Masarykova Univerzita
Ústav Románských Jazyků a Literatur
Jazyková cvičení V
Segon semestre del curs 2016-2017 (professora: Elga Cremades)
1
4. Vull formar-me1
1 Universitat, debat, educació
1. Mireu aquest vídeo sobre educació, universitat i política i contesteu a les preguntes
següents:
a. En quin any es va crear la Universitat Autònoma de Barcelona?
b. En quin context es va produir?
c. Què ha de ser, segons la rectora de la UAB, la universitat?
d. Què falta a la política, segons la rectora de la UAB? Com ho exemplifica?
2. Al final de l’entrevista, la rectora de la UAB diu: “La universitat és el futur d’un país i el
que no veu això s’equivoca”. Hi esteu d’acord? Per què?
2 El fracàs escolar
3. Un dels problemes que constitueixen més sovint la “gran preocupació” dels educadors
és el fracàs escolar. Mireu aquest vídeo. A l’inici de l’entrevista, es diu: “Catalunya
hipotecarà el seu futur com a país si no millora el seu fracàs escolar”. Hi esteu d’acord?
Per què?
a. Anoteu quins són els problemes que té el sistema educatiu català i que, segons
el pedagog Gregorio Luri, condueixen al fracàs escolar.
1
Exercicis extrets i adaptats de Blanes, Ll.; M. Campoy & J. Esteban (2011): Català intermedi. Barcelona: Teide.
Masarykova Univerzita
Ústav Románských Jazyků a Literatur
Jazyková cvičení V
Segon semestre del curs 2016-2017 (professora: Elga Cremades)
2
b. Quines propostes fa Luri per millorar el sistema?
c. Per què és problemàtic que el rendiment escolar depengui de l’estatus
socioeconòmic de la família, segons Gregorio Luri? Què indica això del sistema
educatiu?
d. Què passa amb els mestres, segons Luri?
e. Quines raons té Luri per a l’optimisme, segons el periodista?
4. Compareu, ara, l’entrevista a Gregorio Luri amb els factors que, segons Marta Espasa,
provoquen el fracàs escolar a Catalunya. Quins punts en comú i quines divergències hi
ha?
Tres factors del fracàs escolar
MARTA ESPASA
Una de les assignatures que no hi ha manera d’aprovar ni a Catalunya ni a Espanya des de fa
massa temps és el fracàs escolar. Les dades mostren de manera reiterada que estem a la cua
de la Unió Europea en abandonament escolar prematur (individus que com a màxim han assolit
Masarykova Univerzita
Ústav Románských Jazyků a Literatur
Jazyková cvičení V
Segon semestre del curs 2016-2017 (professora: Elga Cremades)
3
l’ESO) i en fracàs escolar, definit com el percentatge d’individus que no obtenen el títol de graduat
en ESO a l’edat que els pertocaria. Aquest és un problema molt greu, ja que té una repercussió
directa sobre l’atur juvenil. Cal tenir en compte que Espanya és també el país de la Unió Europea
amb la taxa més alta d’atur juvenil, que se situa prop del 55% i afecta gairebé un milió de joves,
mentre que en països com Alemanya, Holanda i Àustria se situa per sota del 10%. Però aquesta
taxa d’atur no es distribueix de manera homogènia, sinó que afecta més intensament els joves que
tenen un nivell educatiu més baix (la taxa d’atur dels joves que només han cursat estudis primaris
és del 70%).
Per tant, és del tot necessari tant per al creixement econòmic com per a una millora de la cohesió
social atacar d’arrel aquest problema, ja que quedar-se només amb els nivells educatius
obligatoris o no assolir-los condemna els individus a tenir altes taxes d’atur, temporalitat laboral i
baixos nivells salarials.
En aquest sentit, cal analitzar quines són les causes d’aquest fracàs escolar i com es poden establir
polítiques que millorin aquesta situació, perquè és un fet constatat que, malgrat les successives
lleis educatives, el problema continua persistint. Com analitza el professor Oriol Escardíbul, de la
Universitat de Barcelona i expert en la matèria, els estudis demostren que el rendiment escolar
depèn en bona mesura de la capacitat innata de l’individu, de les característiques
socioeconòmiques de la família, dels companys del centre educatiu on s’estudia i, també, del
sistema educatiu. Aquest darrer factor explica entre un 30% i un 40% del rendiment escolar, la qual
cosa vol dir que hi ha marge per desenvolupar polítiques educatives per combatre la situació actual.
Els factors del sistema educatiu que determinen el rendiment escolar són molt diversos, però em
centraré només en tres. En primer lloc, el nivell d’exigència del sistema espanyol per obtenir el títol
de graduat. Si bé Espanya i Catalunya presenten un problema de fracàs i abandonament escolar,
en termes de competències bàsiques (en matemàtiques i lectura) no estan en una situació tan
negativa a nivell internacional, ja que el percentatge d’individus amb nivells baixos en aquestes
competències està, segons dades de PISA, per sota de la mitjana de l’OCDE. En aquest sentit,
molts experts defensen que seria convenient replantejar-se el que s’ensenya, descarregar el
currículum de continguts i emfatitzar molt més la formació en competències tant de caràcter
transversal (idiomes, comunicació oral i escrita, comprensió lectora, matemàtiques, TIC) com
polivalent (treball en equip, presa de decisions, resolució de problemes, etc.).
