3. lekce: Gramatika, doplnění:
Kde použít sloveso SER a ESTAR(-SE) je v katalánštině složitější, pro začátek uvedeme jen základní rozlišení:
A) Sloveso ESTAR se používá pro vyjádření dočasných vlastností nebo stavů: Estic cansat (jsem unavený). Zatímco sloveso SER pro vyjádření trvalých vlastností a vztahů (původ, národnost, zaměstnání...): Sóc catalana (Jsem Katalánka).
B) Obě slovesa se ale mohou použít i pro vyjádření místa a rozdíl mezi nimi je pak následující:
SER vyjadřuje přechodné umístění: La Maria és a la Facultat (Marie je na fakultě) Som a casa (Jsme doma).
Zatímco zvratné sloveso ESTAR-SE se užívá pro stálé nebo dlouhodobé umístění. Jinak řečeno se použije všude tam, kde jde nahradit výrazy jako žít, bydlet, pracovat, setrvávat, být ubytován apod. Ara ens estem a Barcelona (Teď jsme "žijeme" v Barceloně).
M'estic Ens estem
T'estás Us esteu
S'está S'están
Zdvořilostní zájmena:
Vostě és catalá? *při vykání jedné osobě se používá slovesa ve 3.os.sg. (Vy jste Katalánec?)
Vostěs són catalans? *při vykání více osobám 3.os.pl. (Vy jste Katalánci?)
Vós sou catalá? *v tomto příp. se při vykání jedné osobě používá 2.os.pl. (Vy jste Katalánec?).
Splynutí předložek se členem (contraccions) I:
Předložky a, de, per splývají se členy mužského rodu v:
AL     (ALS) DEL   (DELS) PEL (PELS)
Začíná-li však následující slovo na samohlásku nebo h, ke kontrakci nedochází:
A 1'aeroport (na letišti, na letiště)
De ľaeroport (z letiště)
Pels carrers (po ulicích)
Předložka DE se sváže, stejně jak je tomu u členu určitého, se slovy začínajícími na samohlásku: D'on ets? Zvláštní případ tvoří ca, které vzniklo zkrácením slova casa (dům): Va a cal Toni (Jde k Tonimu domů) Torna de can David (Odchází od Davida) ALE: va a ca ľ Ignáci va a ca n'Oriol
Tázací zájmena a příslovce:
Com -jak, jaký On - kde, kam Qui - kdo Quě - co
Quant/Quants/Quanta/Quantes - kolik Quin/Quins/Quina/Quines - který, kteří, která, které.... Per quě - proč
Quan - kdy
Com estás? - Estic bé./Jak se máš? Mám se dobře. On ets? - Soc a casa./Kde jsi? Jsem doma. (A) On vas? - Vaig a casa Kam jdeš? Jdu domů. Qui és? - Es en Jaume./Kdo je to? To je Jaume. Quě és? - Es un llibre/ Co je to? To je kniha. Quantes llengiies parles? Kolika jazyky mluvíš?
De quě treballes? - Treballo de professora./ Co děláš? (ve smyslu: jaké je tvoje zaměstnání?) -Pracuji jako učitelka.
Quina llengua parles? - Jakým jazykem mluvíš?
Per quě estudies? - Perquě (psáno dohromady) m'agrada /Proč studuješ? Protože se mi to líbí. Quan tornes? - Kdy se vrátíš?
Časování sloves I. slovesné třídy (zakončení na -AR).
PARLAR (mluvit)
PARLO
PARLEM
PARLES
PARLEU
PARLA
PARLEN
Kromě sloves ANAR a ESTAR(-SE) jsou všechna slovesa 1. konjugace pravidelná.
Avui és un dia molt bonic. En Jaume no és a la facultat, és al pare i passeja el gos. La Jana és al pare també i xerra amb en Jaume. En Jaume i la Jana no solament estudien, sinó també treballen. En Jaume ajuda el pare al taller i la Jana cada vespre ensenya anglěs o treballa de cangur - cuida la nena ďuna família. Estudia amb ella, prepara el sopar i després, a la nit, porta la nena al Hit. Més tard tornen el pare i la mare de la feina. La Jana, pero, no és catalana, és estrangera, és una noia txeca. A Catalunya estudia i, de tant en tant, treballa. A la facultat va sempře amb bicicleta o a peu. En Jaume šestá una mica més Huny i per anar a la facultat sempře agafa el tren. La Jana s'está a la residěncia universitária.
