Tant la fonètica com la fonologia són dues disciplines que estudien la realitat sonora de la llengua; totes dues es complementen, no poden funcionar independentment. El seu objectiu és estudiar els comportaments dels sons dels llenguatges humans. En aquest apartat veurem les propietats de cadascuna d’aquestes disciplines i els seus punts de vista.
La fonètica és una disciplina lingüística que s'ocupa de l'estudi dels sons de la parla i de les seves combinacions en el discurs, de la seva emissió per part del parlant i també de la seva percepció per part de l'oient. La fonètica descriu les propietats físiques dels sons del llenguatge humà. Entre els objectius de la fonètica trobem la descripció dels mecanismes relacionats amb la producció, la transmissió i la percepció dels sons de la parla.
La fonètica es subdivideix en tres subdisciplines relacionades, que es complementen.
La fonètica articulatòria estudia els mecanismes de la codificació de la parla. Se centra en la producció, és a dir, l'articulació dels sons necessaris.
La fonètica acústica estudia i descriu les propietats acústiques dels sons utilitzats. Aquesta branca es relaciona amb la fase de la transmissió d'un enunciat.
La fonètica perceptiva es fixa en els mecanismes relacionats amb la recepció de la parla mitjançant el sentit de l'oïda dels receptors del missatge.
L'acte de parla es desenvolupa en tres fases. La primera fase és la codificació/producció de la cadena parlada per part del parlant/emissor. La segona és la transmissió dels sons a través de l'ona sonora. Quan l'ona sonora arriba als receptors es desenvolupa la tercera fase, la descodificació/recepció de la cadena parlada. Veiem que les subdisciplines esmentades es relacionen amb les tres fases de l'acte de parla, és a dir, la fonètica articulatòria es dedica a l'estudi de la fase de la codificació de la parla, la fonètica acústica a la fase de transmissió i l'acústica a la fase de descodificació.
La unitat bàsica de la fonètica és el so (al·lòfon), en la transcripció fonètica es representa entre claudàtors: []. L'especialista que es dedica a la fonètica és el fonetista.
La fonologia es concentra en les funcions dels sons de les llengües i en les relacions entre aquests. Com veurem més endavant, estudia les funcions contrastives i distintives de les diferents propietats fòniques d'una llengua. És a dir, estudia les propietats que permeten diferenciar significats i distingir paraules diferents. També es fixa en les regles de la combinació dels sons en una llengua determinada. La fonologia s'ocupa de les propietats formals dels sons i de les seves funcions lingüístiques. La unitat bàsica és una unitat abstracta anomenada fonema, que es representa entre barres inclinades: //. El qui practica aquesta disciplina és el fonòleg.
La fonologia es pot subdividir en la segmental i la suprasegmental.
La fonologia segmental estudia les propietats individuals d'un segment.
La fonologia suprasegmental estudia les característiques que afecten més d'un segment, o sigui, que afecten seqüències de segments; per exemple, l'accent o l'entonació, que també tenen una funció dins el sistema d'una llengua determinada.
Els coneixements i resultats de totes dues disciplines s'aprofiten en diferents camps de la lingüística aplicada, per exemple, en la dialectologia, la sociolingüística o l'adquisició del llenguatge. Entre altres camps d'aplicació de la fonètica i la fonologia podem mencionar la correcció fonètica, la logopèdia, les tecnologies de la parla i la fonètica forense, per exemple.
La correcció fonètica inclou el procés de fixació de l'estàndard oral, la correcció dels usos orals perquè coincideixin amb la normativa oral establerta, i també l'ensenyament de la pronúncia d'una llengua estrangera. S'acosta a l'ortologia i l'ortoèpia, que també són branques de la gramàtica normativa que prescriuen i recomanen determinades pronúncies.
La logopèdia tracta els trastorns de la parla. No se centra només en la reeducació de les disfuncions articulatòries, sinó que corregeix també els defectes sintàctics o semàntics dels pacients tant infantils com adults.
Les tecnologies de la parla experimenten un gran auge actualment. Es tracta d'una branca de l'enginyeria lingüística que té com a objectiu desenvolupar sistemes informàtics automàtics de la interacció oral amb les tecnologies modernes, com ara els ordinadors, telèfons mòbils o altres aparells. Hi destaquen sobretot dos mecanismes: la síntesi de la parla, que facilita la generació d’una veu artificial a partir d'un text escrit digital (conversors de text en parla); i el reconeixement de la parla, que facilita la generació d'un text escrit a partir de la identificació de les paraules del missatge sonor.
La fonètica forense s'utilitza en diferents contextos de les investigacions judicials en els quals cal analitzar i identificar la veu dels delinqüents o dels sospitosos aprofitant diferents mecanismes informàtics.