En segon lloc, a Espanya (també a França i Portugal), la principal manera d’abordar el baix
rendiment dels estudiants per part del sistema educatiu és la repetició de curs. A títol d’exemple,
el curs 2009-2010 el 40% dels alumnes de quinze anys havien repetit algun curs. Però aquesta no
és una pràctica habitual a Europa. Ans al contrari, s’utilitza de manera molt excepcional als països
nòrdics, el Regne Unit i Irlanda i de manera molt limitada a la resta de països, que aposten per una
atenció personalitzada de suport als alumnes amb un rendiment acadèmic més baix. En aquest
sentit, la majoria d’estudis conclouen que la repetició, a llarg termini, és un factor altament
determinant de l’abandonament escolar i del baix rendiment educatiu, ja que augmenta la
desafecció o el rebuig a l’escola. Per tant, aquest és també un element del sistema educatiu que
caldria replantejar-se, i apostar, com fan els països d’èxit escolar, per potenciar la implementació
de mesures d’atenció personalitzada.
Un tercer factor és la despesa en educació. S’ha demostrat que si bé una despesa educativa més
elevada no garanteix un millor rendiment, la manca de recursos suficients repercuteix molt
negativament en la capacitat d’aprenentatge dels alumnes. Així doncs, la reducció en despesa
educativa pot tenir un impacte negatiu sobre el fracàs i abandonament escolar, sobretot si afecta
l’alumnat amb unes condicions socioeconòmiques més desfavorables.
Òbviament, existeixen moltes altres causes i mesures que poden millorar el rendiment escolar. Per
sort, aquest és un tema àmpliament analitzat per experts i avalat per experiències internacionals,
però no sembla que les reformes educatives dutes a terme hagin seguit les seves recomanacions.
Al contrari, s’ha convertit l’educació en una arma política.
Masarykova Univerzita
Ústav Románských Jazyků a Literatur
Jazyková cvičení V
Segon semestre del curs 2016-2017 (professora: Elga Cremades)
4
5. Intenteu trobar un sinònim o una petita definició per a cadascun dels elements destacats
en negreta al text.
6. Contesteu a les preguntes següents, tenint en compte els textos anteriors:
a. Quin és el percentatge de fracàs escolar a Catalunya?
b. Per què és necessari combatre el fracàs escolar?
c. De què depèn el rendiment escolar, segons Oriol Escardíbul?
d. Dins dels factors relacionats amb el sistema educatiu, quins són els més
rellevants, segons l’autora?
e. Quin és el problema vincular a l’exigència del sistema educatiu? Què caldria fer?
f. Quin és el percentatge d’alumnat que repeteix curs a Espanya?
g. Quins conseqüències té, segons l’autora, una retallada en la despesa educativa?
Masarykova Univerzita
Ústav Románských Jazyků a Literatur
Jazyková cvičení V
Segon semestre del curs 2016-2017 (professora: Elga Cremades)
5
3 Sistema educatiu català
7. Llegiu aquesta informació sobre el sistema educatiu català i compareu-lo amb el txec.
En què s’assemblen i en què es diferencien? Les opcions són les mateixes des de
l’inici? L’educació primària i la secundària tenen la mateixa durada? Fins a quina edat és
obligatori estudiar?
EDUCACIÓ INFANTIL
L'educació infantil és l'etapa educativa preobligatòria que s'imparteix als infants de 0 a 6 anys.
S'organitza en dos cicles de tres cursos:
• primer cicle o primera infància (de 0 a 3 anys) i
• segon cicle o primer ensenyament (de 3 a 6 anys).
Els centres que únicament imparteixen el primer cicle d'educació infantil tenen la denominació genèrica
de llar d'infants o escola bressol.
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
L'educació primària és l'etapa educativa de caràcter obligatori i gratuït que comprèn sis cursos
acadèmics i s'organitza en tres cicles de dos cursos: cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior. Amb
caràcter general, s’inicia l’any natural que es compleixen 6 anys i es cursa fins als 12 anys.
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
L'educació secundària obligatòria (ESO) és gratuïta. Comprèn quatre cursos acadèmics.
Generalment s'inicia l'any natural en què es compleixen 12 anys i s’acaba als 16.
Després de l’ESO, hi ha diverses opcions:
Masarykova Univerzita
Ústav Románských Jazyků a Literatur
Jazyková cvičení V
Segon semestre del curs 2016-2017 (professora: Elga Cremades)
6
Masarykova Univerzita
Ústav Románských Jazyků a Literatur
Jazyková cvičení V
Segon semestre del curs 2016-2017 (professora: Elga Cremades)
7
4 Tasca
Escriviu un article sobre una de les etapes educatives que hi ha a la República Txeca o
bé sobre els models d’èxit i fracàs educatiu a la República Txeca.
Serà una nova entrada del blog. Abans de penjar-la públicament, però, lliureu-la a l’espai de
la Tasca 4 per poder-la corregir.