Vocabulari
Passejar el gos jít se psem na procházku
Xerrar povídat si, klábosit
Solament pouze
Sinó nýbrž
Treballar pracovat
Ajudar pomáhat
Taller, m. dílna
Vespre, m. večer, al vespre
Ensenyar vyučovat
Cangur, m. klokan, osoba pečující o děti v nepřítomnosti rodičů
Cuidar starat se, opatrovat
Preparar připravovat
Sopar/sopar, m. večeřet, večeře
Després (de) potom
Nit, f. noc
Portar nést, přinést, vzít s sebou
Tornar vrátit se
Estranger-a cizinec, cizinka
De tant en tant občas
Lluny (de) daleko
Agafar vzít, uchopit
Nen-a dítě
Pero ale, avšak
I a
De z, od, (2.pád)
A v, do, (3.pád)
1
Completa els espais buits amb la forma correcta del verb ESTUDIAR:
l.Com
David? 2. David
(tu) catalá? 4. Nosaltres_
molt bé.
_la gramática
catalana.
5. Vostě també?
7. Quě_
angles? 6. Vostěs
italiá
(vosaltres)? Qui
el rus?
Completa eis espais buits amb la forma correcta del verb PARLAR:
1. Quina llengua
2. Jo
_(tu)<
angles i txec.
3. La Joana
catalá molt bé. 4. Vosaltres
angles molt malament. 5. Ells no
Maria.
6. Nosaltres_
7. Avui
molt i molt rapid.
(eil) de la gramática catalana.
amb la
Cvičení: doplňte a la/ al/ a 17 de la/ del/ de 1'
1. Vaig_Olomoc. 6. Estudio_academia_Janáček.
2. Vine_Olomouc.
3. Faig_obrera.
4. Vaig_classe_anglěs.
5. El llibre és Ana.
Completa els dialegs amb on o ďon.
De Veněcia
ets2
3
Saps_és i_viu, en Manel 2
Sé que és catalá, pero no sé_viu
és la teva ciutat?
Al nord del pais
Sóc d'Alacant Perdona,
D'Alacant
és?
Al sud de Valencia
(quina cosa) QUE    Que vols?
(quina persona) QUI (quin temps) QUAN (quin Hoc) ON (de quina manera) COM (per quina raó) PER QUE
Qui és? Quan tomes? On ets? Com son? Per que plores?
(quina quantitat)
QUANT
QUANTA QUANTS QUANTES
Quant sucre vols? Quant vol? Quanta sal vols? Quants litres vols? Quantes ampolles vols?
Exercicis: Que menges?
a) Menjo pa.
b) Menjo al vespre. Qui és aquella?
a) És la meva mare
b) És cambrera. Quan arribes? a) A la Universität, a) Derma.
ITU
Per que estudies?
a) Estudio el catalä.
b) Perquě rrf agrada.
On dorm? a) Dorm malament. b) Dorm a Thabitació. Que diu?
a) Diu que si
b) Es diu Carles.
Omple els espais buits amb quant quanta quants o quantes
Quanf      va| |Q camisa? anys tens?
vas pagar de lloguer?
gent hi ha?
hores treballes al dia?
dies vas a gimnastica? temps fa que vius aqui? filles tens?
professors hi ha a I centre? farina compro?
Pagar -platit; lloguer - pronájem; gent (f.)- lidé,;hora (f.) - hodina; temps (m.)- čas, počasí; farina (f.)-mouka; comprar - koupit; al dia - denně;
Intenogatius {11}
(quina cosa) QUĚ Que ťagrada? (quina persona) QUI   Qui ťagrada?
QUIN Quin Ilibře tagrada?
QUINA Quina cadira tagrada?
QUINS Quins llibres tagraden?
QUINES Quines cadires tagraden?
■ ■
or
Completa les preguntes amb /'interrogate quin, quina, quins o quines
Quin       dia és avui? hora és?
numero de telefon tens? números falten? emissora de radio escoltes? restaurants estan tancats? pellicula fan a les vuit? farmäcies obren avui? horaris fan vostěs?
Ql   Completa les preguntes amb íinterrogatiu adequat:
Qui        tagrada mes: Batman o Superman? tagrada mes: el tennis o el futbol? bicicletes tagraden mes? tagrada mes: cantar o bailor? mesos tagraden mes? moto tagrada? exercici tagrada menys? peixos tagraden mes? tagrada mes: Picasso o Da If?
