Viatge a La Ciutat dels Joves: la revolució utòpica vista per Aurora Bertrana

CASAS CORTADA, Elena. Viatge a La Ciutat dels Joves: la revolució utòpica vista per Aurora Bertrana. In Ucronies, utopies, distopies. Passats alternatius, presents paral·lels, futurs imaginaris. 2021.

Základní údaje

• Originální název: Viatge a La Ciutat dels Joves: la revolució utòpica vista per Aurora Bertrana
• Název anglicky: A journey to La Ciutat dels Joves: utopian revolution according to Aurora Bertrana
• Autoři: CASAS CORTADA, Elena.
• Vydání: Ucronies, utopies, distopies. Passats alternatius, presents paral·lels, futurs imaginaris, 2021.

Další údaje

• Originální jazyk: katalánština
• Typ výsledku: Prezentace na konferencích
• Obor: 60206 Specific literatures
• Stát vydavatele: Španělsko
• Utajení: není předmětem státního či obchodního tajemství
• WWW: URL
• Organizační jednotka: Filozofická fakulta
• Štítky: kontrola_RIV

Anotace

A finals dels anys 20, Aurora Bertrana va viure durant tres anys a la Polinèsia. Va ser en aquest període que el públic català la va conèixer, a través dels seus articles sobre aquells “paradisos oceànics” publicats a "D’ací i d’allà": l’aventura i els ambients “exòtics” es van convertir en una constant de la seva narrativa a partir d’aleshores. L’any 1971 Bertrana publica la seva darrera obra de ficció, "La ciutat dels joves". També és un reportatge de viatges, però un “de fantasia”, com anuncia el seu subtítol: el protagonista, habitant de l’al·legòrica Ciutat dels vells (una clara referència a l’Espanya franquista contemporània) s’endinsa en la Ciutat dels joves per fer-hi tot un seguit d’entrevistes. Amb aquests testimonis, Bertrana fa un retrat eminentment sociològic d’aquesta societat utòpica on es tendeixen a eliminar les diferències de gènere, es prediquen l’amor lliure i la llibertat de culte i on no hi ha policia. La nostra comunicació analitzarà com l’autora construeix aquest retrat a través dels discursos opositors al règim que sorgien entre els joves dels anys 70 i en quin espai se situa ella, amb setanta-nou anys i potser sentint-se incapaç de “viure en altre lloc ni respirar una altra atmosfera” ("La ciutat dels joves", p.183).