la cadira, vaig obrir la tapa de vidre i la
busca gran tenia tanta for<;aque en agafar-la amb els
dits se'm va escapolir. Rapidament vaig baixar a la catifa,
vaig obrir la maleta, de la maleta vaig treure'n la
primera sabata amb cordons que vaig trobar, vaig
descordar el cordó, després vaig enfilar-me de pressa
a la taula, de la taula a la cadira, vaig fer un nus escorredís
al cordó, i quan la busca gran i la petita asse-
71