On treballen aquests professiccs-~ Zz~z e~z e- "z^es z~z d a la a I' als o a les i un d aquests Hoes:
hospital, botiga, perruqueries. universitats. pasftssena. mercat. empresa de construccio. despotx. restaurants
• El director i la secretaria treballen a/ despot*
• Els cuiners i els cambrers treballen
• El metge i linfermer treballen
• Els perruquers i les perruqueres treballen
• El carnisser i el peixater tenen parade
• Els professors i els estudiants van cada dia
• El dependent i la dependenta treballen
• L'arquitecte i I'enginyer treballen
• El pastisser i el seu ajudant treballen
Hola Joan! Com estas?
Bé, i tu? Encara treballes a la pastisseria?
No, noia. Ara treballo en una empresa holandesa.
A Holanda?
No! Aqui mateix, a Tarragona. I el Pere i tu, treballeu a linstitut? No. Jo ara treballo en un restaurant i el Pere és a I'atur.
T3T
a
Posa la preposició a o en a cada frase:
Aquell home és secretari      a lAjuntament.
Vise AAataró pero treballo Badalona.
La Claudia fa de dependenta una farmácia.
Aquestes noies son mergesses i treballen I'hospital.
El Jordi és mecánic i treballa un taller .Mallorca.
La Mariona treballa la cuina dun gran restaurant.
El Miquel estudia música i dansa Barcelona.
Vivim la Costa Brava i treballem un despatx de Roses.
Cvičení:
Upravte tvary přídavných jmen:
La ploma és (blau) -
Les cambres són (espaiós) i (dar) -
Les finestres són (petit) -
Els llapis són (groc) -
Són cangons (Valencia) -
Les cadires són (cômode) -
Les noies són (alegre) -
Aquest color és molt (dar) -
Les flors són (bonic) -
Els mobles són (modern) -
És molt (tranquil) -
Els armaris són (gran) -
La teulada és (roig) -
Les parets són (groc) -
Ľaigua és (fred) -
Compte! AX En:
Před un/una; aquest; algun stojí předložka EN. Treballo en aquesta casa {Pracuji v tomto domě). Estudio en alguna escola (Studují v nějaké škole)
PŘIVLASTŇOVACÍ ZÁJMENA!
Llegeix i com pleta eis espais buits amb eis possessius adequats
Jo em die Joan. £1 meu pare es diu Josep i la meva mare es diu "Rosa. germanes es
diuen Lola i Maria. fills es diuen Clara. Anna i "Rafel.
dona és la řAontserrat. E.I Lluís és nebot.
Vostě és la Roso? Aixf mařit es diu Josep i fill es diu Joan. I
filles són la Lola i la Maria, gendre es diu Narcis i jove Montserraf. I la Clara. I'Anna. el 'Rafel i el Lluís són
néts. 01?
Nosaltres som la Clara i 1'Anna. £/ nostre pare es diu Joan. mare es diu Montserrat.
avis es diuen Josep i Roso. ties es diuen Lola i Maria, onde es diu Narcis i
cosi és en Lluís
Vosaltres sou la Lola i la Maria} Aixi mare es diu 7?osa, es diu Josep. germä Joan i
cunyada es la Montserrat. nefoo+s sön el
'Rafel. la Clara i l'Anna. oi?
Členy:
/ 'sřfie/ů indefinit
	masculf	femenf
singular	UN professor	UNA professora
singular	UNS professors	UNES professores
Fixa t en el quadre i poso /article corresponent davant de cado nom:
un
treballador infermeres pintora cambrer
venedora porters bombers perruquer
empresaries dependentes enginyers secretaria
L'Micledefinit
	masculf	femenf
singular	EL professor L'estudiant	LA professora L'estudianta
plural	ELS professors ELS estudiants	LES professores LES estudiantes
Els articles EL i LA s'apostrofen davant dun nom comencat amb vocal o H.
Fixa t en el quadre i posa /'article corresponent davant de cadanom:
directores doctors aprenentes
conductora forneres peixater
cuiners pescador pastissera
escriptora hotelers ajudant
Ukazovací zájmena a příslovce:
ľartlcle personál	AQUÍ	ALlA
B Pafel o En Rafel Llgnasi La Mana L Anna	•Aquost noi és el Rafel. •Aquests nois són en Pere i en Pau. *Aquesta noia és la Maria •Aquestes noies són la Maria i ľ Anna	•Aquell noi es el Rafel •Aquells nois són en Pere i en Pau •Aquella noia és lo Maria •Aquelles noies són la Maria i ľ Anna
X3T1
Encercla la formo odequado:
• Aquell /(^guejTs)senyor5 viuen a Badalona.
• Aquest / Aquests noi és de Vilanova.
• Aquest / Aquesta dona és la Teresa.
• Ja no viuen aquí aquests / aquestes senyores?
• Oui és aquella noia dallá / daquí?
• Aquell / Aquest horne dallá viu al carrer Valencia.
• Són de Reus aquelles / aquells senyors?
TRADUEIX:
Tamta děvčata chtějí studovat na univerzitě.
Které dny můžeš pracovat?
Jak dlouho znáš svoji přítelkyni?
Nevím, na které ulici bydlí, ale vím, že je odsud.
Je to (jedna) velmi pěkná holka.
Nechceš jít do kina?
Studuji hodně, proto jsem unavený.
Tento týden je to měsíc, co studuji katalánštinu na Masarykově univerzitě v Brně.
Přídavná jména I.
A. Adjectius acabats en consonant
A.l Si la forma de masculí singular acaba en consonant afegim les terminacions següents:
Sing	ular	Plural	
Masculí acabaten consonant	Femení-a	Masculí-s	Femen í-es
prim	prima	prims	primes
obert	oberta	oberts	obertes
A.2 Si la forma de masculí singular acaba en -s, -c, -x, -ix, -xt, -sc, st o -ig afegim les terminacions següents:
Singular			Plural	
Masculí acabat en...		Feme n ľ-a	Masculí-os	Fernem'-es
■s	nerviós	nerviosa	nervíosos	nervioses
-f	dolc_	dolga	dolgos	dolces
-x	fix	fixa	fixos	fixes
-ix	baix	baixa	baixos	baixes
-xí	mixt	mixta	mixtos	mixtes
-sc	fresc	fresca	frescos	fresques
■st	trist	ir/sta	tristos	tristes
-ig	lleig	iietja	lletjos	lletges
f)—
II m Els adjectius acabats en -sc, -st, -xt i -ig tenen dues formes de plural (amb -os amb -s): frescos, frescs; tristos, trists: itet/os, lieigs.
27s
B.2 Si la forma de masculí singular acaba en -e o en -o atones afegim les terminacions següents:
Singular		Plural	
Masculí acabaŕ en -e, -o	Femení-a	Masculí-s	Femenľ-es
cömode	côrnoda	cömodes	cömodes
guapq	guapa	guapos	guapes
I-
■ ■ Adjectius invariables: alegre, alegres...
B.3 Si la forma de masculí singular acaba en diftong (-au, -eu, -iu, -ou) afegim les terminacions següents:
Singular		Plural	
Masculí acabaŕ en -au, -eu, -iu, -ou	Femení-ra	Masculí-s	Femenľ-ves
blau	blava	blaus	Ď/a ves
jueu	jueva	jueus	jueves
esporím	esportíva	esportius	esportives
nou	nova	nous	n oves
laŕeu, atea, aŕeus, aŕees; europeu, europea, europeus, europees.
i Adjectius invariables: treu, breus; suau, suaus.
J
El gěnere i el nombre dels adjectius
A.3 En la formació del fernem i del plural es produeixen canvis ortogräfics;
Singular		Plural	
Masculi	Feme n í	Masculi	Fernem
gras	grassa	grassos	grasses
boig_	boja	bojos	boges
Ueig	lletja	lletjos	lletges
bonic	bonica	bonics	boniques
grec	grega	grecs	gregues
mut	muda	muts	müdes
tranquil	tranquil-la	tranquils	tranquil-les
■ ■ petit, petita; esfret, esfreta; barat.barata... ■ bäsic, bas/ca; suec, sueca; sec, seca...
B. Adjectius acabats en vocal
B.l Si la forma de masculi singular acaba en vocal tönica afegim les terminacions següents:
Singular		Plural	
Masculi acabaten vocal tônica	Fernem' -na	Masculi -ns	Fernem' -nes
pla	piana	plans	planes
catalä	catalana	Catalans	catalanes
comú	comuna	com uns	comunes
i cru, crua, crus, crues; nu, nua, nus, nues.
■ Els adjectius de mésďuna siľlaba que acaben en vocal accentuada perden 'accent en el femení i el plural: cubi, Cubans, Cubans, cubanes.
Obvykle stojí přídavné jméno za podstatným jménem.
Un noi maco. Una noia maca.